Lang Lang és d’aquells músics –com Bruce Springs­teen, salvant les diferències– que estan en comunió amb Barcelona. La ciutat els estima i ells estimen la ciutat. Perquè arribi el rocker de Nova Jersey encara falten dies; el genial pianista xinès va aterrar dilluns i actuarà a l’Auditori avui i divendres, amb les entrades esgotades. «Tot un honor», sosté, no sense abans manifestar la seva alegria per viure el «primer dia de sol després de 15 dies de tour per Europa». Amb els dos recitals a Barcelona el músic obrirà la gira per Espanya per presentar el seu últim disc, Lang Lang in Paris (Sony, 2015), que també el portarà a Bilbao (28 de febrer), Madrid (1 de març), València (3) i Oviedo (5).

  Un àlbum gravat a la Sala dels Miralls de Versalles («un meravellós palau i un bonic espai per interpretar un repertori tan poètic», assegura), que té Chopin i Txaikovski, dos compositors que ocupen un lloc important en la carrera del jove talent, com a màxims protagonistes. I que sonaran en el concert d’avui en el marc de la Temporada de Música de Cambra de l’Auditori. Lang tocarà Les estacions de Txaikovski i els Quatre scherzos de Chopin, que separarà amb el Concert italià de Bach per «tenir una refrescant i meravellosa experiència barroca entre tanta música romàntica», assenyala, per acabar fent broma: «D’altra manera seria massa ensucrat».
  El concert de divendres serà diferent i suposarà el primer recital de Lang com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Interpretarà dues peces de Mozart, Così fan tutte. Obertura i Concert per a piano número 24, i una de Rakhmàninov: el Concert per a piano número 1 en fa menor, op. 1 (versió final del 1919). No és el programa pensat inicialment. Quan es va plantejar el recital, Beethoven ocupava el lloc del compositor rus i Lang, a més de tocar el piano, havia de dirigir l’orquestra. Però el canvi de programa impedirà que el jove xinès agafi la batuta, ja que amb Rakhmàninov la formació creix en músics i s’hi ha d’incorporar un director. Serà Rubén Gimeno.

ALBÉNIZ I GRANADOS / Lang ja pensa a tornar l’any que ve, i a fer-ho amb repertori espanyol: està treballant amb les Suites espanyoles d’Albéniz i amb Goyesques de Granados. «Em fascina la història, el concepte i les arrels de la música espanyola. És com un petit univers perquè Espanya és un país amb moltes influències diferents: africana, àrab, i també amb gustos i influències locals i europees», reflexiona.
  Entre concert i concert, aspira a «disfrutar una mica d’Espanya». Això, a Barcelona, es tradueix a conèixer alguns jugadors del Barça, firmar llibres i menjar bé: té previst un àpat al Celler de Can Roca. «El millor sopar de la meva vida va ser fa dos anys al restaurant de Ferran Adrià; l’experiència va canviar el meu concepte del menjar», sentencia.