Cerca de notícies

Enquesta

Jaume Torrent interpreta a L'Havana

19/4/2016 |

 

El guitarrista i compositor Jaume Torrent ha estat convidat a tocar el seu Concert de Rialp per a guitarra i orquestra el proper dia 24 d’abril com a acte de clausura del XIVè Festival Internacional de Guitarra de l'Havana. En aquesta ocasió, ho farà acompanyat per l’Orquestra Simfònica Nacional Cubana i sota la direcció d’Enrique Pérez Mesa.

El fet que hagi estat convidat com a intèrpret i també com a compositor és un esdeveniment poc freqüent dins el Festival. Es tracta, doncs, d’un reconeixement important a la vàlua de la seva aportació al món de la guitarra, així com a la seva trajectòria professional i artística.

Jaume Torrent va escriure el Concert de Rialp l’any 2010 com a encàrrec del Festival de Música de la Vila de Rialp, en motiu del seu desè aniversari. La composició, estrenada aleshores amb l’Orquestra Simfònica Nacional Txeca, va ser enregistrada el 2012 amb l’Orquestra Filharmònica de Gdansk, sota la direcció d’Ernst van Tiel i amb el mateix Jaume Torrent com a solista. Des d’aleshores, han interpretat aquest concert importants orquestres com l’Orquestra Simfònica Méditerranée (França), la Merced Symphony Orquestra (Califòrnia) i l’Orquestra Filharmonia de Gdansk (Polònia). Veus autoritzades del món de la música com Angelo Gilardino, Jordi Cervelló, Lorenzo Palomo o Ronald Brickman el consideren una de les aportacions més importants al repertori de concerts per a guitarra i orquestra dels nostres temps.

Poques peces d’aquest gènere han aconseguit trobar l’encaix idoni en el difícil equilibri entre la guitarra i l’orquestra. El Concert de Rialp és segurament un dels exemples més plausibles que això és possible. L’orquestra hi sona a ple rendiment però quan dialoga amb la guitarra, sap mantenir aquells nivells sonors que permeten a l’instrument solista expressar-se amb la subtilesa de matisos que li és característica. El discurs musical no és fragmentat i la guitarra i l’orquestra s’entrellacen a través d’una tensió molt més habitual en els concerts per a piano, on el ventall de tonalitats és més ampli. Aquesta simbiosi no és gens comuna en el món de la guitarra i Jaume Torrent ha sabut materialitzar-la gràcies al desenvolupament d’un llenguatge polifònic, amb el qual ha aconseguit extreure de la guitarra aquelles tonalitats que per tradició havien estat considerades inoperants per a aquest instrument.

El Festival internacional de Guitarra de L’Havana se celebrarà a la capital cubana del 17 al 24 d’abril. Aquest certamen va néixer l’any 1982 i des d’aleshores ha comptat amb la participació de més d’una vintena de països i amb la presència de personalitats del món de la guitarra com José Ardévol, Harold Gramatges, Leo Brouwer, Jesús Ortega o Joaquim Clerch, entre altres. Actualment se’l considera un dels festivals de guitarra de més prestigi del món i ha esdevingut plataforma de coneixement i professionalització per a concertistes i compositors de l’instrument.

Jaume Torrent

És un dels guitarristes catalans amb més presència en els escenaris internacionals. Ha actuat com a solista d'importants orquestres simfòniques amb reconeguts directors com Philippe Entremont, Rafael Frühbeck de Burgos, Cem Mansur, Daniel Tosi, Enrique García Asensio, Henrik Jul Hansen, etc. És autor de més de 200 obres per a guitarra i com a compositor ha aconseguit desenvolupar una tècnica per a guitarra que permet obtenir una projecció de so superior a la que s’obté utilitzant les fórmules més divulgades i tradicionals. L'any 2004 va ser guardonat a Ucraïna amb el prestigiós Premi de la Fundació Golden Fortune en reconeixement a la qualitat i popularitat de la seva trajectòria artística.

Properament, al mes de maig, participarà en la Setmana de la Poesia de Barcelona amb un repertori de versions musicals sobre l’obra de Carles Riba. També se’l podrà escoltar en concert el 7 de juliol a l’Institut d’Estudis Catalans on tocarà les “Dotze Cançons Populars Catalanes per a guitarra” de Miquel Llobet, conjuntament amb les que posteriorment va versionar Narcís Bonet.

Culturae