6/3/2016 |
L'aclamat director d'orquestra austríac Nikolaus Harnoncourt, que va anunciar el desembre passat la seva retirada professional, ha mort als 86 anys com a conseqüència d'una greu malaltia, segons han informat aquest diumenge els seus familiars.
"El 5 de març del 2016, Nikolaus Harnoncourt va morir serenament envoltat de la seva família. La pena i l'agraïment són grans. Ha sigut una relació meravellosa", ha declarat l'esposa del músic, Alice Harnoncourt, en una nota, segons ha informat l'agència APA.
Thomas Angyan, director del Musikverein de Viena, del qual el mestre Harnoncourt era membre d'honor, ha expressat la consternació del món de la música. "Una era ha arribat al final", ha lamentat Angyan. "No m'hauria esperat mai que entre la seva retirada del món dels concerts i la seva mort hi hagués un període tan curt", ha afegit.
"Les meves forces físiques m'obliguen a cancel·lar tots els meus plans futurs". Així va justificar el desembre passat Harnoncourt la seva retirada de la vida professional.
Harnoncourt va néixer a Berlín el 1929 però va passar la seva infància a la ciutat austríaca de Graz. Va ser violoncel·lista de la Simfònica de Viena i professor d'Interpretació al Mozarteum de Salzburg. En el món de l'òpera el seu èxit va començar a Zuric, i a Amsterdam en la música clàssica.
Com a director, tant a l'escenari operístic com en el terreny concertístic, va treballar amb els principals solistes i orquestres europees.
El seu treball discogràfic abraça òperes, oratoris i obres simfòniques dels segles XVIII i XIX. A més, va dirigir dues vegades, el 2001 i 2003, la Filharmònica de Viena en el Concert de Cap d'Any.
A Àustria és considerat el degà de la música antiga i les seves interpretacions i teories continuen generant divisions entre els seus fervorosos seguidors i els que les rebutgen de forma contundent. Amb la seva exigència d'usar instruments originals i estudiar les partitures històriques va revolucionar l'art de la interpretació.
Incansablement va buscar comprendre i revelar el que el compositor realment volia dir amb la seva obra i va oferir així interpretacions innovadores i sorprenents. Va ser el primer que va abordar la gravació de les obres de Bach en la seva forma primitiva.
En el seu treball va ser fidel al seu convenciment que "la meta no és la bellesa del so, sinó la transmissió de determinades qualitats d'expressió".
El Periódico de Catalunya