El director francès va explicar ahir en una roda de premsa que el mateix Beethoven havia estat creient però mai gaire practicant. “Va ser al final de la seva vida, ja sord i malalt, que va escriure aquesta Missa, que li va portar cinc anys de treball. Va ser com un retorn a la religió, un manifest.”

Ras i curt, més que una partitura més, Spinosi parla d'experiència mística, d'elevació. “El preludi –la confessió– és com una introspecció, i si ens acceptem aleshores acceptarem els altres; després ve el benedictus, que és la comunió i cada vegada ploro per unes notes altes que arriben com des del cel.”

Tot aquest terrabastall emocional va tenir lloc ahir, al Palau de la Música Catalana, en la primera de les interpretacions de la Missa que dirigirà el director francès, i que per primer cop s'inscriu en el cicle Palau 100. Dimecres 18 tenen cita al Grand Théâtre de Provence a Ais de Provença, a França, i el dia 20 al Konzerthaus de Dortmund, a Alemanya. Spinosi dirigeix l'Ensemble Matheus, que ell mateix va crear, i 36 cantaires del Cor de Cambra. Els solistes són la soprano Adriana Kucerová, la mezzosoprano Josè Maria Lo Monaco, el tenor Topi Lehtipuu i el baríton Florian Boesch. “Amb el Cor de Cambra s'ha establert una bona relació humana, són gent senzilla, com jo, i entenen que l'art és fer moure la mecànica de la partitura amb les emocions.”

Spinosi és d'origen cors i això fa que a París –creu– se'l vegi positivament amb un cert “exotisme”. “La primera música que vaig escoltar va ser la tradicional corsa, que és una polifonia a tres veus i tinc una oïda vertical, amb això avanço amb Xostakòvitx, Beethoven o Monteverdi”. Josep Vila, director del cor, valora “la profunditat de les idees musicals i filosòfiques de Spinosi, que sempre es filtren en la seva proposta interpretativa amb un resultat sempre fascinant”.