Cerca de notícies

Enquesta

Winterlied al Goethe-Institut

14/2/2016 |

 

 

El Goethe-Institut de Barcelona acull des de primers de desembre Winterlied, concerts de saló amb cant i piano; a Núvol hem tingut ocasió de conversar entorn aquest cicle de sis concerts amb Ian Lleonart, el seu impulsor, Ursula Wahl, cap d’activitats culturals del Goethe-Institut de Barcelona, i els dos duos que van participar en el concert de dijous 11 de febrer: Martina Ribalta i Paco Cholbi i Eva Requena i Cristina Álvarez.

L’Ian Lleonart, pianista, va arribar a la seu del Goethe-Institut com aspirant a una de les setze beques Agata Baum de Bernis, destinades a joves artistes i gestors culturals. No li va passar per alt només d’entrar a l’edifici un piano Steinway i un temps després, ja becari i alumne del centre, li va proposar a l’Ursula Wahl de fer aquest cicle de concerts. El cert és que totes les peces encaixen: l’Ian és també estudiant del Màster “Victoria de los Ángeles” en Lied de l’Esmuc i el Goethe-Institut és un bon lloc per mostrar el treball de cantants i pianistes en un gènere que és genuïnament alemany. Així que el centre contribueix amb les seves instal·lacions i s’encarrega de la difusió dels concerts i l’Esmuc aporta la música.

La sala de concerts mereix que hi dediquem unes quantes línies. Quan s’entra al Goethe-Institut i es busca amb la mirada la recepció, el primer que es veu, a mà dreta, és la cafeteria (la recepció és al primer pis). I aquesta cafeteria és la sala de concerts, un auditori inspirat en els salons que acollien al segle XIX vetllades musicals, tertúlies i festes. Els espectadors es reparteixen per les taules amb les seves begudes (majoritàriament, cervesa) i tenen els músics gairebé a tocar. Ian Lleonart apunta que els artistes es troben molt còmodes amb aquest format, els agrada veure (literalment, perquè durant el concert els llums són oberts) el públic tan aprop; Ursula Wahl ens diu que entre els assistents no hi ha tanta unanimitat, algunes persones li han comentat que s’estimen més el format habitual. Tot i així, l’acceptació és molt bona i pel segon concert van haver d’augmentar l’aforament col·locant més taules i cadires al vestíbul, al cantó oposat a la cafeteria. La difusió dels concerts es fa a través del web, la newsletter i les xarxes socials del Goethe-Institut, però sempre hi ha despistats que no estan el cas i Wahl i Lleonart comenten la sorpresa de molts alumnes que el primer dia, sortint de classe, es trobaven amb la música de camí cap al carrer.

L’Ian va engrescar els alumnes del màster de Lied (i alguns duos no matriculats al programa) però també als professors; Francisco Poyato, Viviana Salisi o Enric Cassasses han presentat les cançons o han revisat les traduccions dels poemes als programes de mà, elaborats pels participants als concerts i editats pel Goethe-Institut; no és un detall menor poder disposar dels textos, en aquests concerts gratuïts, quan tant sovint trobem promotors que en prescindeixen; no serà que, al final, és tot una qüestió de detall i afició, i no tant de diners? La disposició del públic permetia comprovar que la majoria dels assistents seguia les cançons amb els programes, amb la mateixa atenció i silenci que en una sala de concerts; per no faltar, no va faltar ni l’inoportú mòbil sonant enmig d’una cançó.

En el recital de dijous passat, com en els tres anteriors, van actuar dos duos; en aquest cas es va tractar de la mezzosoprano Martina Ribalta i Paco Cholbi i la soprano Eva Requena i Cristina Álvarez, que van interpretar Lieder de Robert Schumann, Fanny Mendelssohn, Clara Schumann, Johannes Brahms i Richard Strauss, en un programa que tenia com a títol “Homenatge a la dona”. Tots quatre destaquen com un aspecte molt positiu d’aquest cicle de concerts la proximitat del públic i l’ambient que es crea arran d’aquesta proximitat. La Martina i el Paco (metge en exercici a més de pianista), alumnes del màster de Lied, confessen que el que més els agrada, però, és el treball previ, els assajos i les classes que els permeten treballar les cançons fins a trobar-ne la seva versió. L’Eva i la Cristina començaven amb aquest concert la seva trajectòria juntes; elles van acabar els seus estudis fa uns anys i comenten les dificultats que tenen els intèrprets per fer concerts que els permetin rodar el repertori; l’Eva, de fet, explica que s’ha reinventat i es dedica també a la direcció. I deixen una pregunta en l’aire: quan podran tornar a fer un recital?

La Martina i el Paco només s’ho han de pensar un moment per dir què és el que menys els agrada de la seva experiència amb el Lied: la reivindicació contínua del gènere, haver de justificar el seu dret a existir. Parlen de com és de difícil arribar al públic que no el coneix. En el concert de dijous crida la atenció la presència poc habitual de molta gent jove; els intèrprets confirmen que la majoria són amics i companys però, no seria el primer cop que algú que assisteix als seus concerts per amistat acaba tornant-hi per afició…

Encara queden dos concerts d’aquest cicle, seran el 25 de febrer i el 10 de març, i l’Ian Lleonart ens n’avança alguns detalls. El primer dels recitals porta per títol Maridatges. I el maridatge serà entre la música i el vi perquè l’encarregat de la cafeteria del Goethe-Institut, Sascha Pablo Koch, ha preparat un tast de quatre vins, un per cadascun dels compositors que escoltarem aquest dia: Schumann, Brahms, Schönberg i Debussy. A més, l’Ian ens informa d’un canvi en els intèrprets: hi participarà la soprano Mercedes Gancedo, que ja va cantar en el segon concert del cicle. Pel que fa al darrer concert, Cançó catalana i sorpreses finals, l’Ian ens desvetlla que comptarà amb l’actuació, entre d’altres, de Christina Koch i Francisco Poyato. A més, ens comenta que s’hi interpretarà el cicle de cançons Cassassianes, amb música de Trini Mujal i poemes d’Enric Cassasses.

Com Ursula Wahl ens aclareix, la programació cultural del Goethe-Institut no està adreçada específicament als alumnes del centre sinó a tothom que estigui interessant per la cultura alemanya. No és el primer cop que s’hi inclouen activitats relacionades amb el Lied; a l’antiga seu del carrer Manso ja se n’havien fet recitals, però el cicle d’aquest hivern ha generat nombroses propostes que ara s’han d’analitzar i triar; de moment, l’Ursula ens avança la presentació del llibre Correspondència amb Goethe, de Bettina von Arnim, en la versió catalana de Ramon Farrés, que inclourà un petit recital amb Lieder a partir de poemes de l’autor alemany. Pel que fa a Winterlied, esperem que la col·laboració amb l’ESMUC continuï i tinguem ocasió també d’apreciar la feina dels estudiants de la segona promoció.

Sílvia Pujalte
Núvol