Cerca de notícies

Enquesta

Serse, un Händel d’estrena al Liceu

15/4/2016 |

 

Demà dia 15 i dissabte, arriba una nova estrena al Gran Teatre del Liceu, en aquest cas en versió concert. Es dóna el cas que Serse, la cèlebre òpera de Georg Friedrich Händel, mai s’hi havia representat abans. Serà l’Ensemble Matheus, doncs, l’encarregat de recuperar pel públic barceloní aquesta joia del barroc ambientada a la batalla de les Termòpiles, sota la batuta de Jean-Christophe Spinosi i amb la mezzosoprano Josè Maria Lo Monaco en el paper protagonista.

Händel té una generosa producció operística que s’acosta a la cinquantena de títols i que va lligada a la pertanyença i direcció del compositor de la Royal Academy of Music. Es tracta d’una època amb disgustos i alegries ben repartides en la qual va intentar fer-se un lloc a Londres com a autor d’aquest gènere, no sense dificultats, constants viatges a Itàlia i la rivalitat, per exemple, de les estrenes de Porpora i Hasse. Händel, cansat, abandonaria l’òpera per un terreny en el qual no tenia rival, l’oratori, però afortunadament ens ha deixat un grapat de títols memorables i variats, adscrits a les convencions de l’òpera seria italiana, i que encara avui són contínuament representats malgrat la llunyania conceptual que pot suscitar-nos l’òpera barroca.

Serse, estrenada el 1738 (complirà 278 anys demà al Liceu), es basa en un llibret anònim que es remuntava al seu torn en dos d’anteiors de Niccolò Minato (musicat per Cavalli) i Silvio Stampiglia (musicat per Bononcini). Pren, com era habitual en l’època, un argument de temàtica històrica: Serse, rei de Pèrsia, vol casar-se amb Romilda, que en canvi està enamorada d’Arsamene, el germà del rei. La germana de Romilda, Atalanta, està enamorada també d’Arsamene. Mentre Amastre, l’anterior promesa de Serse, es disfressa d’home i busca venjança. Aquesta situació, amb l’ajut del criat Elviro, crea un seguit d’embolics amb final feliç. És una història d’amor i engany amb una trama artificiosa amb diversos registres, que inclouen la ironia i la comicitat per marcar un distanciament amb el tema dels herois, i situada històricament en el moment de la Segona Guerra Mèdica (480 aC), que últimament ha fet fortuna en l’imaginari popular gràcies a la pel·lícula 300.

Es tracta d’una òpera que tradicionalment ha estat considerada quasi mozartiana i on, malgrat el protagonisme del rei, tots els intèrprets hi tenen un paper destacat. Demà al Liceu, Josè Maria Lo Monaco estarà acompanyada de la soprano Hanna Husáhr (Romilda), el contratenor David DQ Lee (Arsamene), la soprano Verónica Cangemi (Atalanta), la mezzo Ivonne Fuchs (Amastre), el baríton Christian Senn (Elviro) i el baix Luigi de Donato (Ariodante).

Cal destacar-ne, evidentment, el cèlebre passatge “Ombra mai fù” (el famosíssim “Largo de Händel”) que canta el protagonista i que ha traspassat totes les fronteres per a desvenir part de la cultura sonora popular i universal; una ària de lloança a un plàtan frondós que recull la tradició que els perses van heretar dels babilonis del gust pels arbres i els jardins. Aquesta lloança, escrita originàriament per a contratenor –tot i que avui en dia també la canten mezzosopranos, com és el cas d’aquesta producció-, es basa en el llibre Històries, d’Heròdot, i explica que Serse sent una admiració tan gran per aquest arbre que li regala un collaret d’or i li assigna un guàrdia de la seva escorta per protegir-lo.

Demà el sentirem acompanyat de la música de l’Ensemble Matheus, evolució del Matheus Quartet fundat l’any 1991 pel seu director Jean-Christophe Spinosi. L’Ensemble interpreta, arreu del món, un ampli repertori que va des de la música barroca fins a la contemporània, amb instruments moderns i tradicionals. A banda, Spinosi ha treballat amb nombroses orquestres de gran prestigi a nivell mundial. Recentment ha dirigit Les Pêcheurs de perles de Bizet al Theater an der Wien de Viena, Die Zauberflöte a l’òpera d’Hamburg, Il Barbiere di Siviglia a la Wiener Staatsoper i Le Comte Ory a l’òpera de Zurich, amb Cecilia Bartoli, a banda d’haver dirigit diversos programes simfònics.

Martí Marimon
Núvol