Cerca de notícies

Enquesta

Torroella 2016, un estiu ple de clàssica

15/4/2016 |

 

Ahir es va presentar la programació del proper Festival de Torroella de Montgrí, que enguany arribarà a la seva 36a edició i que, entre el 30 de juliol i el 19 d’agost, posarà un any més aquest poble en el mapa dels esdeveniments musicals de la temporada amb una equilibrada mixtura de noms consagrats i nous talents en un cartell on trobarem Joaquín Achúcarro, Jordi Savall, Viktoria Mullova i Katia Labèque, Pene Pati i J’Nai Bridges i conjunts com l’Ensemble Micrologus, la Cappella Neapolitana, l’Orquestra de Cadaqués o l’Orquestra Simfònica del Vallès.

La música clàssica no descansa a l’estiu. Un any més tenim una cita amb un dels certàmens més consolidats de la nostra oferta musical. El Conseller de Cultura, Santi Vila, deia en la presentació del cartell d’enguany “Quan un festival així arriba a trenta-sis edicions, cal preguntar-se per què?” La resposta sembla clara, es tracta, diu, d’una iniciativa que descansa sobre tres pilars bàsics: l’excel·lència dels intèrprets, l’especialització (l’oferta és nombrosa i per fidelitzar el públic cal una proposta amb molta personalitat) i la capacitat d’implicar el territori. En aquest sentit, els organitzadors han agraït especialment la implicació i suport de la Generalitat de Catalunya i Jordi Cordón, l’alcalde de Torroella, destacava la seva importància estratègica en la difusió de la música clàssica en el territori.

Però el Festival de Torroella no seria possible només amb el suport institucional. Els nombrosos patrocinis i mecenatges, destacant sobretot la Fundació Banc Sabadell, ajuden a erigir una proposta en un context de dificultats econòmiques on el festival ha sabut tirar endavant una programació de qualitat i solvent. Precisament, aquest darrer sponsor és el que finança i permet continuar la iniciativa Fringe, paral·lela al cartell oficial però tant important pel que fa a la promoció dels joves intèrprets, estudiants, que just ara començaran la seva carrera professional i molts del qual han acabat formant part de les futures edicions del festival. En total seran vint-i-dos concerts gratuïts en diferents espais del municipi. La Fundació Banc Sabadell també fa possible la participació de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Rubén Gimeno, en darrer concert del festival i amb obres de Mozart i el concert Emperador de Beethoven amb Lukas Geniušas al piano.

Albert Bou, president de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, destaca també el suport de l’equip humà que aixeca aquest certamen, una implicació ciutadana que reforça aquest arrelament al territori. No es tracta només de situar al mapa un auditori tant adequat com l’Espai Ter, on es realitzen els concerts, sinó també el moviment musical que genera un festival que no s’entén sense ser un binomi amb la voluntat pedagògica: l’Escola de Música associada s’apropa als tres-cents alumnes.

Per la Directora del Festival, Montse Faura, l’objectiu primordial de la programació és explorar com la música ha commogut la societat a través dels darrers set segles. Es tracta, doncs, d’un viatge musical pels effectus musicae (en paraules del teòric Johannes Tinctoris) que produeix en l’ésser humà. Una declaració de principis, doncs, per un cartell marcat per l’eclecticisme i varietat de propostes.

El discurs del Festival podria, tanmateix, englobar-se en tres àmbits diferenciats que agrupen els seus dinou concerts. Per una banda, tenim un protagonisme molt destacat de la música antiga, amb la meitat dels concerts del cartell, valor segur pel públic que podrà escollir entre grans especialistes internacionals. Destaquem l’aproximació al Llibre Vermell de Montserrat que farà l’Ensemble Micrologus, referent de la música medieval, en un concert dedicat a la memòria d’Ernest Lluch. L’aclamat Il Giardino Armonico, amb Giovanni Antonini al capdavant, visitaran en canvi la música dels segles XVI i XVII en un programa titulat La morte della ragione (títol d’una pavana anònima). Després, tenim La Cappella Neapolitana (fins ara Capella della Pietà dei Turchini) amb Antonio Florio, que farà un monogràfic sobre l’antífona Salve Regina visitada pels compositors barrocs.

La música antiga seguirà amb La Galanía i la soprano Raquel Andueza (presentant la recent gravació Yo soy la locura II), mentre que Massimo Spadano i Giuliano Carmignola lideraran l’Academia 1750 amb un concert consagrat a Haydn i Mozart. Serà Jordi Savall, acompanyat d’Andrew Lawrence-King i Frank McGuire, també un dels plats forts per als amants del passat amb un concert molt especial al voltant de les melodies celtes.

L’altre gran bloc que podria agrupar els concerts del cartell seria els que centren la veu humana a través dels segles. Des d’aquesta perspectiva, també inclouríem part dels concerts que ja hem esmentat suara. A aquests, hi afegiríem el del prestigiós Gabrieli Consort, sota la direcció de Paul McCreesh, i el concert inaugural del festival, un recital d’àries i duos d’òpera amb el tenor d’origen samoà Pene Pati, guanyador del Concurs de Cant Montserrat Caballé 2014, i la mezzosoprano nord-americana J’Nai Bridges, recent guanyadora del Concurs de Cant Francesc Viñas.

Els grans solistes són, és clar, un tercer criteri de classificació. El protagonisme del piano serà important, destacant, i seran vint-i-quatre anys consecutius, la presència del gran Joaquín Achúcarro, el rus Nicolai Luganski amb un programa de música romàntica, o la francesa Katia Labèque. Per altra banda, Lukas Geniušas, com hem dit, clausurarà el festival amb l’OSV, que torna per segon cop al festival. També cal destacar la violinista Viktoria Mullova i un concert especial de caràcter familiar titulat L’ocell prodigiós que recrea la música de Stravinski amb teatre gestual, màscares, titelles i projeccions. Es tracta d’una producció nova d’aquest any que s’estrenà al Liceu.

Per acabar, volem fer un esment molt especial al concert del dia 3 d’agost, en el que l’Orquestra de Cadaqués i el Cor de Cambra de l’Auditori de Lleida representaran en versió concert Follet, l’òpera d’Enric Granados, recentment recuperada en la commemoració del centenari de la mort del compositor. El propi Conseller Vila destaca la importància d’aprofitar l’esforç que s’ha fet d’investigació i recuperació d’aquesta obra, i que era una llàstima que només se n’hagués fet una representació de reestrena. Des d’aquí també volem felicitar el Festival per aquesta iniciativa recuperant la sempre menystinguda i oblidada faceta de Granados i, de fet, el teatre líric català en general, respecte el qual encara hi ha tanta feina per a fer.

Martí Marimon
Núvol