Cerca de notícies

Enquesta

Josep Pons: “Wagner és com una droga”

18/2/2016 |

 

El Liceu ha presentat la producció de Götterdämmerung de Robert Carsen amb Christina Scheppelmann, Oliver Klöter, Iréne Theorin i Josep Pons. L’estrena serà el proper 28 de febrer.

Götterdämmerung tanca la Tetralogia Der Ring des Nibelungen de Wagner al Liceu. La producció, de Robert Carsen i reposada per Oliver Klöter, es podrà veure en sis funcions a partir del 28 de febrer, sota la direcció musical del mestre Josep Pons al capdavant de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, que també clou aquest cicle iniciat la temporada 2012/2013 amb Das Rheingold. La producció, de l’Òpera de Colònia, compta amb les millors veus de Bayreuth: Lance Ryan com a Siegfried, Iréne Theorin com a Brünnhilde, i Hans-Peter König com a Hagen.

Oliver Klöter ha manifestat que “tot el Ring, encara que no es va concebre així, és molt actual”. És una òpera en què tot està molt equilibrat i en què la natura és molt important, deia, “és sana i meravellosa”, però Wotan li canvia la trajectòria. I ha continuat dient que: “Tot el Ring és el resultat de l’elecció de Hagen”. Klöter ha situat l’obra en el moment post-industrial, “de camí cap al 1900, i la catàstrofe de Wagner es pot llegir avui dia com la situació de perill en què es troba el nostre món”.

Ha continuat comentant que en el Ring, el món dels déus en interacció amb la naturalesa que ens trobem al principi condueix a enveges i egoismes que es traslladen al món humà, amb les mateixes conseqüències nefastes, perquè el poder s’utilitza malament, tot i els beneficis que aporta a curt termini. “L’obra es pot considerar una guerra freda entre Wotan i Hagen”, deia.

L’escenografia posa èmfasi en l’escena d’amor entre Brünnhilde i Siegfried: “és commovedor quan s’acomiaden i es juren amor etern” diu. Ell li dóna l’anell com a penyora, un element associat a la maledicció, però que per ells és símbol de l’amor. “El que cal destacar en la producció és l’amplitud de sentiments que es vol representar”, comentava. I ha conclòs dient que “amb aquests afectes i amb l’entrellaçament de les intrigues, ens trobem davant d’una obra mestra, que fa 13 anys que m’acompanya”. Finalment, Carsen subratlla la part més dura de la història, però li dóna un toc poètic.

Per la seva banda, Iréne Theorin ha comentat com s’enfronta a l’escena final d’immolació: “Em sento gelosa dels tenors, que tenen àries de tres minuts, mentre que la meva és de vint, però tinc l’oportunitat d’explicar tota la història de la Tetralogia en una sola intervenció”. Theorin s’ha mostrat agraïda de participar en la producció del Liceu i ha comentat la seva metodologia: “Només he de pensar en allò que he de fer. Passen els anys i vas aprenent què va passant a la trama, i a cada producció adoptes un nou punt de vista. No és un <<less is more>>, però no busco grans moviments que caricaturitzin el personatge”.

Per al mestre Josep Pons, la Tetralogia és un llarg i apassionant viatge. I confessa: “Un dels motius pels quals vaig dir que sí a la direcció musical del Liceu va ser fer aquesta Tetralogia”. Segons ell, aquesta obra “és una experiència estètica que va més enllà de la música”. Respecte la tercera jornada que ens ocupa, diu: “Arriba quan ha d’arribar, està tot molt ben estructurat, i crec que Wagner escriu exactament el que volia escriure”. Tanmateix, recordem la dilatada gestació de l’obra, que fa que ens trobem amb una evolució estilística. “Götterdämmerung és el gran finale ple de poesia, ple d’uns colors preciosos”, afirmava i, curiosament, ha debatut la concepció que Wagner és dispers. En aquesta òpera, “ni tan sols fa explícits els Leitmotiven, arriba a un grau de concreció enorme. Per això Nietzsche el considerava el miniaturista”. Finalment, s’ha congratulat de tenir els cantants presents al repartiment i, com Scheppelmann ha ratificat, ha assegurat que “hi ha molt bon ambient, així el resultat és molt millor”.

Sobre la qüestió de si el Liceu farà una Tetralogia seguida en una sola temporada “que és com s’entén realment Götterdämmerung”, deia Pons, Scheppelmann ha assegurat que “serà amb Irène Theorin. Però prefereixo fer moltes òperes durant molt de temps que una òpera i res més”.

Aleshores, Josep Pons ha fet una afirmació reveladora: “Wagner és perillós. Adorno ha deixa escrit que és com un narcòtic que t’agafa, et posseeix, però també t’anul·la”. Comentava que, per exemple, en el duo d’amor entre Brünnhilde i Siegfried “em vénen moltes ganes de tornar-lo a fer cada vegada”. Sobre la repercussió del compositor, ha dit que “de Wagner no se’n va salvar ningú, fins i tot Debussy n’era devot”. I ha finalitzat recordant que Wagner és “teatre musical”: primer escrivia el text i el publicava, després escrivia les veus, i finalment l’orquestració.

S’ha recordat que les funcions estan dedicades als covers Oleg Briak i Maria Radber, Alberich i Erda del Siegfried de la temporada passada, traspassats a causa de l’accident de Germanwings. Scheppelmann ha remarcat que “tot i que les seves funcions ja s’havien acabat, es van quedar fins la darrera”. A més, Oleg havia de ser en aquest Götterdämmerung.

Aina Vega i Rofes
Núvol