30/1/2016 |
Els propers dimecres 3 i dissabte 6 de febrer torna, després de 139 anys, l’Otello de Rossini, que s’ha interpretat 29 vegades al Liceu. Gregory Kunde, que també canta el de Verdi, encarnarà el paper.
És temporada d’Otellos al Liceu, en motiu de l’Any Shakespeare i l’aposta per la versió operística de l’obra del britànic és doble. Aquests dies podem sentir el de Verdi, però la setmana següent s’intercalarà amb el de Rossini, una òpera que celebra el seu 200 aniversari, ja que fou estrenada al Teatro del Fondo de Nàpols el 1816.
L’Otello de Rossini és un dramma per musica en tres actes que compta amb el llibret de Francesco Maria Di Salsa i arriba al Liceu en versió concert amb el tenor Gregory Kunde i la direcció musical de Christopher Frankin. Jessica Pratt serà Desdemona, el rol de Rodrigo anirà a càrrec de Dimitry Korchak, i Yijie Shi serà Jago. Completen el repartiment Lidia Vinyes-Curtis (Emilia), Josep Fadó (Dux) i Beñat Egiarte (Gondoliere).
Com ha hem comentat a bastament en un article a Núvol, la versió de Rossini s’allunya una mica de la trama shakespeariana, situant l’acció a Venècia, reduint de forma important la càrrega dramàtica de Jago i reforçant el diàleg amorós entre Otello i Desdemona. Kunde, a qui hem pogut escoltar en roda de premsa, ha observat que el dramatisme de l’Otello de Verdi és molt superior, segurament, perquè el de Rossini va ser escrit 70 anys abans, “i no val a oblidar que també presenta moments de molta intensitat”.
La versió concert que podrem veure serà “acolorida”, segons el tenor, que és un dels pocs cantants que interpreta el rol en ambdós títols, el de Verdi i el de Rossini. “És fantàstic cantar els dos papers per veure el contrast entre ells, tots dos referint-se a la mateixa figura”, comentava. Quant al de Rossini, deia que “és la més gran expressió del bel canto”, amb duets, trios, coloratura i notes molt agudes, així com una amplitud de tessitura molt gran. Per tant, “hi ha molta diferència respecte la vocalitat de l’obra de Verdi”, ha constatat el tenor, admetent que cap dels dos rols li és còmode, ja que ambdós resulten ser un repte.
Aquesta versió en concert que es presenta és completa, “només hi ha un parell de recitatius que s’han escurçat, però això no afecta en el drama”, assegurava Kunde, afegint: “Totes les notes són importants perquè ens trobem amb un bon drama on no es tracta només de cantar, sinó de deixar-hi l’ànima”.
Kunde ha continuat la seva presentació comentant que una de les característiques més destacades d’aquesta òpera seriosa de Rossini és que compta amb molts tenors a l’escenari”, un total de sis destacats, dels quals dos en són principals. Això és degut al fet que Rossini, a San Carlo di Napoli, tenia a la seva disposició molts cantants d’aquesta corda i, certament, li agradava escriure per aquesta tessitura. Cal remarcar el fet que Kunde faci els dos papers, ja que aquesta òpera de Rossini no ha estat gaire represetada al segle XX.
El Liceu organitza una altra vegada l’activitat L’artista respon, que serà demà dissabte 30 de gener a les 19h al Foyer del Teatre, amb el mateix Kunde, l’Otello en la versió rossiniana, Philippe Augin, director musical de l’Otello de Verdi, i el seu homòleg en el de Rossini, Christopher Frankin.
Aina Vega Rofes
Núvol