4/11/2015 |
El Museu de la Música adquireix la col·lecció Fernando Alonso amb el llegat més important de Miquel Llobet. El fons, a més, abasta material vinculat a figures com Francesc Tàrrega, Andrés Segovia, Dionisio Aguado, Emili Pujol, Isaac Albéniz i Enric Granados.
El Museu de la Música de Barcelona ha adquirit recentment la col·lecció de Fernando Alonso, que inclou majoritàriament el fons documental i artístic de Miquel Llobet, a més d’altres documents, objectes i obres d’art relacionats amb la guitarra. La col·lecció abasta obres i material de figures tan destacades com Francesc Tàrrega, del qual destaca el manuscrit original de Recuerdos de la Alhambra, Andrés Segovia, Dionisio Aguado, Emili Pujol i el propi Llobet, arranjador i divulgador de la música d’Isaac Albéniz i d’Enric Granados.
L’adquisició definitiva de la col·lecció Fernando Alonso, sumat als fons documentals ja presents a l’Espai de Documentació i Recerca del Museu, suposa reunir al Museu de la Música el conjunt més important de documents sobre aquest període de la guitarra catalana de què es té coneixença. Això –juntament amb les guitarres que recentment han arribat al Museu— en reforça la seva posició com a especialista en la guitarra clàssica (amb una de les grans col·leccions mundials), no només d’instruments, sinó també pel què fa a manuscrits i documentació.
En la roda de premsa, Joaquim Garrigosa ha agraït les aportacions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Direcció general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni) i l’Ajundament de Barcelona (ICUB), que han fet possible l’adquisició de la col·lecció de Fernando Alonso injectant a parts iguals la suma total de 227.000 euros. Garrigosa ha manifestat que “és una gran notícia que ens ajuda a preservar el paper de patrimoni musical català”. Aquest fons documental ajuda encara més a dibuixar una línia clara del que vol ser el Museu, deia Garrigosa, que ha remarcat el triumvirat de Miquel Llobet, Emili Pujol i Francesc Tàrrega en el món de la guitarra de concert.
Jaume Ayats, director del museu, ha recordat que la relació entre Alonso i l’Auditori es remunta a l’any 2001, amb l’interès d’acollir l’escola de guitarra catalana. Francisco Alonso havia recollit més de 1500 documents entre cartes, fotografies, partitures, objectes personals i fonografia. Ayats ha recordat que Llobet ocupa un lloc clau en el món de la guitarra catalana de concert, encara que la seva figura va quedar a l’oblit a la postguerra. Fa uns anys que s’ha reprès la importància i gràcies a la col·lecció d’Alonso, “ens constitueix com a lloc de referència en el camp de la documentació”. Ayats ha comentat que el fons està acabant de ser catalogat i que aviat estarà disponible en línia per ser consultat per qualsevol estudiós. Finalment ha agraït l’interès des de l’associació Emili Pujol i l’acompanyament dels Amics del Certamen Llobet. Justament, l’adquisició es produeix en una setmana en què la figura de Miquel Llobet té un gran protagonisme perquè s’està celebrant la dotzena edició del “Certamen Internacional de Guitarra de Barcelona Miquel Llobet” al Museu de la Música i L’Auditori. Precisament, els dies 5 i 6 de novembre, el Museu acollirà les proves classificatòries i la semifinal del Certamen i diumenge 8 se celebrarà la final a la sala 2 de L’Auditori.
Berta Sureda, representant de l’ICUB, ha destacat “el treball coral entre la Generalitat, l’Ajuntament i la Biblioteca de Catalunya”, ja que aquesta ha facilitat la reincorporació del manuscrit original de Recuerdos de la Alhambra a la col·lecció I ha conclòs que “un museu ens ha d’explicar històries, revelar les idiosincràcies de l’època”. I el representant de la Generalitat, Joan Pruna, ha posat de relleu la tasca de valoració del patrimoni duta a terme gràcies als tècnics de la Biblioteca i del Museu, ja que “ha estat una feina essencial, identificar i contrastar que el fons Llobet era molt important”. També s’ha congratulat per la tasca de les institucions públiques, així com del Consorci de l’Auditori, titular del Museu de la Música. “És un fons d’una naturalesa totalment excepcional, molt complet i global”, comentava. I no s’ha estat de dir que “Llobet no és un dels grans coneguts, per això és important recuperar-ne el llegat”.
El senyor Alonso ha manifestat que tingut altres ofertes, però que sempre ha tingut la voluntat que el fons quedés a la ciutat de Barcelona i a institucions catalanes. Alonso ha afirmat que “és una col·lecció única gràcies a la qual es pot reconstruir la història de la guitarra dels darrers 200 anys”. Per a continuar en aquest sentit en properes ocasions, tant Ayats com Sureda han remarcat la necessitat de teixir complicitats.
El Museu de la Música ja està enllestint la catalogació de la col·lecció Fernando Alonso i té programada la digitalització d’aquest fons perquè pugui ser consultada en línia en el termini d’aproximadament un any. Mentre es realitzen aquests treballs, les persones que visitin el Museu podran gaudir d’un petit tast de la col·lecció que acaba d’arribar. Fins al 17 de gener hi podran veure una mostra d’obra gràfica, manuscrits, documents sobre l’entorn artístic i la dimensió internacional de Llobet disposades en sis maletes-vitrines a la Sala dels músics catalans. Així doncs els visitants tindran l’oportunitat de contemplar fotografies de la infància i la joventut de Llobet, instantànies i programes d’alguns dels seus concerts internacionals, objectes personals i partitures originals manuscrites entre les quals destaca Recuerdos de la Alhambra de Francesc Tàrrega, entre d’altres, que Ayats ha explicat que originàriament rebia un altre nom.
Aina Vega Rofes
Núvol