Cerca de notícies

Enquesta

Activitat musical a la Casa Orlandai

20/2/2016 |

 

La Casa Orlandai és més que un centre cívic: és un espai de d’”art, convivència i transformació social”. Presenta un calendari musical molt interessant aquests mesos de febrer i març.

La Casa Orlandai és un centre cívic molt particular. On ara hi ha l’actual edifici, des del segle XVII hi havia hagut un mas de planta quadrada que quedava separat del centre de Sarrià. Amb el temps va anar quedant integrat en la trama de carrers de la vila, fent cantonada amb els carrers Llibertat (Jaume Piquet) i Indústria (Verge de Núria). Després de cinquanta anys de reformes continuades, l’edifici aconseguí una personalitat pròpia, en què destacava la riquesa decorativa i el detallisme de les escales i les vidrieres de l’interior.

Entre els anys 1956 i 1974, l’edifici acull l’Escola Talitha, un centre educatiu que neix fora del sistema educatiu oficial i que recuperà i rellançà, dins del possible, la renovació pedagògica catalana dels anys trenta. El projecte Talitha —que significa nena en arameu—, impulsat per M. Teresa Codina i dut a terme per un equip de mestres i en estreta col·laboració amb pares, en un context sociopolític difícil, cercava d’oferir una educació que atenyés tota la persona, combinés la llibertat amb la responsabilitat, en un ambient en què prevalguessin els valors d’igualtat, austeritat i sociabilitat, de respecte a la llengua materna i a la diversitat.

A partir de 1974 i fins a l’any 2003, el centre va prendre el nom d’Escola Orlandai, amb un projecte educatiu obert al barri i amb vocació d’escola pública. L’any 1974, doncs, la direcció del centre prengué un altre rumb, i l’escola quedà “òrfena” de nom. Cada grup de primària va triar un nom i, entre els finalistes de cada classe, a la votació final en va guanyar un de molt especial: ORLANDAI. D’on va sorgir el nom? Talment com el personatge del conte de Pere Calders que es va inventar un nom imaginari A-n-t-a-v-i-a-n-a, la Roser, una nena dels primers cursos de primària es va inventar el nom O-R-L-A-N-D-A-I.

Al cap de trenta anys, durant els quals l’Escola Orlandai es va transformar en el CEIP Orlandai, el setembre de 2003 l’edifici va quedar buit. Un llarg i festiu cercavila de mestres, pares, mares i alumnes va unir l’antiga escola del carrer Jaume Piquet amb la nova, a punt d’estrenar, de l’avinguda J.V. Foix. Finalment es decidí obrir un centre cívic que hauria de gestionar l’AC Casa Orlandai, una entitat constituïda per una vintena d’associacions del barri i diversos particulars. Casa Orlandai s’obria al públic la primavera del 2007.

Avui mateix,19 de febrer a les 23.00h, Samuel Arderiu presenta “Inventari de la natura”, dins del cicle “L’alternativa de Sarrià”, que neixen amb la voluntat d’apropar artistes emergents al barri. Arderiu presenta el seu nou disc amb influències de rock, folk i bossa nova. Un cantautor sarrianenc que sap cantar la bellesa de la vida i de la natura.

El proper 20 de febrer a les 18.30h serà el torn d’Adrià González, pianista que presenta el seu nou disc “Ímpetu”, editat el 2015 per Cuervo negro produccions. Les seves cançons neixen purament de les emocions. Tal com ell mateix explica: “No contemplo la meva vida sense convertir en sons, melodies, harmonies, ritmes tot allò que em corre pels pensaments, per les venes. El que els meus ulls veuen i el meu cor sent.”

Marc Sala, reconegut tenor que va quedar finalista al Concurs Viñas, presenta “Òpera entre bambolines”, un cicle amb l’esperit d’acostar el públic i els artistes, i conèixer l’òpera de manera viscuda. La propera és el 22 de febrer a les 20.00h, amb El capvespre dels déus, de R. Wagner, última jornada de la cèlebre tetralogia de Wagner, “L’anell del Nibelung”, que podrem veure al Liceu sota la direcció de Robert Carsen: una producció espectacular que mostra com l’ésser humà viola les lleis de la natura en un impuls autodestructiu. L’entrada costa 4.14 € (excepte les del programa Òpera en Ruta, que seran gratuïtes). Així mateix, dilluns 7 de març, serà el torn de Simon Boccanegra, de G. Verdi. Simon Boccanegra, primer corsari i després Dux de la república marítima de Gènova, ens mostra la seva humanitat a través del seu amor de parella i paterno-filial, així com el seu seny polític en una Gènova convulsa. Sala ens comentarà l’òpera de forma amena i acurada.

La Casa Orlandai també se suma al Concurs Maria Canals 2016, concretament al projecte “Maria Canals Educa”. Es tracta d’un recital de piano didàctic, comentat per un expert pianista. El Maria Canals organitza diferents activitats paral·leles arreu del territori català amb l’objectiu d’acostar la música a tothom. És en aquest context on a Sarrià on, amb un conjunt d’activitats educatives, volen donar a conèixer el repertori pianístic i generar interès per aquest instrument. El recital tindrà lloc dijous 10 de març a les 17:30 h, a càrrec d’un dels participants del concurs.

Finalment, divendres 11 de març, a les 21 h, hi haurà una nova edició de “L’alternativa de Sarrià”, amb “Mímulus: concert amb Clara Peya”. Un espectacle íntim i sensible a la vegada que enèrgic i amb caràcter en el qual els temes de l’últim àlbum de la pianista són interpretats per les veus de Ferran Savall i Judit Neddelmann, acompanyats, com no pot ser d’altra manera, del piano de la Clara.

Aina Vega i Rofes
Núvol