Cerca de notícies

Enquesta

Irene Mas: “El contacte amb el públic em fa créixer”

14/2/2016 |

 

El proper 19 de febrer se celebra un Sopar Líric molt especial: el trentè. El recital anirà a càrrec de la mallorquina Irene Mas, una soprano que ens cantarà Händel, Mozart, R. Strauss, Donizetti, Menoti i Barbieri.

Irene Mas va començar als quatre anys al cor del Teatre Principal de Palma, una escola de teatre i cant, justament, com la soprano Mali Corbacho, que vam entrevistar en ocasió del Sopar Líric del novembre de 2015. Cada setmana, els infants del cor feien classe de teatre i participaven en cada producció operística. “A aquest contacte em va despertar moltíssima curiositat per aquest món, amb tota la part escènica”. Sense adonar-se’n, Mas va anar integrant la música a la seva vida. Aquella experiència li va permetre veure l’òpera per dins i, precisament això, la va empènyer a començar cant al conservatori. “De petita havia cantat molts cops solos al cor, però mai m’hagués imaginat que finalment acabaria estudiant cant”, confessa.

De fet, ella va començar amb el violí, en una família on el pare i el seu germà són músics. Amb el seu germà organitzaven concerts a casa, “fèiem tots els preparatius, el programa de mà, les entrades, les veniem, preparàvem les cadires, l’escenari i convidàvem als meus avis i tothom qui hagués per allà. No sé com tenien tanta paciència…”, explica, càlidament. Però tot va començar un dia quan, a casa, va sentir un violinista que li va despertar la curiositat, i així va començar la seva carrera. Aquell violinista es va convertir en el seu primer mestre de violí i, posteriorment, va seguir al Conservatori, fins acabar el Grau Superior. Actualment segueix tocant, especialment amb l’orquestra Ars Musicae.

Però quan va iniciar-se en el cant, “em va enganxar totalment, sentia una màgia a l’escenari que no havia sentit mai”, explica amb il·lusió. Quan canta manifesta sentir-se molt lliure, perquè el vincle amb el públic és directe: “És quan sóc jo mateixa, i això em permet sentir una seguretat i un contacte amb les emocions molt més gran”. De fet, quan puja a l’escenari “apareix una força que em fa cantar sempre millor que quan canto sola o quan estudio”. El contacte amb la gent “em fa desitjar fer-ho al meu màxim nivell, i això que és el que necessito per sentir-me completa com a músic”, confessa. D’aquesta manera, va adonar-se que “això era per mi, que havia de lluitar-hi ja que em permet donar el millor de mi mateixa als altres”.

Just quan estava a punt de marxar a estudiar a Itàlia va provar sort amb una beca per al Conservatori del Liceu, i li van concedir. Manifesta que a Barcelona s’ha trobat amb professors magnífics i claus per la seva formació. A més, viure a Barcelona “no m’ha aportat només estudiar al conservatori, sinó formar part de molts projectes de la vida musical de la ciutat que sinó no hagués conegut”. Ha estudiat amb Carmen Bustamante, Dolors Aldea i Marta Pujol: “Les tres han estat i són claus per mi, ja que n’he après no només la tècnica, sinó com estudiar, com treballar, l’actitut necessària per pujar a un escenari, el rerefons que hi ha al darrera de qualsevol obra, a exigir-me sempre el màxim; finalment, la professionalitat i la la responsabilitat que suposa cantar”.

La seva veu de soprano lírico-lleugera és fàcil, natural, amb un timbre càlid i dolç, però a la vegada amb brillantor als aguts. Mozart centraria bona part del seu repertori, perquè “m’ha resultat sempre molt natural. Estilísticament i vocalment és el que sempre he tingut clar que seria per mi”. I, de fet, els seus han estat els primers rols complets que ha cantat. També se sent molt a gust amb la música barroca, tant amb l’òpera com amb l’oratori, ja que ha cantat molt Bach, per exemple, però també belcanto. Irene Mas manifesta que “en realitat sóc una mica especial, perquè m’agrada tot. Seria incapaç de dir si m’agrada més una ària de Händel, una de Gounod o un Lied de Debussy, tot m’enriqueix”. Un compositor que li agradaria molt cantar és Puccini, “però no sé si mai serà per mi, així que segurament m’hauré de conformar anant a escoltar a amigues fantàstiques”, comenta. Fins ara, el rols més importants que ha cantat han sigut la Zerlina del Don Giovanni de W.A.Mozart i sobretot la Susanna de Le Nozze di Figaro”, que va fer el passat mes d’octubre a l’Escola d’Òpera de Sabadell. “És un paper més exigent del que sembla pel que fa a la responsabilitat escènica. D’ell depèn que tota la trama funcioni, i exigeix molta concentració”. Vocalment té un registre molt ampli i uns concertants exigents, però és un paper amb el qual s’ha sentit molt còmoda des del primer moment. Participar a l’Escola d’Òpera de Sabadell “és una experiència que recomanaria fer a tothom. Aquest tipus de projectes ens donen l’oportunitat de viure durant dos mesos endinsats en una òpera i ens permet aplicar sobre l’escenari el que fa tant temps que estudiem”, conclou.

A nivell de produccions, destacaria el seu primer paper professional a la producció de Die Zauberflöte, al Teatre Principal de Palma, on va fer de Papagena. També va ser molt impactant el primer cop que va cantar davant de Jordi Savall i la primera vegada que ho va fer com a solista del Cor Jove de l’Orfeó Català al Palau de la Música: “Era un concert de Sant Esteve. Aquella sala té una màgia especial i, en un dia així, encara més”.

A l’hora de parlar dels seus referents, li costa decantar-se per una artista, “ja que tots els grans tenen alguna cosa especial que els ha fet arribar allà on són”. Tanmateix, escolta molt Renné Flemming, Diana Damrau, i Anna Netrebko “em va fascinar quan la vaig sentir en directe”, així com Sondra Rodvanovski, amb qui va fer una masterclass: “És una persona divertida, amable i sincera”. Creu que l’important és que mai perdin allò que les fa diferents, i en aquest sentit una de les persones joves que més li agrada escoltar és Nadine Sierra.

A banda de la música, li agrada molt ballar. De petita va fer molta dansa i és una de les coses amb les quals disfruta més. Essent de Mallorca, “reconec que necessito molt el mar, i sempre que puc m’hi acosto. I, confessa, “no sóc gaire solitària, sempre necessito organitzar sopars, dinars, i altres activitats amb amics”.

Des de petita que Mas ha anat a molts concerts, tant de de cambra, cors, simfònics, recitals, òperes… “cadascun m’atreu per les seves peculiaritats, però des que visc a Barcelona crec que el que més he fet és anar al Liceu”, explica. Però un gènere que li agrada molt des de petita és el musical: “De petita, ja en sentia fragments a casa, però quan al cor juvenil del Teatre Principal vam fer un espectacle íntegre de fragments de musicals, em va deixar bocabadada”. Però quan va començar a fer líric va veure que havia de centrar-se en una de les dues facetes, “i crec que vaig fer el correcte, però no puc evitar imaginar-me com seria tenir l’experiència de viure-ho algun dia”. De fet, un dels moments que li van fer adonar-se que volia dedicar-se a cantar va ser el primer cop que va sentir “l think of me” de la Christine del Fantasma de l’òpera, a Londres.

Té força projectes en cartera a curt i mitjà termini, com recitals de cant i arpa amb Esther Pinyol al Museu de la Música i altres llocs per concretar. A més, tornarà a fer Hansel i Gretel i Don Giovanni a Mallorca, i actuarà amb Jordi Savall i La Capella Reial a Suïssa i a París (Versailles), així com amb la Grande Chapelle, una formació amb la qual va anar a l’Índia a un festival molt interessant, i amb qui a Madrid. A més, amb el Cor de Cambra del Palau tenen prevista una gira per Itàlia. També li fan especial il·lusió diversos concerts amb l’Orquestra Barroca Ars Musicae, formació amb la qual enregistrarà un CD per la discogràfica Toccata Classics de Londres, on cantarà uns duets de sopranos amb la Emma Kirkby. “Encara no m’ho crec.!”, exclama.

Per al Sopar Líric ha intentat preparar “un repertori especial, i una mica diferent, que faci un recorregut pels diversos estils que funcionen per la meva veu”. Aquest és el programa que oferirà: “Piangerò la sorte mia”, de Giulio Cesare, de G.F.Händel, “Deh vieni non tardar”, de Le nozze di Fígaro de W.A.Mozart, Ständchen, de R.Strauss, “Benedette queste carte”, de L’elisir d’Amore de G.Donizetti, “Monica’s Walz”, de The medium de G.C.Menoti i, finalment, “Romanza: A través de mis cristales”, de Sueños de Oro de J.Barbieri.

Enfrontar-se al trentè Sopar Líric la fa sentir “amb una mica de pressió sana, i molta responsabilitat”. Té ganes de fer-ho molt bé i que la gent gaudeixi molt del programa i del moment. Mas vol agrair a Roger Alier i Jordi Maddaleno que l’hagin convidat a fer un concert diferent, “amb el públic tan a prop, amb cert grau d’intimitat”.

Aina Vega i Rofes
Núvol