Pablo González (Oviedo, 1975) va tancar la seva etapa com a director titular de l’OBC a finals de la temporada passada després de cinc anys. Ara hi torna com a director convidat per dirigir-la a la Tercera de Mahler a L’Auditori avui, demà i diumenge.

Com està sent el retrobament amb l’OBC?

Molt bé. Estem passant una setmana molt maca fent la Tercera de Mahler, un compositor del qual l’OBC ha fet totes les simfonies en cinc anys. El repertori de Mahler és un dels que millor hem fet plegats i que més ens han unit. L’OBC fa particularment bé les simfonies de Mahler.

Ha notat algun sentiment especial en aquest retorn?

Tot està anant amb molta naturalitat. Està sent molt bonic, però jo ja fa uns mesos que no sóc director titular de l’orquestra i he seguit amb la meva carrera. Ells són en una altra fase. Crec que tots plegats hem passat pàgina i som en un altre moment.

I en quin moment és vostè?

En un moment molt maco professionalment. Estic coneixent altres orquestres i viatjant molt. És un moment de continuar creixent com a músic, com a artista i espero que també com a persona.

Es treballa amb menys pressió quan un no és director titular?

Més que amb menys pressió, el que passa és que la responsabilitat com a director convidat és diferent, perquè un director titular ha d’articular un projecte a llarg termini i això comporta més responsabilitat.

Després de deixar l’OBC, comentava que volia aprofundir en el repertori operístic...

... i a l’octubre tinc un Don Giovanni a Glyndebourne! Hi vaig estar fa uns anys fent L’elisir d’amore i tinc moltes ganes de tornar-hi.

Quins altres reptes té aquesta temporada?

Més que reptes, tinc debuts que em fan molta il·lusió. Per exemple, debutaré amb la Philharmonique de Radio France a Montpeller, al juliol, amb un programa molt complet amb L’ocell de foc. També debutaré a Colònia amb la Gürzenich-Orchester. I la temporada següent, a Berlín amb la Konzerthaus. Són projectes que em motiven molt per la qualitat de les orquestres.

Quin repertoris té preparats, i quins voldria fer?

Estic fent molt repertori rus, amb el qual em sento molt còmode. I ara em ve de gust tornar al repertori més troncal, a Brahms, Schumann, Beethoven. A Barcelona, amb l’OBC, en cinc anys no vaig repetir cap programa; això són cinquanta programes diferents, poca broma. Un dels avantatges de treballar com a director convidat és que puc tornar a aquelles obres i amb els anys de perspectiva fer-ne una altra lectura. A més, també vull continuar coneixent repertori i aprofundint en la meva passió per Nielsen. I de Mahler em queda la Setena, que encara no l’he dirigit i que la tinc a la carta dels Reis, a veure quan me la regale n [riu].

I Granados?

En tinc ganes, però encara no m’han demanat cap programa de Granados. Això sí, aquest any sortiran els CD que vam gravar amb l’OBC i que inclouen obra inèdita de Granados.

A l’estiu tornarà a Catalunya per dirigir la JONC. El motiva treballar amb músics joves?

Sí, em fa molta il·lusió aquest projecte perquè el treball amb els joves em fascina.