NOTÍCIA

• L’Auditori acull l’única parada a Espanya de la gira del director britànic

El mestre John Eliot Gardiner s’ha embarcat aquest mes de gener amb el Cor Monteverdi i els English Baroque Soloist en una gran gira europea dedicada a Mozart. Són més de set concerts a grans ciutats en què combina el Rèquiem i la Missa en do menor de Mozart, amb alguna de les seves tres últimes simfonies. L’Auditori acull avui (19 h), en el seu cicle de Música Antiga, la que serà l’única parada en territori espanyol d’aquesta gira, i ho fa amb l’esmentada Gran missa i la Simfonia .

Va ser Gardiner qui precisament va dirigir aquesta missa al Palau de la Música fa 25 anys, el mateix 5 de desembre en què es complien 200 anys de la mort de Mozart. La retransmissió d’aquell concert el va donar a conèixer al gran públic com una de les grans figures de la interpretació historicista. Ho recorda?

“Per descomptat! Com ho podria oblidar? El Palau no tenia aire condicionat i la calor dels focus i les càmeres era tremenda. Però va ser molt bonic”, respon, per telèfon, mentre el seu cotxe, amb destinació a Salzburg, encadena túnels creuant els Alps. No és casualitat que el gener sigui el seu mes de gira amb Mozart, i que acabi al Cadogan Hall de Londres, el 27 de gener, el dia de l’aniversari del compositor austríac. “És curiós, perquè aquests dies penso molt en ell, són dates connectades al seu aniversari, i ara vaig cap al seu Salzburg natal, on tocarem tant el Rèquiem com la Gran missa”, apunta.

L’enregistrament que va fer Gardiner d’aquesta missa als anys vuitanta es va convertir en una referència, especialment per la connexió que va establir amb la influència händeliana. “És cert que en aquells anys de la seva vida estava molt influït per Bach i Händel, i a la missa apareix aquesta ombra, el tipus de contrapunt i polifonia és molt händeliana, i tot i així no hi ha lloc a confusió: és Mozart. Passa el mateix amb la seva Simfonia, on hi veus tant Bach com Mozar”.

Mozart compon aquesta missa quan ja no està al servei de la cort salzburguesa i, de fet, assenyala Gardiner, provava de distanciar-se del que havia estat fent a Salzburg. Es diu que la va compondre com a compromís de casament per a Constanze Weber, si bé abans havia intentat tenir una relació amb la germana d’ella... “Sí, crec que tot això és cert, però el principal problema d’aquesta missa és que no la va arribar a completar. És una peça èpica en les seves proporcions, majestuosa, és com estar davant de la Missa en si menor de Bach, si bé hi ha moviments molt bonics, amb meravellosos moments de soprano, i solos de vent. Semblen, en realitat, operístics, com sortits d’una òpera, i tot i així, no troba la manera de completar-la. Qui sap, potser tenia una crisi, potser el cristianisme no era tan important al final de la seva vida. Estem només especulant, esclar, però per mi sempre ha estat molt significatiu que no pogués acabar-la, com els va succeir també a Tolstoi o a Miquel Àngel...”.

Barcelona està de sort amb Gardiner: ja va interpretar la Missa en si menor de Bach fa un parell d’anys en el que va ser el seu debut a L ’Auditori, i torna el 15 de març amb la Passió segons al Palau de la Música. “És una coincidència, però estic encantat de tornar a Barcelona, perquè el públic és fantàstic. Mai no oblidaré que al final de la Missa en si menor la gent es quedés totalment immòbil durant cinc o sis segons abans d’aplaudir. Això és el més difícil d’aconseguir. És una cosa molt poderosa, i si ho aconsegueixes significa que la gent ha estat escoltant molt concentrada”, apunta el mestre.

Barcelona també va ser escollida per a la presentació de la traducció al castellà del seu llibre sobre Bach. Va tenir lloc després de la mort del seu editor, Jaume Vallcorba, de qui Gardiner guarda un gran record. “Era un home tan interessat en la música i en com avançava el llibre... Ens vam trobar en quatre o cinc ocasions i sempre era tan entusiasta... Concebia el volum amb molt d’ amor i bons acabats. Amb la seva successora, la Sandra, tenim una trobada programada per parlar del pròxim. No, no insisteixi a estirar-me la llengua; és totalment secret”.