14/5/2016 |
Riccardo Frizza, director musical, i Vincent Boussard, director escènic, s’uneixen per donar forma a una obra “amb una profunditat teatral enorme” amb la voluntat permanent “de trobar l’ànima del conflicte” i mostrar-la “nua i sense filtres” als espectadors per transmetre “la seva vibració” a través de les veus de les protagonistes, que es repartiran les intervencions en les 10 funcions programades.
I diem les protagonistes perquè totes les que exerceixen aquests papers són dones, i és que un dels trets característiques de I Capuleti e i Montecchi és que la veu de Romeu, originalment, la posa una mezzosoprano, cosa que s’explica per la influència que (encara) tenien els castrati en la tradició de la Itàlia del segle XIX, ja que Bellini així ho decidí. Segons Frizza i Boussard, el repte que tenen és “fer de pont” entre l’època en què es compongué l’òpera i els nostres dies, tenint en compte les diferències entre el públic, la posada en escena i la crítica. Per això, diuen, “el resultat serà més realista que cinematogràfic”.
Un altre punt de fort d’aquesta producció és el vestuari, dissenyat per Christian Lacroix, “que també condiciona la posada en escena” perquè identifica perfectament el caràcter de Romeu (sinònim de desig) i Julieta (fragilitat i empresonament) i “parla tant de la bellesa com de l’estil” dels personatges i de l’òpera, revelant el seu interior ocult. Frizza explica que la tragèdia dels enamorats “és anterior a Shakespeare (una història popular del segle XV)”, tot i que la història “sigui la mateixa o molt semblant”. El director musical també aprofita el moment per elogiar els coneixements melòdics de Boussard, “un dels pocs directors d’escena que hi entén, de música”.
Joyce DiDonato, que interpretarà Romeu, i Ekaterina Siurana, que farà el mateix amb Julieta, han parlat molt positivament de la “barreja” i la “tendresa” de veus femenines que s’entrellacen i de la situació de “conflicte constant” que viuen els dos enamorats; un “cicle sense fi” que, per extensió, representa l’enfrontament entre les dues faccions a les quals pertany cadascun: els güelfs i els gibelins. El repartiment de l’obra es completa amb Antonio Siragusa, Celso Albelo, Simón Orfila i Marco Spotti.
I Capuleti e i Montecchi es va estrenar al Venècia el 1830, mentre que el 1854 es va poder veure al Liceu per primera vegada. Fins ara, l’última representació que ha tingut lloc al Gran Teatre fou el 1985. La passió i l’amor frustrat, el desig, la tendresa, l’esquinçament, la frustració, el sofriment, el coratge, la por… tots aquests elements es tornaran a agitar amb força dimarts que ve al centre de Barcelona, 31 anys després, durant les gairebé tres hores que dura l’espectacle.
Francesc Ginabreda
Núvol