Alicia de Larrocha (1923-2009) els anomenava els seus “pecats de joventut” i eren les composicions que havia escrit de petita i de joveneta, algunes durant la Guerra Civil, quan el seu mestre va haver d'anar-se'n de Barcelona i, enyorada, es va posar a “improvisar”, o bé, ja adolescent, inspirada per algun poema, escrivia al seu aleshores promès i després marit unes obres que només havia tocat dins el cercle familiar. Ara, totes aquestes composicions inèdites es recullen per primer cop en una edició –Pecados de juventud– realitzada per l'Editorial de Música Boileau, i també en un enregistrament àudio en coedició de Columna Música i La Mà de Guido.

La publicació de les partitures inclou quatre volums (dos de la música per a piano sol, un per a la música de cambra i un altre per a l'obra vocal), i pel que fa a l'enregistrament sonor, és un doble CD en què han col·laborat
el pianista Albert Guinovart, la cantant Marta Mathéu, la violinista Ala Voronkova i el violoncel·lista Peter Schmidt.

Es tracta d'obres per a piano sol o combinat amb veu, violoncel o violí que fins ara havien romàs guardades en calaixos, i que aquesta setmana ha presentat a l'Auditori de Barcelona la seva deixeble Marta Zabaleta, revisora i intèrpret de l'edició. “No les va escriure per ser tocades en públic, i no s'han de jutjar com a composicions, sinó com una picada d'ull a una etapa de la seva vida”, adverteix Alicia Torra, la filla de la pianista. “Fins ara només se n'havien tocat algunes de manera puntual, i fins i tot ella mateixa n'havia interpretat en algun concert benèfic, però segons diversos especialistes a qui vam consultar, valia la
pena publicar-les.”

Algunes de les composicions, com ara Coral, les havia compost amb només set anys, i la més tardana, Preludio, amb 30 anys. Algunes obres posen música a poemes d'autors catalans, com ara Josep Carner i Jacint Verdaguer. “Les primeres composicions tenen una clara influència d'autors com ara Bach o Schumann, que devia estar estudiant, i no és fins als 17 o 18 anys que comença a sorgir el seu estil amb harmonies jazzístiques”, explica Torra.

Aquest any sortirà publicada una biografia de Larrocha a càrrec de Mònica Pagès, i amb vista a l'any vinent s'estrenarà un documental. A més, la filla de la pianista vetlla perquè es digitalitzi tot l'arxiu per posar-lo disponible a la xarxa, una tasca ingent que no té cap ajut institucional.