16/2/2016 |
El proper dissabte 20 de febrer farà 200 anys que es va estrenar al Teatro Argentina de Roma Il barbiere di Siviglia, de Rossini. El Cercle del Liceu i el Conservatori de Liceu, per iniciativa de Roger Alier, commemoren l’efemèride amb una representació.
Il barbiere di Siviglia és, probablement, l’òpera més popular de Gioachino Rossini. Amb llibret de Cesare Sterbini basada en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais, Le Barbier de Séville, i el llibret de Il Barbiere di Siviglia de Giuseppe Petrosellini, aquesta opera buffa per excel·lència va ser estrenada al Teatro Argentina de Roma el 20 de febrer de 1816, ara fa 200 anys. Coincidint amb l’efemèride, el mestre Roger Alier ha impulsat, amb la col·laboració del Cercle del Liceu i el Conservatori del Liceu, una representació commemorativa.
L’òpera explica la història del vell rondinaire Bartolo, que vol allunyar Rosina de tot pretendent excepte d’un: ell mateix. L’arquetipus del món antic que lluita amb el món modern està encarnat pel comte d’Almaviva, amb l’ajuda del barber Fígaro. Malgrat tot i tothom, finalment triomfarà l’amor, com a tota òpera d’aquest gènere.
Musicalment, aquesta opera buffa s’ha d’inscriure en el bel canto més pur. La partitura consta de meravelloses melodies, que per a tots són inoblidables, i es caracteritza per una variada paleta de colors orquestrals, recursos apresos de Mozart i Haydn. L’obra té aspectes totalment nous com confiar el paper protagonista a un baríton, Fígaro, del qual és molt coneguda l’ària “Largo al factotum”, però també per la de Rosina “Una voce poco fa” i el tema de Don Basilio, “La calumnia è une venticello”. L’obrertura és memorable gràcies a la seva melodia burlesca, i el sextet que conclou el primer acte demostra la qualitat, el ritme i l’elegància amb què Rossini componia els concertants.
Alier ens explica que l’argument de l’òpera havia de ser un èxit perquè havia passat la censura, però el primer dia despertà tot tipus de reaccions, la majoria contràries. “Va ser una representació on hi va passar de tot: un gat negre, una corda de guitarra es va trencar, un actor es va partir el nas…”, comenta Alier. És per aquest motiu que Rossini va eliminar l’obertura, perquè es pensava que havia estat la causa del fracàs. Actualment, s’interpreta la que inicialment va ser composta per Aureliano in Palmira, i després reutilitzada per a Elisabetta, regina d’Inghliterra. Alier continua: “Després de la segona representació, una comitiva s’acostà a casa de Rossini per felicitar-lo, però ell, que no havia anat a la funció pel fracàs del dia anterior, es va amagar perquè pensava que venien a pegar-li! La feinada va ser seva per treure’l de casa”, revela, amb el seu to irònic.
L’obra, que es va representar per primera vegada a Barcelona el 1818, es representarà amb el següet repartiment: la mezzo Carol García encarnarà el rol de Rosina, Jorge Juan Morata serà el Conte d’Almaviva (tenor), Carles Daza farà de Figaro (baríton), el baix-baríton Joan García Gomà, de Bartolo, Antoni Fajardo serà Don Basilio (baix), Natalia Tupin serà Berta (soprano) i el baix Xavier Casademont, l’Oficial. I com és habitual, la part pianística anirà a càrrec de Josep Buforn.
Aina Vega i Rofes
Núvol