L’Ainhoa i la Jessica treballen a la unitat d’hospitalització psiquiàtrica penitenciària de Catalunya (UHPP-C), a la presó de Can Brians 1. Una és monitora i l’altra educadora social, i aquests dies estan atrafegades amb els assajos de la Coral Pangea Clouds, formada per sis interns de la UHPP-C i nou treballadors del centre. Preparen la seva participació en el concert Et toca a tu,que es farà aquest divendres a L’Auditori de Barcelona i en què també hi haurà l’ Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l’Orquestra Integrada i el poeta Joan Vilamala, sota la direcció d’Alfons Reverté. “Serem unes dues-centes persones a l’escenari”, recorda Reverté.

“ És important que la gent vegi les capacitats que hi ha en l’àmbit penitenciari”, explica l’Ainhoa en una sala de la unitat a la qual només s’accedeix després de seguir tots els protocols de seguretat del centre penitenciari. Ella i la Jessica són les guies en una visita programada per a periodistes. Se’ns demana que no publiquem els cognoms dels interns i que en les fotografies no hi apareguin les seves cares.

Passem a una altra sala i Reverté saluda efusivament l’Ismael, el Quique i l’Adbel, tres dels sis pacients que formen part de la coral. Més tard, quan s’acomiadin, Reverté els dirà que es cuidin la veu i els recordarà que el concert a L’Auditori serà el final d’un trajecte. “La família està preparant els tomàquets”, fa broma el Quique, de 49 anys, i l’únic amb experiència musical de la coral, perquè toca la guitarra. El Quique fa 23 mesos que és a Can Brians, si fa no fa com l’Ismael i l’Abdel, tots dos de 22 anys. Estan ingressats a l’àrea de rehabilitació. “ Són pacients que estan a prop de la llibertat, a un o dos anys”, explica Álvaro Muro, coordinador de la UHPP-C, “un hospital dins la presó” que forma part del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i atén presos de totes les presons de Catalunya amb patologies mentals que requereixen ingrés hospitalari. Creada el 2003, la unitat atén sobretot trastorns psicòtics. “La majoria són pacients amb patologies duals relacionades amb l’esquizofrènia i el consum de tòxics”, explica Muro.

“És complicat, però sortirà bé”

El Quique és més de heavy metal que de cant coral, a l’Ismael li tira més el reggaeton i la música llatina i l’Abdel diu que escolta Ràdio Flaixbac, però no han tingut cap problema a l’hora d’endinsar-se en l’obra que cantaran a L’Auditori. “La peça és molt bona i la cantem bastant bé. És complicat, però sortirà bé”, diu l’Ismael. L’obra és una composició d’Albert Carbonell titulada Brevículum i inspirada en la vida de Ramon Llull. “Va ser un encàrrec que es va fer pensant en les característiques dels col·lectius que participen en aquest Et toca a tu ”, diu Reverté. El resultat és un viatge “per músiques de molts llocs del món”. “Ja veureu quan soni el gamelan!”, explica Reverté, que porta sota el braç una partitura del Brevículum de mida XXL.

Al pati, mentre els fotògrafs fan la seva feina, l’Ismael, el Quique i l’Abdel improvisen un assaig. Els acompanyen l’Ainhoa, la Jessica i dos infermers de la unitat, el Juanjo i la Laura, que també formen part de la coral. Primer canten un fragment en llatí. “Hem memoritzat les cançons i ja no ens cal el paper”, diu el Quique. “Ho tenim dominat”, afegeix l’Ismael, que tanmateix assegura que està “una mica nerviós” perquè no ha pujat mai a l’escenari. “Només una vegada al col·legi”, diu. Després canten una altra peça la lletra de la qual l’han escrit els membres de la coral. “ Parla de la unió i de la igualtat”, informa el Quique, que per a les fotografies ha volgut penjar-se una guitarra elèctrica.

El repte de treballar en grup

El cor de la unitat va néixer el 2010 com a taller educatiu i de rehabilitació per cantar nadales, però amb el temps va anar a més. “Es tractava d’innovar una mica, ajuntar un grup i cantar”, diu l’Ainhoa. L’any passat els va arribar la proposta d’ Apropa Cultura per implicar-se en el concert Et toca a tu, amb la condició que els participants fossin pacients en rehabilitació, persones que tenien permís per sortir fora de Can Brians. El següent pas va ser triar un nom, que els pacients van decidir que seria Pangea Clouds. “Representa la unió que tenim”, diu el Quique. “És tot un repte perquè hem de treballar en grup i hem d’anar compaginats”, assegura l’Abdel. El Juanjo hi està d’acord: “ És una experiència d’unió, no només una relació de pacient i professional”.

Els assajos per preparar el concert van començar a l’octubre, i des del gener es fan cada dijous. No va ser fàcil trobar el forat, perquè, com explica l’Ainhoa, “aquests pacients tenen moltes sortides terapèutiques” i tallers. “Ens tenen entretinguts perquè el dia no es faci tan monòton”, diu el Quique. “També fem esport, perquè el dia a dia no sigui tan pesat”, afegeix l’Abdel.