Cerca de notícies

Enquesta

Cop a la modernitat. We spoke al Sampler Sèries

10/3/2016 |

 

El passat 29 de febrer l’ensemble We spoke (integrat per Juliet Fraser, veu; Laurent Estoppey, saxo; Mark Knoop, teclats; Serge Vuille, percussió) va presentar en conjunt amb els ballarins Nuria Guiu i Manuel Rodríguez un magnífic concert a la sala Pina Bausch del Mercat dels Flors, dins del marc del festival Sampler Sèries.

L’estímul reiterat i extenuant. La dissolució dels subjectes en veure’s espoliats de la fe en el sentit. Fa gairebé poc temps la música confirmava la confiança en la sublimació de l’individu mitjançant una expressió sonora d’allò inefable. Allí estaven, abans que res, íntegres, el subjecte, la seva voluntat i la seva fidel paraula. El concert que ens va presentar l’agrupació We spoke despulla aquest misteri, trenca l’escapulari i ens deixa en una desolació del sentit, en una privació de la integritat. En la primer fila de la seva proposta es veuen les làpides inscrites per Nietzsche i Foucault. Tombes que alhora són miralls, indiferents a les últimes voluntats.

El paisatge va ser construït gradualment, sense intencions alarmistes. L’obra Overture in white de Serge Vuille porta a la palestra el protagonista revestit d’innocència: el soroll blanc. L’espectre dissecat al llarg del teclat; l’única cosa que dóna unitat al fenomen sonor és el símbol que el precedeix: el nom. Tota la resta canvia. Res s’integra, només hi ha desintegracions del que exclusivament per l’anhel és ú. El moviment de l’obra es deu a les modificacions internes d’aquesta unitat suposada, per les ondulacions del que és ja d’inici impredictible. Segueixen episodis als quals es colen sons que interpel·len la realitat, sons als quals la nostra ment apel·la de seguida per advocar pel dret del sentit. Com ens alleuja buscar en aquesta platja les petjades de Divendres. Trobar el nadiu significa la nostra desitjada victòria.

Ensemble of notes de Larry Polansky convida a una nova col·lecció de protagonistes. L’obra connecta el ja introduït soroll amb aquells dos cronopis deleuzians d’aparició pendent. Un basso ostinato d’anatomia dubtosa es presenta reiteradament al públic. És un engany inicial, una broma a la confiança que l’oient té en la seva pròpia sagacitat. Gradualment se sumen petites unitats musicals que prometen regularitat i identitat. Covardes elogioses. El paral·lelisme del so i el gest sembla una certesa premonitòria. Aviat la desorientació comença a trair la memòria. L’oient perd el control de la suma i la interacció dels elements. S’enfronta a un bombardeig de minúcies, a una emboscada de breus amenaces; no pot anticipar-se als esdeveniments, està destronat.

Després d’una pausa arribem a la unió de tots els elements esmentats. L’obra DW 16 Songbook de Bernhard Lang afegeix la paraula. Durant la modernitat, com avisàrem al principi, el text esgrimia el dret de la representació, i l’autor tenia el suport de la doble garantia de la fidelitat de l’expressió i la possibilitat d’una interpretació adequada. El nostre segle, en canvi, està desesperançat. El text abdica del sentit i el lector rep el ceptre de la seva determinació. Malgrat tot, les seccions de l’obra són en cert grau indulgents amb el públic. Pot al·legar-se una coherència en els afectes de cada part, una redundància en els materials sonors. Per la seva banda, la música adquireix una potestat interpretativa del text, una legitimitat empíricament fonamentada. És una clau seductora de la (des)codificació. Entretant volen imatges emancipades de compromisos realistes. El pit de l’obra està obert, desprotegit davant l’ull-arquitecte de l’espectador. Però el públic també està sent qüestionat. Es troba com a equilibrista entre interpretar i saber-se interpretat. Perd la noció de l’observador, deixa de saber si és ell qui mira l’obra o si és ell qui és vist mitjançant l’obra.

Un concert del tot emocionant, realitzat amb una perfecció tècnica sorprenent i una riquesa conceptual que mereix celebrar-se. Un gran aplaudiment a l’ensemble i als organitzadors del festival.

Daniel G. Camhi
Núvol