Cerca de notícies

Enquesta

Iréne Theorin: “Brünnhilde és valenta i justa”

20/2/2016 |

 

Conversem amb la soprano sueca Iréne Theorin, que encarnarà el rol de Brünnhilde a Götterdämmerung de Wagner al Liceu, que es representa aquests mesos de febrer (l’estrena és el 28) i març (3, 7, 11, 14 i 19), amb escenografia de Robert Carsen i sota la direcció artística del mestre Josep Pons.

Aina Vega: Com van ser els seus inicis com a cantant? Tinc entès que va començar quan ja tenia una família formada. És impressionant!

Iréne Theorin: És una llarga història. Vaig començar fent classes de cant relativament tard, quan ja tenia els meus fills. Sóc de la part rural de Suïssa, aleshores puc dir que mai havia sentit òpera ni cant líric, però cantava en cors i a l’institut havia estudiat música, però no en un nivell elevat. No sabia ben bé on em posava, de fet. Vaig deixar l’institut perquè vaig quedar-me embarassada molt jove, em vaig casar i vaig tenir tres fills. Vaig treballar de moltes coses abans de dedicar-me al cant, per tirar endavant la família. Tanmateix, cantava en un cor d’església, amb el qual participo cada nit de Nadal. És una cita ineludible! Només vaig fallar un any, quan estava a Tòquio.

Més tard vaig començar la universitat a Gothenburg, on vaig fer un curs de cant d’una setmana que va acabar amb una masterclass. Vaig fer unes proves i les pràctiques em van anar molt bé, però les teòriques no tant. No tenia temps per llegir llibres, preferia preparar-me les deu cançons i ocupar-me dels nens. Per a mi va ser una gran humiliació, perquè sentia que no podia respondre les preguntes i no sabia exactament què s’esperava de mi. Però un parell de mesos més tard em van tornar a sentir i em van dir: “Has de començar”. El curs ja estava iniciat i, de fet, només m’hi vaig estar un any a la universitat, perquè després vaig estar fent audicions i cantant per tot arreu on podia. Volia posar-me a la situació d’un cantant. Aleshores vaig entrar al cor del Göteborg Opera House i em van contractar. Podia haver-m’hi quedat, però vaig anar a Copenhage uns cinc anys per posar la veu a to des de zero. El teatre de la mateixa ciutat em va contractar i, posteriorment, vaig començar a cantar arreu d’Europa.

AV: Brigit Nilsson va ser com una mentora, per a vostè. Com va ser l’experiència amb ella?

IT: Fantàstica. Tothom sap com era, una dona molt oberta, intel·ligent, directa, amb un meravellós sentit de l’humor i va estar amb mi en moltes de les audicions que vaig fer. També em va dur a un curs de cant l’estiu anterior a l’inici de l’Opera Studio que vaig fer a Copenhage, on vaig passar-m’hi molt de temps. Va ser a Anglaterra, era la darrera masterclass que feia i va escollir deu cantants, entre ells, m’hi trobava jo. Aquella setmana vaig aprendre molt, no només del que ella deia, sinó de com podia veure els meus col·legues i altres membres del curs adaptant els seus consells a la seva veu. Quan tens l’oportunitat de sentir bons cantants aprèns molt, i adaptes la teva tècnica al que vas veient. És una manera molt bona de començar a cantar.

AV: Parli’ns de la veu com a instrument.

IT: Strauss va dir que “la veu és l’instrument més bonic, però també el més difícil d’aprendre i tocar”. La veu és única, ningú té el mateix instrument que tu tens, ha d’estar en constant desenvolupament, des del primer dia fins al darrer. Amb la veu sempre hi ha una direcció, i encara que no sempre sigui la bona i puguis perdre alguna cosa pel camí, al final acabes sumant. Tot el que aprens acaba tornant. Algú em va dir que trigues deu anys en aprendre a cantar, i vaig pensar que era molt de temps. Quan comences has d’estar a l’escenari, cantar i sempre fer-ho el millor que pots, al màxim. Però després de deu anys vaig saber a què es referia, vaig entendre què suposa el fet de treballar diàriament amb la veu fora i dins de l’escenari, havent de cantar amb un refredat, amb poques hores de son, jet lag, i totes les circumstàncies que et puguis imaginar. I poc a poc vaig anar comprenent com havia d’usar la veu en diferents situacions, i vaig ser conscient de què fer i com fer-ho en cada moment. Ara canto diferent que al principi, ara sé que he de ser molt disciplinada, molt estricta. Ara, per exemple, tot i que amb Wagner has d’estar tota l’estona pendent, sé en cada moment on he d’incidir, saber amb quines parts puc jugar més fàcilment. Això és la veu: individual, única, i sobretot no s’ha de pensar que ha de ser sempre bonica. El meu objectiu no és produir un so bell, però aquest so ha d’estar controlat, i saber què estàs fent. I la veu és el cos, finalment, per això has de conèixer els teus límits.

AV: La seva veu ha evolucionat des de la vessant més lírica a la dramàtica. Va debutar amb Donna Anna del Don Giovanni de Mozart.

IT: La veu canvia, evoluciona. Encara puc cantar Donna Anna, però no sempre ho he pogut fer. Has de saber quan has d’emetre més so, i cantar de manera més ampla, o fer-ho de manera més focalitzada. No pots emetre tot el so constantment. Tens el mateix espai però no has de cantar, com dic, emetent tot el so. Aquest és el truc, quan tens tants assajos i tres funcions per setmana. No pots cantar donant-ho tot el temps complet, has d’aprendre com usar tot l’instrument sense cansar-te.

AV: Especialment amb Wagner.

IT: De fet, amb tots. Perquè cantes al límit de la veu que tens, i has d’anar amb compte de no lesionar-te. Vaig començar amb aquest repertori lírico-dramàtic com Donna Anna –vaig estar cantant Mozart durant deu anys-, i ho vaig combinar amb Eva, Elsa, Senta i tots els verdis i puccinis, com Elisabetta, Tosca, Emilia, Leonora o Desdemona.

AV: I llavors va abordar el repertori wagnerià i straussià?

IT: No, he cantat Wagner des del primer dia. Abans d’acabar l’escola d’òpera vaig ser Freia, i aviat vaig fer Brünnhilde. La meva professora d’aleshores em va dir que havia d’anar amb compte, i hi vaig anar, i per a mi aquest rol va ser una obertura en tots els sentits. També vaig fer Sieglinde. Mai he tingut la sensació d’haver de prendre una decisió sobre el meu repertori, ha anat de forma natural.

AV: Creu que la seva és una veu flexible?

IT: Sí, sóc flexible. De fet, he arribat a cantar la Reina de la Nit! Però quan comences a fer cert repertori ja no et tornen a trucar per fer Donna Anna. I no ho faria, ara, tampoc. Quan vaig fer la meva primera Elektra va ser perillós, perquè és un paper molt difícil i el personatge usa la veu al límit tota l’estona. I això ho has d’assajar amb l’orquestra i a l’escena, en la situació real. Sempre dic que després de deu representacions és quan realment em sento còmoda en el paper. I és el mateix amb les Brühnnildes.

AV: Què és l’important a valorar a l’hora d’incorporar un rol?

IT: És una cosa natural. M’ho pregunten i m’hi llenço. Estudio i el faig. Jo no em pregunto quin repertori he de fer. Evidentment, quan vaig començar a cantar, vaig ser molt afortunada, perquè vaig rebre tres ofertes, una de la Deutsche Oper Berlin, amb Senta, una altra oferta d’Estocolm per Aida i finalment la de Copenhagen per fer Agathe i Donna Anna, i després vaig poder anar a Estocolm a fer Nedda i Freia. Vaig ser molt feliç de poder escollir i aconseguir el contracte a Dinamarca, on estava estudiant, i, alhora, era el millor repertori que podia fer aleshores. De fet, no hagués pogut fer Senta sense els precedents.

AV: Creu que les tres Brünnhildes de la Tetralogia són diferents?

IT: Sí. Per començar has de veure la llargada. A Sigfried actua en un acte, a Die Walküre en el segon i el tercer, i a Götterdämmerung està tota l’estona a l’escena. Quan vaig començar vaig fer Sieglinde i Brühnnhile combinades.

AV: Com és la Brühhnilde?

IT: És una noia meravellosa. És intel·ligent, jove, ferma, actua amb determinació, és flexible, té temperament, tira endavant davant qualsevol circumstància i és justa, i no té por, és valenta. El paper és molt exigent, perquè tens tots els intrumentistes de l’orquestra tocant al mateix temps. A més, tinc la sensació que hi ha una diferència entre la manera de composar les tres valquíries.

AV: Té una relació especial amb el personatge?

IT: Sí, i tant! Porto tres mesos amb ella, cada dia. Però sempre hi sóc jo, entro en el personatge, però després dels assajos me n’oblido. Tinc una vida privada i una vida professional, i la meva vida privada consisteix en part en gestionar la feina. No sóc una cantant d’òpera tot el temps.

AV: Què em pot dir del Siegfried de la temporada passada?

IT: Em va encantar. Va ser molt especial, perquè vam poder assajar amb tot el cast durant tot el temps de preparació, i això no és habitual. Estic contenta d’haver tingut tots els elements de l’òpera amb mi tant de temps, sobretot pels companys, amb els quals compartim moltes coses. I la producció era preciosa per la vista, atrapa la història, és humana, pots confiar en els personatges a l’escena i veus bé el públic. Està molt ben feta.

AV: Creu que la producció de Götterdämmerung de Robert Carsen facilita la interpretació?

IT: Evidentment, quan canvies de teatre d’òpera, l’escenografia s’ha d’adaptar. Aquesta està feta per a l’escenari de Colònia, amb les seves mesures i el control de les distàncies entre el fons i el públic. En el cas del Liceu, l’escenari és molt profund i, per exemple, la taula s’ha hagut d’avançar, perquè la distància amb l’orquestra era de cinc metres extres. Però, en realitat, no penso massa en si les escenografies són bones o dolentes, només penso en que siguin còmodes!

AV: I estèticament, li agrada?

IT: Sí. De fet, m’agraden totes les que faig, perquè em sento lleial a elles i si no hi trobes totes les respostes interpretatives les pots buscar tu mateix, perquè, de fet, ho has de fer. No tinc dificultats per fer-ho.

AV: En Wagner, el llibret i la música són indissociables. Quins són els moments en què aquesta comunió es fa més palesa?

IT: En Wagner hi ha molt pocs llocs on podria dir: “això es pot ometre”, especialment en el Ring. No hi ha res que no estigui allí per una raó. I el llibret i la música estan concebuts al mateix temps, per això Wagner aconsegueix fer parlar la música. Com a cantant, jo puc escollir moments en què puc fer més èmfasi que en d’altres, en què vull que una línia melòdica predomini sobre unes altres, encara que sempre estic supeditada al text, que en Wagner és molt perillós. Realment, no hi ha cap fragment de text i de música que es puguin obviar. Wagner està construït de manera que les frases, encara que no sàpigues ben bé cap on van, et va portant a punts culminants que, al seu torn, només són una part del punt culminant general. Fins i tot quan creus que hi ha una culminació definitiva, al cap de deu pàgines te’n trobes una altra de més potent. Hi ha una línia que uneix la primera nota amb l’última, que és la culminació, per això és molt important que el Ring es pugui sentir sencer en una sola setmana. És una pena que aquí no es pugui fer. La meva darrera escena és una obra mestra en ella mateixa, perquè concentra tota la història de la Tetralogia en vint minuts. Quan em demanen de cantar aquesta ària en un concert estic molt contenta.

AV: Per situar al lector, què explica Brünnhilde?

IT: Explica tota la història des del principi fins a la fi, comprimit en una escena i acaba en una certa sensació de felicitat. El Ring explica la història del fracàs de Wotan, que talla la branca del “freixe del món” per fer-se’n una perillosa llança i la venjança d’una natura indomable. L’obra tracta de la construcció del Walhalla, la lluita per la possessió de l’or del Rin i de l’anell totpoderós que comporta un cruel malefici, de la concepció de Sigfried, l’heroi sense por, fruit d’un amor apassionat i incestuós, i de la desobediència de la pròpia valquíria Brünnhilde, malgrat l’amor al pare Wotan i al seu amor per l’heroi. Ella és castigada pel pare, i tot condueix a la cruel conjura dels nibelungs humiliats que destrueixen aquest heroi que hauria hagut de ser capaç d’engendrar un nou ordre. Després del sacrifici final de Brünnhilde, s’esdevé l’esfondrament del Walhalla.

AV: L’obra represent a l’apocalipsi del món dels Déus i el retorn de l’anell al Rin, com deia. Creu que la Tetralogia es clou en coherència amb la resta de les obres?

IT: Sí, de fet, al final tota la música torna en forma de Leitmotiven suggerits, des de Rheingold fins a Götterdämerund. Recordem que aquesta obra va ser concebuda abans que el preludi Das Rheingold.

AV: Per a bé i per a mal, l’obra de Wagner és un “treball en el mite” germànic, en el coglomerat de llegendes nòrdiques. Quina importància ha tingut això al segle XX?

IT: En efecte, el el segle XX hi ha hagut una apropiació dels mites wagnerians per part de la cultura germànica, i un exemple ho és l’escenografia de Robert Carsen, que tracta el tema dels nazis. La cultura i la política han anat sempre de la mà, però les interpretacions poden ser diverses, i cadascú en pot fer la seva. No és la meva feina analitzar aquestes qüestions, sinó fer una gran representació i ser el més veraç possible des del principi fins a la fi, alhora que sóc fidel a mi mateixa. Sóc sempre jo mateixa, però interpreto un personatge i utilitzo tot el meu coneixement i tota la meva experiència per fer-ho. Les adaptacions no són cosa meva.

AV: Ha estudiat la Volsungasaga o l’Edda per construir el personatge de Brünnhilde?

IT: Ho vaig estudiar a l’escola, de fet. Ara no he tornat a les fonts perquè les tinc incorporades. Tot i així, per la meva primera feina com a freelance vaig llegir-me molts llibres sobre Wagner, quan en realitat el que havia de fer era llegir-lo a ell. I, de fet, conforme m’anava apropant al compositor, la música s’anava allunyant, perquè és un personatge fosc. Tanmateix, jo he estat a casa seva i amb la seva biblioteca t’adones que ell no va fer res balder, havia llegit sobre totes les mitologies i religions. I a la Volsungasaga i l’Edda, els va afegir totes les trames amoroses. Sabia perfectament què estava fent. Fins i tot, quan no podia trobar les paraules alemanyes correctes, en creava de noves.

AV: En la seva joventut, Nietzsche va escriure que Wagner representava “el retorn de la tragèdia grega en sòl alemany”. A què es referia el filòsof?

IT: Això és una cosa que pots llegir a Google. No em fico a pensar què va escriure Nietzsche sobre Wagner. Sóc una artista i la meva part és la música, i intento fer-ho el millor possible. Com he dit abans, jo només sóc una peça del total, i tinc tota aquesta gent al voltant. Ells han de dir-me què volen de mi, i llavors ho faig, però no em complico la vida. He de ser el més neta possible.

AV: Quina ha estat la seva experiència a Bayreuth?

IT: Estic molt contenta d’haver estat allí al final de “l’antiga era”, amb Wolgfang Wagner i Dorothea Wagner. Ara, des que se n’ocupen Katharina i Eva he vist el canvi. Jo he estat asseguda a la mateixa taula que Wolgfam, mentre ell m’explicava moltes històries sobre Lizst, i és una cosa impressionant, molt especial. Però amb Katharina les coses havien de canviar, havien d’anar endavant, el món és una evolució. I aquesta gent està darrere de l’escenari, i et mira, i et jutja. La primera vegada estava aterrida! És una gran responsabilitat. Em van fitxar gràcies a una Sieglinde que havia fet a Copenhagen i després hi he anat durant dotze temporades més. Quan fas Wagner allí t’adones que el temple està construït per aquella música, i que la música està composada per aquell lloc. Amb la disposició soterrada d’aquesta gran l’orquestra, que emet un so ple, sense tapar els cantants, pots fer tots els piano que vulguis, que se senten des de tot arreu, amb aquella acústica extraordinària. M’honora profundament formar-ne part.

AV: Quins són els compromisos a curt i mig termini que té?

IT: D’una banda, faré els Gurrelieder de Schönberg per primera vegada a París, després tinc alguns concerts, per després seguir a la Staatsoper de Berlín i fer tot el Ring amb Barenboim. També seré a Peralada fent Turandot aquest juliol i després faig un Tristany und Isolde a Stuttgart. Aquesta tardor, a Tòquio, faré una nova producció de Die Walküre, així com Frauen ohne schatten de Strauss a la Staatsoper de Berlín, i tinc altres concerts.

AV: Pensa que de vegades va bé parar i reprendre forces?

IT: Ho vaig fer aquest dissabte! Vaig passar uns moments meravellosos a Barcelona.

AV: Un dia…

IT: Tot un dia (fent èmfasi en el “tot”). És clar que de vegades tinc quatre o cinc dies lliures, o tinc una mica de temps lliure emmig d’una producció i he de valorar si val la pena anar a casa o no. Jo penso que si tinc algunes setmanes lliures està bé, però, de fet, durant aquell temps, estic estudiant, fent música. Però en aquesta feina no pots treballar per sempre, el temps et limita, és el temps en què la veu estigui sana. No és una cosa que pugui fer per sempre, cantar, per tant, per què he de parar, ara? De fet, vaig començar tard, vaig estar-me a casa deu anys amb els fills i tindré dies tranquils al final, quan ja no pugui viatjar. Ara no és tan dramàtic estar fora de casa, Internet ajuda molt.

AV: Finalment, l’any 2014 va guanyar el Premi a la Millor Cantant Femenina d’Òpera de la novena edició dels Premis Campoamor d’Oviedo. Com se sent?

IT: No m’ho esperava! Vaig aconseguir la cantant de l’any amb Die Walküre. De fet, no sabia que existien. Va ser una sorpresa, una cosa molt important per a mi. Jo estava aquí fent Siegfried i vaig anar a Oviedo a cantar la darrera escena de Brünnhilde del Götterdämmerung. Recordo que vaig llegir el correu conforme estava nominada, i ni el vaig acabar de llegir que vaig trucar la meva família. No me’n vaig adonar fins més tard que tenia un correu que m’anunciava que havia guanyat. Va ser molt especial! També vaig guanyar la Medalla honorada per la Reina de Dinamarca. Això és també molt bonic. Sento que tot el que he fet ha tingut una recompensa. Quan estava a Londres cantant el Turandot, ella estava allí per escoltar-me. Aquestes coses són molt especials.

Aina Vega i Rofes
Núvol