NOTÍCIA

  La versió de Gómez trasllada fins al segle XX aquest drama inspirat en les lluites de poder existents entre Gènova i Venècia quan les dues ciutats rivalitzaven per la supremacia en el comerç marítim. Una escenografia sòbria, minimalista i bastant fosca ressalta la soledat del poder i la separació radical entre el món tancat dels governants i el poble.
  En aquesta ocasió, el drama de Verdi, una història d’amor, intrigues polítiques i llibertat, estarà interpretat per diferents repartiments en les vuit funcions previstes. El que inaugura la tanda té com a protagonistes Nucci, un aclamat baríton, la soprano Barbara Frittoli (com a Amelia Grimaldi) i el tenor Fabio Sartori (com a Gabrielle Adorno), entre altres. Meoni s’alternarà amb Nucci els dies 22, 25 i 28.

«UN TROS D’HISTÒRIA MUSICAL» / El polifacètic Domingo, tenor de llegenda que des de fa un cert temps assumeix també rols de baríton, liderarà el segon repartiment juntament amb la canària Davinia Rodríguez, que debuta al Liceu, i Ramón Vargas. Les funcions del cantant madrileny serviran per commemorar el mig segle de la seva primera aparició al Gran Teatre, on ha cantat un gran nombre de títols. L’últim va ser I due Foscari, en versió concert, l’any passat.
  Massimo Zanetti, el mateix director musical que llavors el va dirigir, tornarà a estar al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Liceu. «És una sort poder treballar amb persones com Plácido Domingo i Leo Nucci, que són un tros important de la història de la música. Tots dos són artistes increïbles», destaca. «Més enllà dels seus coneixements de música i cultura, el més impressionant és la relació humana que s’ha establert entre nosaltres. I això que en el nostre món, on abunden sentiments negatius com l’enveja, la gelosia i el ressentiment, no acostuma a ser el més habitual», afegeix. «És fàcil fer música amb persones com Domingo, Nucci i Frittoli, perquè són grans professionals que saben què canten i per què».

UNA HEROÏNA DIFERENT / A diferència d’altres títols en què el personatge femení principal és una noia jove i enamorada, l’Amelia de Simon Boccanegra és un ésser atrapat en un conflicte polític i personal. La noia descobrirà que, a pesar d’haver sigut criada en el si d’una família noble, ella és en realitat filla de Boccanegra, el corsari plebeu que ocupa el poder a Gènova des de fa un quart de segle.
  I per complicar-ho encara més, la família d’Amelia i el seu verdader pare són enemics polítics. «Amelia és una dona molt especial; no és la típica heroïna verdiana, sinó una dona madura amb mentalitat política», resumeix Frittoli, encantada de tornar al Liceu després de la seva última interpretació a Adriana Lecouvreur, la temporada 2011-2012.
  La producció subratlla el conflicte entre el poder popular i el dels patricis acostumats a governar. «És un tema molt actual en la nostra societat», apunta Susana Gómez, encarregada de la reposició del muntatge. «Parla de la soledat del governant», afegeix. Potser seria una ocasió idònia perquè Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona que es va iniciar en política defensant els desnonats a través de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), vencés les seves reticències i es deixés caure pel Liceu.