El Regne Unit té una vida musical molt important i alhora interior; per aquest país deambulen nombroses personalitats que no solen tenir ànim per recórrer el món i desenvolupen la seva vida, rica quant al bon nivell de la seva feina, a la seva terra. Sempre es rememora el fet que Johann Sebastian Bach va ser escassament conegut a l'Europa del seu temps perquè la seva activitat era reduïda a les dues o tres ciutats en què va desenvolupar la seva feina, i no es va prodigar en aventures exteriors a la seva Alemanya natal.

Valgui aquest prolegomen per recordar la figura d'un notable músic britànic, sir David Willcocks mort el 17 de setembre. Va rebre els honors de la corona als anys setanta, temps de reconeixements també en diverses universitats del seu país i d'institucions nord-americanes. Perquè aquest notable músic, organista i director de cors, nascut el 1919 a Newquay (Cornwall), va deixar empremta de la seva bona feina, primer com a organista a les catedrals de Salisbury, i de Worcester posteriorment, i com a director de cors que el van portar a ostentar el podi dels conjunts més destacats del Regne Unit, com entre d'altres el cor de la ciutat de Birmingham. La seva arribada al King's College de Cambridge, on va exercir com a director musical entre el 1957 i el 1974, va ser la font dels seus reconeixements més importants, activitat de la qual queda empremta en significatius enregistraments d'obres que van renovar la consciència d'una gran història musical, com va ser el motet a 40 veus de Thomas Tallis: Spem in allium de finals del segle XVI. Les seves in-

terpretacions tan valorades del War requiem de Britten amb el famós cor de Cambridge, també a la dècada dels seixanta, segurament hauran reanimat els seus records d'aquestes vides que tenen un cara i creu en la seva història, ja que Willcocks va rebre honors no només per la pau de la música, sinó pels sorolls de la guerra. De molt jove va interrompre els seus estudis a Cambridge per incorporar-se a l'exèrcit britànic, ja començada la Segona Guerra, el 1941, i les seves accions al camp militar li van valer ho-

nors singulars quan es va acabar la contesa. Si bé Willcocks no va desenvolupar una carrera internacional, sí que va ser ben conegut pels melòmans del món, i més gràcies a la difusió massiva de la televisió. Se'l recorda com a director de la música per al casament del príncep Carles i de Diana.

En les seves diverses activitats corals Willcokcs també va fer atenció als compositors contemporanis estrenant i difonent obres de Benjamin Britten, de Ralph Vaughan Williams, Herbert Howels i Michael Tipet, entre d'altres. Seguint la línia britànica, els seus enregistraments tenen col·laboracions importants amb l'English Chamber, amb St. Martin in the Fields, la Philharmonia i l'LSO, i amb el London Bach Choir, amb el qual va participar en un enregistrament amb els Rollings en l'època daurada dels seixanta. Un honor.