Almanac
Agenda
NotíciesCerca de notícies
Enquesta
NOTÍCIA
Neue Vocalsolisten: “L’ego és una forma d’inseguretat disfressada”
17/11/2015 |
Neue Vocalsolisten Stuttgart
Aina Vega: Quin és el secret per mantenir-vos junts després de 31 anys?
Guillermo Anzorena: Amb mooolta paciència i la cura dels uns i els altres, i amb la capacitat de riure i no prendre-s’ho tot gaire seriosament.
Johanna Zimmer: Aquest ensemble no és, evidentment, com fa 31 anys! El concepte de treballar amb els sis o set cantants en el gènere de la música de cambra sense director existeix des del 2000, però això no significa que no haguem estat col·legues des d’aleshores. No ens fa por posar-nos noves metes, descobrir noves maneres de treballar i tenim la sort de tenir el millor management que et puguis imaginar.
AV: La música contemporània ha estat per vosaltres un punt de trobada.
Susanne Leitz-Lorey: Cada membre dels Neue Vocalsolisten va decidir de dedicar-se a cantar aquesta música amb fantasia i curiositat, per trobar noves coses. A més, tenim l’oportunitat de treballar amb compositors vius, i això és sempre engrescador.
AV: Com ho feu per gestionar els “egos”? Perquè per separat cadascú té la seva carrera.
Guillermo Anzorena: L’ego és una forma d’inseguretat disfressada, cap de nosaltres està lliure dels seus tentacles, però crec que hem après a mantenir-ho controlat, malgrat que costa.
Truike van der Poel: En la nostra opinió, les carreres individuals enriqueixen absolutament la cultura de l’ensemble en general. Però considerem el nostre ensemble una prioritat i mai substituïm cap dels cantants per d’altres. No posaríem mai en risc la feina col·lectiva en pro de la nostra carrera personal.
AV: Què és el més important que heu après junts?
Guillermo Anzorena: L’energia de la mà de l’afecte i el respecte.
Susanne Leitz-Lorey: I aprens a cantar com a solista al mateix temps que desenvolupes totes les teves eines com a cantant de música de cambra. A més, també aprens a treballar amb una extensa gamma de tècniques vocals. Cada cantant té el seu acostament personal a la qüestió, i l’intercanvi és molt important i interessant.
AV: Vau treballar amb el compositor català Josep Sanz a IRR-Study#2. El vostre treball es va poder veure en aquesta instal·lació videogràfica al concert d’obertura de Sampler Sèries. Quina valoració feu d’aquesta experiència?
Guillermo Anzorena: En Josep és un compositor molt seriós i dedicat, ha estat un plaer treballar amb ell.
Johanna Zimmer: De fet, hem hagut de creure molt en ell! Perquè no vam cantar la seva composició. Ell va donar-nos fragments que van ser enregistrats i filmats que ell va processar per crear una nova peça. Per tant, no hem estat mai part del resultat, un sentiment estrany per un cantant, perquè sempre treballes per una feina que té un resultat, que és la interpretació de l’obra. Però ens ha agradat molt.
AV: Les obres que presenteu de Tiziano Manca, Mauro Lanza i Georg Friedrich Haas són estrenes nacionals.
Truike van der Poel: Per ser honestes, per a nosaltres no significa res especial: volem fer bones interpretacions a qualsevol país o ciutat. Però com ho apreciarà el públic de Barcelona, això és una incògnita.
Guillermo Anzorena: Però sempre és una gran alegria poder comunicar a la gent allò que els compositors d’aquesta qualitat ens confien.
AV: A més també interpretareu Love Songs by Claude Vivier. És una obra de 1977, què té d’especial perquè la programeu?
Susanne Leitz-Lorey: És una peça fantàstica que ens permet certa llibertat artística, i ens agrada molt. És una peça antiga, sí, però té joventut eterna.
Guillermo Anzorena: En efecte, aquesta obra és meravellosa i intemporal.
AV: Què en penseu de la nova generació de compositors?
Guillermo Anzorena: Doncs que són l’esperança que manté la música viva. En general, el nivell de les generacions de joves és molt alt.
Johanna Zimmer: Nosaltres pensem que aquest és un terreny perillós! Hi ha tants joves compositors i són tan diferents que no podem parlar d’”una generació”… És interessant de veure, però, la manera en què cada compositor s’aproxima a la veu humana. De fet, l’any passat vam interpretar una òpera en què no vam cantar en cap moment i gairebé no vam emprar la veu –només vam fer sons d’aire modulats. Va ser un gran repte!
Aina Vega Rofes
Núvol
