Cerca de notícies

Enquesta

El Savoy revoluciona l'òpera a Londres

19/4/2004 |

 

El teatre londinenc crea una nova companyia d'òpera que vol popularitzar el gènere i oferirà tots els títols en anglès.

El projecte, que s'ha iniciat amb 'El barber de Sevilla' i 'Les noces de Figaro', té un esperit comercial i no rep cap subvenció del govern.

El teatre Savoy acull una nova companyia operística que pretén canviar el panorama del món de l'òpera a Londres amb obres molt populars, sense l'ús d'amplificadors i només en anglès.

Fins ara Londres tenia dues companyies d'òpera permanents. Considerades com les vaques sagrades de l'òpera a Londres, i amb una reputació internacional, la Royal Opera House i l'English National Opera (ENO) es repartien el pastís. A partir d'aquest mes d'abril, la Savoy Opera trenca l'hegemonia.

La nova companyia pretén canviar la manera que es presenta l'òpera a Londres. La seu vol oferir un ambient més íntim, amb un auditori molt més petit que els de la competència -1.100 localitats- i sense amplificadors. El repertori consta d'òperes consagrades i populars i l'oferta de preus és més pròpia de les taquilles dels teatres dels West End.
Al Savoy, les òperes seran exclusivament en anglès. D'aquesta manera, la companyia vol que el públic britànic que no està familiaritzat amb el llibret pugui entendre tots els ets i uts de la trama. En definitiva del que es tracta és de convidar una potencial audiència a descobrir el gènere.

Tot i que encara és massa d'hora per saber com la Savoy Opera afectarà la taquilla de la Royal Opera House i l'ENO, des de la nova companyia s'insisteix que el seu objectiu és donar més oferta i ampliar l'audiència. El seu projecte, més que competir, vol ser un complement.

Segons ha declarat l'emprenedor i polèmic productor Raymond Gubbay, l'ànima del projecte, "estem expandint l'audiència a tothom. Ningú acusa als productors del West End de fer mal al National Theatre quan treuen una obra".

Gubbay és considerat un bon empresari del món de l'espectacle. El projecte té un esperit comercial i no rep cap subvenció del govern -al contrari de la Royal Opera i l'ENO-. El productor s'ha encarregat sobretot de publicitar que la Savoy Opera ofereix preus assequibles per a tothom. Les entrades més cares costen 49.50 lliures (uns 75 euros) i les més barates 10 lliures (uns 15 euros). Però el cert és que tant la Royal Opera com l'ENO ofereixen un nombre d'entrades encara més barates que el Savoy. L'ENO té a la venda cada setmana 500 seients a menys de 10 lliures. Pel que fa a la Royal Opera, malgrat posar a la venda les entrades més cares -fins a 170 lliures (uns 255 euros)- ofereix al mateix temps les entrades més barates. La Royal Opera té 42 localitats -això sí, a peu dret- a 4 lliures (uns 6 euros), més barat del que costa el cinema a Londres.
Pel que fa a la direcció artística, la Savoy Opera també està en mans expertes. Steven Pimlott, David Parry i Sarah Playfair aporten un currículum que cobreix no només el terreny de l'òpera, sinó també l'àmbit de la música i el teatre. Segons David Parry, com més oferta hi hagi, millor. Perry ha declarat que l'òpera és com el sexe: "Com més en tens, més en vols". El director reacciona a la defensiva davant la teoria que defensen molts crítics que l'òpera es pot fer més accessible només abaixant els nivells de qualitat. "Hi ha una elit en el món de l'òpera que vol protegir el seu segell social i acaparar-ho tot. Aquesta actitud em sembla horrible", ha declarat Parry.

Una de les diferències de què presumeix la Savoy Opera és el fitxatge de veus joves. El director artístic Steven Pimlott considera que la iniciativa cobreix un forat que tenia fins ara Londres. Segons Pimlott, és una avantatge tenir un auditori amb l'espai ideal per descobrir veus noves. "Ho sento per les veus del Coliseum (la seu de l'ENO) que no es poden sentir bé des de gairebé la meitat de l'auditori [...]. Nosaltres gaudim d'una gran acústica i això ens permet tenir talents joves que poden cantar sense forçar la veu. Volem cantants que puguin actuar perquè volem presentar òperes en les quals es pugui gairebé olorar la suor dels artistes".

La norma en les companyies d'òpera és fitxar cantants famosos amb veus extraordinàries que demanen moltes atencions. Això significa que el fixatge de torn no pot actuar cada nit i encara menys durant períodes llargs -sobretot tenint en compte que es tracta de personalitats amb agendes plenes de compromisos-. D'aquesta manera, en la gran majoria dels casos les grans cases d'òpera només ofereixen unes vuit actuacions per cada obra.
La Savoy Opera està més a prop del savoir faire dels musicals del West End que de les companyies d'òpera tradicionals. Amb vuit representacions a la setmana -comparable a un musical al West End-, doblant o triplicant el càsting dels cantants principals, el Savoy vol oferir unes 50 representacions a la setmana. Cada títol tindrà entre sis o set setmanes de cartellera i, en algunes ocasions, fins i tot conviuran dos títols al mateix temps. L'objectiu és presentar de cinc a vuit òperes cada any.
La primera temporada de la Savoy Opera s'ha estrenat amb dues de les òperes còmiques italianes més populars: El barber de Sevilla, de Rossini, i Les noces de Figaro, de Mozart. Després vindran Carmen, de Bizet; L'elixir d'amore, de Donizetti; La Traviata, de Verdi; La Belle Hélène, d'Offenbach; i La flauta màgica, de Motzart. Aquestes òperes mantindran ocupat el Savoy fins al febrer de l'any vinent, quan finalitzarà la primera temporada de la companyia i es podrà fer un balanç just.

Per ara, el rotatiu The Guardian ja ha publicat la seva primera crítica. El veredicte no és gaire engrescador. El crític Tim Ashley fa referència a la desastrosa nit d'estrena que va patir l'any 1816 la mateixa òpera de Rossini, avui dia una de les més populars. Segons Ashley, l'obra que presenta el Savoy és "igual de desafortunada".

Elisabet Cantenys
Avui