Cerca de notícies

Enquesta

El retorn de Montsalvat

1/2/2016 |

 

 

El proper divendres 5 de Febrer, l’Orquestra del Montsalvat actua al Palau de la música en el cicle Palau 100 Constel·lació amb obres de Beethoven i Mendelssohn sota la batuta d’Edmond Colomer.

El Concert per a violí en Re Major, opus 61 de Ludwig van Beethoven (1770-1827) – a judici de la crítica, un dels concerts més extraordinaris de la història de la música occidental- compta en el seu haver una complexa història. Estrenat el 23 de desembre de 1806 al Theater an der Wien per Franz Clement, no va ser excessivament interpretat fins que l’any 1844, disset anys després de la mort de Beethoven, un joveníssim violinista de només dotze anys anomenat Joseph Joachim (1831-1907) va tocar-lo, a Londres, sota la direcció de Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847). Aquella interpretació londinenca va suposar un gran èxit i va ajudar a consolidar i situar el Concert per a violí de Beethoven dins el Cànon Occidental.

Onze anys abans d’aquesta nova audició de l’Opus 61 beethovenià, un 13 de maig de 1833, a la mateixa ciutat de Londres, el propi Mendelssohn estrenà la seva Simfonia número 4 en La Major, opus 90 coneguda com a “Italiana”. Els origens de la creació d’aquesta obra cal situar-los en les impressions viscudes pel compositor d’Hamburg en el seu viatge a Itàlia. Fou, possiblement, una de les obres més estimades pel propi compositor, com així ho demostren les diferents versions alternatives compostes al llarg de la seva vida per tal de portar-la a la màxima perfecció. Potser això explica que l’obra no fou publicada mai en vida del compositor.

L’Orquestra del Montsalvat, dirigida per Edmon Colomer i amb el violinista Sergey Malov, es planteja en aquest nou concert aproximar-se amb l’ús dels instruments originals i els criteris històrics a les sonoritats orquestrals que van permetre l’estrena de dues obres canòniques del Romanticisme musical.

 

L’Orquestra del Montsalvat

El Projecte de l’Orquestra del Montsalvat és un projecte cultural català nascut el març de 2014 que, malgrat la seva novetat, ha sabut posicionar-se com un dels projectes més polivalents i interdisciplinaris del país. Nascut com una orquestra romàntica amb criteris històrics i instruments originals, el desplegament dels seus projectes orquestrals l’ha portat, fins el moment present, a constituir-se com una estructura on no només hi tenen cabuda projectes relacionats amb aquesta Orquestra del Montsalvat, sinó també altres tipologies de projectes culturals relacionats, d’una o altra forma, amb la música clàssica.

L’Orquestra del Montsalvat (OM) és una formació orquestral amb criteris històrics que treballa la pràctica de la música dels segles XIX i XX sense descartar, però, altres incursions en les obres de compositors pertanyents a d’altres èpoques. El nucli de músics fundadors de l’OM és constituït per destacats intèrprets catalans, especialitzats en el camp de la interpretació històrica que mantenen en comú l’interès per l’aprofundiment de la praxis amb instruments originals. Junt amb aquests músics del país, l’Orquestra del Montsalvat compta amb el reforç d’importants solistes que comparteixen projectes europeus amb els esmentats músics catalans. Alguns d’aquests projectes són l’Orquestra Revolucionària i Romàntica de Sir John Eliot Gardiner, la Balthasar Neumann de Thomas Hengelbrock, l’Orquestra de La Scala de Milà , l’Anima Aeterna de Jos van Immerseel, Les Talens Lyriques o l’Orquestra del segle XVIII, entre d’altres.

Des del primer moment, el projecte es proposa d’omplir els buits que, en l’actualitat, el país pateix en l’àmbit músicocultural, sovint amb estructures que ja no responen a les necessitats i als reptes del moment present. És per això que, ben aviat, es planteja la seva viabilitat també des d’àmbits nous, allunyant-se dels habituals paraigües del finançament públic, lligant-se al mecenatge privat, la responsabilitat social corporativa i conceptes del nou paradigma com el bé comú. El director musical per aquesta producció de la Temporada Palau 100/Constel.lació és Edmon Colomer.

Núvol