Cerca de notícies

Enquesta

Scheppelmann: “La 16/17 és una temporada equilibrada”

25/2/2016 |

 

 

Avui s’ha presentat en roda de premsa la temporada 2016/2017 del Gran Teatre del Liceu, amb la presència de Christina Scheppelmann, Josep Pons, Roger Guasch, Joquim Molins i Joan Corbera. La temporada ve marcada per la voluntat de trobar l’equilibri estilístic, sempre vetllant per la sostenibilitat econòmica, i la voluntat d’incorporar nous públics.

El Foyer, ple a vessar de periodistes, evidenciava la importància que el Liceu té en l’escena catalana. Feia dies que els mitjans volien desvelar allò que, segurament, és l’esdeveniment més important de l’any: l’anunci de la temporada que ve. Ens han rebut amb un spot publicitari que ha generat intriga, amb imatges plenes de vida i un concepte original, rere la música de Rigoletto: “Eviteu zones de contagi i sobretot eviteu aquest lloc”, referint-se al Liceu, perquè advertia que l’òpera ens pot captivar a qualsevol dels nostres moments vitals.

Christina Scheppelmann ha agraït la “curiositat” dels periodistes, i ha fet una valoració general de la temporada: “Cal mantenir la qualitat artística i la professionalitat, mostrar un equilibri entre estils (des de Vivaldi a Francesconi) i tenir sentit de la responsabilitat pressupostària”. Ha afegit que vénen els artistes internacionals més reconeguts perquè “el Liceu forma part de la primera categoria de teatres”.

La directora artística ha volgut remarcar la notable presència de talents de l’Estat espanyol, “ja que, com que no hi ha teatres de repertori, tenim la responsabilitat de donar oportunitats”. Parlem de figures com Sara Blach, quarta guanyadora del Concurs Viñas, Elena Copons, Gemma Coma-Alabert, Maria Miró, Albert Casals, Anna Puche, Isabella Gaudí, Antoni Comas, Toni Marsol, Josep Fadó o Mercedes Gancedo. Però també tindrem alguns dels grans artsites, com Àlex Ollé (La Fura dels Baus), el mestre Jordi Savall i Lluís Pasqual.

El 2016/17, el teatre intercalarà llenguatges clàssics amb contemporanis, amb una aposta per les noves tecnologies i la innovació a l’escenari. A més, la programació pretén cobrir buits històrics, amb títols que no s’han vist mai al Liceu o han estat poc representats.

 

La temporada d’òpera

La temporada comença amb el darrer títol de l’actual, La flauta màgica de Mozart, amb la impressionant posada en escena de Barry Kosky (setembre), però s’obrirà oficialment el dia 7 d’octubre amb Macbeth de Verdi, que compta amb les veus de Ludovic Tézier i Martina Serafin i la direcció d’escena de Christof Loy, que recordem pel seu èxit amb Arabella.

Tot seguit serà el torn de Le nozze di Figaro, en un coproducció del Liceu i la Welsh National Opera de Cardiff, amb la direcció escènica de Lluís Pasqual que, segons Scheppelmann, “és un treball que es podria ensenyar en els propers 30 anys”. La direcció orquestral anirà a càrrec de Josep Pons i representa una clara aposta pel talent català, amb Elena Copons, Gemma Coma-Alabert, José Manuel Zapata, Isabella Gaudí i Vicenç Esteve Madrid.

Scheppelmann ha posat èmfasi en l’òpera que es representarà al desembre, Elektra, de Richard Strauss, “un òpera del segle XX”. Es tracta d’una coproducció pròpia del Liceu, amb el Metropolitan de Nova York i L’Scala de Milà, entre d’altres. És una òpera poc representada al Liceu i, com ha comentat la directora, “un títol molt idoni per atraure públic jove, per la seva temàtica i posada en escena, com ja va passar amb Benvenuto Cellini aquesta temporada”. El repartiment estarà encapçalat per “tres grans dones”, deia Scheppelmann: Evelyn Herlitzius, Adrianne Pieczonca i Waltraud Meier, una gran figura de la lírica en els darrers anys. La direcció d’escena correspondrà a Patrice Chéreau, un nom mític al món del cinema (La reina Margot), el teatre i l’òpera, considerat un dels grans renovadors de les arts escèniques. Suposarà el seu debut pòstum al Liceu. La direcció musical d’Elektra correspondrà a Josep Pons.

Tot seguit arribarà Werther, de Jules Massenet, una òpera que fa 25 anys que no es representa al Liceu. La direcció d’escena serà de Willy Decker (recordat al Liceu per Die tote Stadt i Billy Budd) i la direcció musical d’Alain Altinoglu, un dels millors directors de l’escena actual. Els dos tenors protagonistes seran Piotr Beczala i Josep Bros.

Segons Scheppelmann, Quartett, de Luca Francesconi (que suposa l’estrena estatal d’aquesta òpera del segle XXI) marcarà un punt d’inflexió. “És una posada en escena amb un gran impacte visual i tecnològic”, dirigida per Àlex Ollé. Sentirem música electroacústica provinent del laboratori sonor més important del món, l’IRCAM de París i veurem com l’escenografia consisteix a una caixa aguantada per uns cables d’acer. La direcció musical l’assumirà l’experimentat en repertori del segle XXI Peter Rundel. La producció, de L’Scala de Milà, està triomfant arreu del món.

Jordi Savall ens farà retornar a les arrels de la música europea, amb l’estrena absoluta a nivell hispànic de Teuzzone, una de les òperes de temàtica més exòtiques de Vivaldi i una de les més desconegudes.  Savall recupera, en versió concert, aquesta peça de grans àries gairebé tres-cents anys des de la seva estrena a Màntua (Itàlia). La interpretació anirà a càrrec de la seva prestigiosa agrupació Le Concert des Nations. Plácido Domingo torna al Teatre per tercer any consecutiu per interpretar Athanaël a Thaïs, de Jules Massenet, en versió concert. Nino Mazchaidze i Celso Albelo completen el repartiment. És en aquesta òpera on actuarà Sara Blanch.

Tot seguit, un dels títols més populars del repertori, Rigoletto, basada en el drama de Victor Hugo. En una coproducció amb el Teatro Real, suposarà el debut de Javier Camarena en el rol de Duc de Màntua, acompanyat de Leo Nucci i Carlos Álvarez.

El Wagner de la temporada serà L’holandès errant, en una producció de l’Staatsoper de Berlin, amb un repartiment de primer nivell encapçalat per Thomas Johannes Mayer, Emma Vetter i Anja Kampe, representants de les millors veus wagnerianes de Bayreuth. Cal destacar que la direcció de l’orquestra i cor del Liceu correspondrà a una dona: Oksana Lyniv.

Camarena tornarà a repetir al Liceu amb La fille du régiment, de Donizetti, en una destacada producció de Laurent Pelly, que recordem per Cendrillon. Entre les veus destaca Ewa Podleś, una de les grans contralts del moment, mentre que el paper de Duquessa de Crakentorp serà per a Bibiana Fernández, l’actriu almodovariana.

Tal i com hem comentat més amunt, el Liceu aposta per les noves tecnologies. Les aplicarà especialment a Don Giovanni, amb direcció musical de Josep Pons i direcció escènica de Kasper Holten, actual director artístic de la Royal Opera House (ROH) Covent Garden de Londres, i que debuta al Liceu amb una peça on hi té cabuda el 3D. Compta amb les dues millors veus per representar el paper principal: Mariusz Kwiecień i Carlos Álvarez.

A més, el Liceu recupera una producció pròpia, Il trovatore, amb tres importants factors que la renoven notablement: una nova direcció d’escena, a càrrec de de Joan Anton Rechi, nova il·luminació i nou vestuari. El repartiment l’encapçala Marco Berti, Tamara Wilson, Marianne Cornetti i Ekaterina Gubanova, que debuta el rol, amb l’estrena al Liceu de dos noms destacats de l’escena mundial: Kristin Lewis i Yonghoon Lee.

Finalment, la temporada es tancarà amb La vídua alegre, de Franz Lehár, que torna al Teatre 37 anys després de la seva darrera representació i suposarà la tercera peça de la temporada dirigida per Josep Pons, amb un repartiment de luxe: Angela Denoke, Bo Skohvus, Ben Bliss (guanyador del Viñas 2015) i Elena Sancho Péreg. Els papers secundaris aniran a càrrec de membres del Cor. Amb poca presència al nostre país, és una de les operetes més representades arreu del món. L’obra no es representarà sencera, sinó que el mestre ha obviat els recitatius i alguns altres fragments. Pons es mostrava entusiasmat amb “aquesta obra deliciosa”, perquè representa la Viena fin de siècle: “Mentre Lehár componia, Strauss treballava amb Salomé, Schönberg amb l’op. 9 i Mahler estava tancant les seves simfonies”. A més, ha recordat figures com Adolf Loos, Karl Kraus, i els membres de la Secessió, com Gustav Klimt. “Mahler es considerava addicte a l’opereta”, fet que demostra la vàlua del gènere.

 

Petit Liceu, ballet, concerts i recitals

Scheppelmann també ha comentat la programació d’El Petit Liceu, que pren una empenta important amb Ariakadabra16/17, El superbarber de Sevilla, L’ocell Prodigiós, La casa flotant, Els músics de Bremen i Guillem Tell.

El ballet inclou tres importants companyies: el Ballet Nacional Sodre (BNS) d’Uruguai, dirigida pel prestigiós ex ballarí Julio Bocca, que interpretarà Coppélia, IT Dansa, la companyia de l’Institut del Teatre, que ens delectarà amb Wad Ras, Minus 16 i Un ballo, i el Ballet Preljocaj, que  interpretarà les coreografies Spectral Evidence, amb música de John Cage, i La Stravaganza, que intercala peces de Vivaldi amb música contemporània.

Quant als concerts i recitals, cal remarcar la presència de Gregory Kunde, Sondra Radvanovsky i Joyce DiDonato. Després del seus èxits a Norma i Otello, Kunde interpretarà àries de Verdi amb l’Orquestra del Liceu. La soprano Sondra Radvanovsky, acompanyada al piano per Anthony Manoli, cantarà peces de Verdi, Bellini i Massenet, mentre que la mezzo DiDonato interpretarà peces barroques de Monteverdi, Purcell i Händel, acompanyada per l’orquestra d’època Il Pomo d’Oro.

També actuaran els qui estan considerats els millors barítons del moment: Dmitri Hvorostovsky, que actuarà acompanyat de l’Orquestra del Liceu, i Simon Keenlyside, en un recital amb piano i obres de Poulenc, Strauss, Rakhmàninov i Schubert, entre d’altres.

El mestre Josep Pons, al capdavant de l’Orquestra i el Cor del Liceu, afrontarà el Rèquiem de Mozart, dins el Memorial Pau Casals –el mestre ha recordat que Casals va ser violoncel·lista solista de l’Orquestra del Liceu, i que la va dirigir en diverses ocasions-, a més d’un parell de concerts dedicats a Txaikovski, el primer dirigint el Concert per a piano número 1 i la Simfonia número 5 amb la pianista Khatia Buniatishvili, i el segon interpretant el Concert per a violí, en Re Major, op. 35 i la Simfonia número 4 amb el violinista Chad Hoopes, considerat “el nou Joshua Bell”. L’Orquestra visitarà també Palau 100 i la nova programació Cicle Barcelona Clàssics, també del Palau. Per Nadal, es tornarà a programar Els Pastorets, cantata de Nadal, d’Albert Guinovart, amb una tercera adaptació del compositor, i tindrà lloc la 54a edició del concurs de cant Tenor Viñas.

 

Balanç econòmic i retorn social

El director general, Roger Guasch, ha mostrat la seva satisfacció pel fet que “han passat dos anys i mig i el que és important d’avui és que es parli de la vessant artística. Ha fet un repàs dels números de la temporada, que comptarà amb 43,3 milions d’euros, un milió d’euros per sobre de la temporada actual, amb un dèficit de 303.000 euros, tot i que ha manifestat: “Tenim molt focalitzats els problemes”.

També ha parlat dels nous abonaments flexibles, que ara s’estenen als torns reduïts i populars. I s’ha pensat en com iniciar els joves a l’òpera, convertint el torn PE “en un torn d’iniciació”, amb obres seleccionades pels departaments de màrqueting i artística.

Finalment, ha recordat les tres potes que sostenen l’esperit del Liceu, l’excel·lència artística, la sostenibilitat econòmica i el projecte social, “que aviat explicarem”. També ha avançat la possibilitat de crear una Opera Studio i reprendre les funcions del Foyer i la voluntat de portar gent del territori al Liceu.

El darrer en prendre la paraula ha estat el President, Joaquim Molins, que ha declarat que “tinc la sensació que per primera vegada som més amos del que érem fa dos anys”, i ha reblat el clau sentenciant: “Avui som molt més el que volem ser”.

Aina Vega i Rofes
Núvol