Cerca de notícies

Enquesta

Un Puccini realista

12/6/2016 |

 

El Liceu estrena el muntatge de ‘La bohème' creat per Jonathan Miller, ambientat als anys trenta i inspirat en l'obra de Brassaï i Henri-Cartier Bresson

Una Bohème realista i, al mateix temps, inspirada en la fotografia i en el cinema: això és el que vol ser el muntatge de la cèlebre òpera de Puccini que es podrà veure al Gran Teatre del Liceu del 18 de juny al 8 de juliol, i que pren com a referència les fotografies de Brassaï i Carter-Bresson dels anys trenta. La bohème, amb producció de Jonathan Miller, tindrà dos repartiments, en els qual s'alternaran les sopranos Tatiana Monogarva i Eleonora Buratto, com a Mimi, i Nathalie Mandrino i Olga Kluchynska –guanyadora de del Concurs Tenor Viñas–, com a Musetta. Per la seva banda, els tenors Matthew Polenzani i Saimir Pirgu s'alternaran com a Rodolfo, i Artur Rucinski i Gabriel Bermúdez, com a Marcello.

Natascha Metherell, directora d'aquesta reposició, explica que aquesta producció de La bohème va néixer “a Anglaterra l'any 2009, de la mà de Jonathan Miller, que ve d'una prèvia experiència en el teatre i el cinema que es nota en aquest muntatge. Va voler fer una mena de pel·lícula musical, fent zoom cap als personatges”. Miller va situar aquesta Bohème a l'any 1930, “cent anys després que l'obra original de Puccini, i es va inspirar en el París retratat pels fotògrafs Brassaï i Cartier-Bresson”. Metherell assegura que l'òpera que es podrà veure al Liceu “mostra un món real i molt interessant, protagonitzatper sis bohemis que experimenten moltes coses, no totes elles boniques. És una instantània de la vida que estava tenint lloc a París en aquella època, però molt fidel a la manera com Puccini va escriure la seva obra”.

Natascha Metherell subratlla també que “l'escenografia i el vestuari estan inspirats en l'obra dels dos fotògrafs esmentats i el decorat és molt detallat, molt realista, gairebé s'hi podria viure”.

En aquest muntatge, l'orquestra del Liceu està dirigida per Marc Piollet, que la temporada 2010/11 es va fer càrrec de la direcció musical de la Carmen de Calixto Bieito. Piollet destaca de La bohème el fet que “és una obra d'unes proporcions increïbles, en poc més de dues hores dóna el màxim d'informació i emoció”.

Segons el director, “Puccini va escriure La Bohème d'una manera molt precisa, i sóc conscient que en la direcció musical he de ser fidel i al mateix temps donar llibertat als cantants perquè mantinguin la seva pròpia personalitat. Comptem amb dos repartiments totalment diferents i els hem d'ajudar a desenvolupar el seu propi rol”. Un dels secrets de La bohème, segons Piolet, és el seu “equilibri d'escenes més íntimes amb altres de més festives”.                   

Xavier Roca
El Punt / Avui