El projecte Inventari dels Fons Musicals de Catalunya (IFMuC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ofereix un catàleg en línia que permet recuperar la memòria musical de Catalunya des dels segles XVII al XX a través de mil autors i de 10.146 registres de documents. Entre 2001 i 2015, la iniciativa ha censat uns 200 fons de manuscrits amb obres desconegudes de compositors catalans en els fons històrics de catedrals, basíliques i esglésies parroquials. Dels fons ubicats en arxius públics, eclesiàstics i privats, 13 ja han estat catalogats. La plataforma té l’objectiu de posar la primera pedra que permeti convertir el repertori conservat en els fons musicals de Catalunya en una biblioteca digital de lliure accés.

El web, operatiu des de principis d'aquest any, reuneix 13 fons musicals que, entre 2007 i 2015, s’han fet públics a través de catàlegs impresos. Els registres catalogràfics es poden visualitzar amb els íncipits musicals descrit i catalogat en les col·leccions "Manuscrits d’autor", "Manuscrits anònims", "Llibres de faristol", "Llibres corals" i "Impresos". Aquests documents formen part dels fons musicals de les catedrals de Tarragona i Terrassa, parròquia de Canet de Mar, Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, Arxius Comarcals d’Olot i Tàrrega, Arxiu Comarcal d'Urgell, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa, basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i Arxiu Diocesà de Girona.

El projecte IFMuC, que s'ha presentat aquest dijous a la seu de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) va endegar-se l’any 2001 al Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració dels estudiants de Grau i Màster. L’arxiu virtual compta amb la col·laboració del Ministerio de Ciencia e Innovación i la Societat Catalana de Musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans.

Arxius catalans "oblidats"

Catalunya és un dels pocs països europeus que, segons Josep Maria Gregori, catedràtic de Patrimoni Musical de la UAB i responsable d’IFMuC, encara desconeix la riquesa del seu patrimoni musical pel que fa al repertori dels seus mestres de capella, organistes i músics que es conserva oblidat en nombrosos arxius, principalment eclesiàstics.

És per això que, des del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona van endegar a partir del curs acadèmic 2001-2002 una nova línia de recerca per a la recuperació dels fons de manuscrits musicals que constitueixen el patrimoni musical de Catalunya, mitjançant la confecció i l’edició, en el seu origen impresa, dels seus respectius inventaris catalogràfics.

Per Gregori, recuperar la memòria dels avantpassats és un "deure sistèmic" que s'hauria de fixar com a país respecte els "avantpassat musicals, mestres de capella, organismes i compositors" que encara són massa desconeguts.