Cerca de notícies

Enquesta

Una bohème fotografiada per Brassaï i Cartier-Bresson

11/6/2016 |

 

El proper 18 de juny s’estrena al Liceu La bohème, de Giacomo Puccini, en una posada en escena de Jonathan Miller. L’acció es trasllada al París dels anys 30, cent anys després de la data triada pel compositor italià. La història d’amor entre Rodolfo i Mimì adquireix els tons blavosos i grisosos de la ciutat de la llum fa cent anys.

La posada en escena que podrem veure al Liceu del 18 de juny al 8 de juliol, és una coproducció de l’English National Opera i la Cincinnati Opera. Natascha Metherell, directora de la reposició, parla de to cinematogràfic a l’hora d’explicar la posada en escena que Jonathan Miller va fer el 2009, i que arriba al Liceu amb un doble repartiment (Tatiana Monogarova i Eleonora Buratto en el paper de Mimì, i Mathew Polenzani i Samir Pirgu en el de Rodolfo). La proposta apropa o allunya el zoom, segons el moment, passant de les escenes de grup, al carrer o al cafè, als moments més íntims a les golfes dels bohemis. L’escenografia i el vestuari d’Isabella Bywater situen automàticament l’espectador en les mítiques instantànies de Cartier-Bresson, que mostren un tranche de vie de la quotidianitat parisenca, o les més expressives i fosques de Brassaï.

Marc Piollet, director musical d’aquesta comèdia lírica en quatre quadres, explica que Giacommo Puccini dóna molta informació sobre com s’ha d’interpretar la música, cada cadència i cada tonalitat, però al mateix temps dóna molta llibertat als cantants. L’escena en la qual Mimì mor, per exemple, Puccini marca fins i tot com ha de respirar la cantant. Natascha Metherell ha parlat una estona sobre la mort de Mimì, revelant que Jonathan Miller va ser metge abans que director d’escena, i havia vist molta gent morir als hospitals: morir-se no és quelcom fàcil. Eleonora Buratto, que debuta en el paper de Mimì, ha explicat la gran dificultat que li suposa l’escena de la seva mort, i que el fet d’haver d’estar-se quieta durant deu minuts és extremadament difícil, perquè el que té en realitat són ganes de plorar.

El tenor Saimir Pirgu, que interpretarà el paper de Rodolfo juntament amb Matthew Polenzani, va voler afegir al final de la presentació la necessitat dels periodistes. Va confessar que li encantaria ser Caruso als anys trenta a Nova York, quan tots els diaris parlaven d’ell a tota plana, i va demanar ajuda als mitjans a l’hora de comunicar tot allò que passa en el món de la música i l’òpera. No pot ser que els caps de redacció deixin tan poc espai a la informació sobre la lírica.

 

El Liceu amb les escoles de disseny

Aquesta temporada el Liceu ha posat en marxa iniciatives conjuntes per apropar la música en general i l’òpera en particular a nous públics, potencialment el públic jove. En aquesta direcció s’ha iniciat una feina amb estudiants de les principals escoles de disseny de Barcelona, com ara l’Escola Massana, ELISAVA Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona i BAU Centre Universitari de Disseny. Una de les accions plantejades ha sigut la creació de diferents càpsules audiovisuals que il·lustren algunes de les òperes programades al Liceu al llarg de la temporada 2015/2016.

Oriol Puig Taulé
Núvol