El Liceu inaugurarà demà la temporada amb una vetllada que serà previsiblement sòbria. Barcelona no és una ciutat gaire donada a les estrenes glamuroses, i la d'aquesta Nabucco no serà cap excepció. Al Gran Teatre no s'hi esperen ni Mario Vargas Llosa ni Isabel Preysler, que sí que van assistir a l'estrena oficial del Teatro Real de Madrid. Però ningú no els trobarà a faltar. I, quant als representants polítics, atrafegats en aquesta rentrée tan convulsa, s'hi esperen, en tot cas, Artur Mas i José María Lassalle. PotserMadridnoéselmodelaimitar. Aquesta cronista va assistir el cap de setmana a l'estrena de la temporada que van celebrar conjuntamentlestres­tres­òperesde Berlín. Alguns dels detalls observats allà serveixen potser de guia per a aquesta Barcelona que, cal dir-ho, necessita millorar.

Estrena conjunta. Uns Mestres cantaires de Nuremberg repartits durant dos dies a la Staatsoper (dissabte a la nit i la matiné de diumenge), amb Daniel Barenboim i Klaus Florian Vogt; uns Contes de Hoffman a la Komische Oper (amb Nicole Chevalier), i un Vasco da GamaalaDeutscheOper(ambRoberto Alagna) van convertir el cap de setmana passat en un esdeveniment musical a Berlín. És la primera vegada que s'aconsegueix quadrar les agendes dels artistes i dels tres teatres per fer una arrencada tan rodona.

Barcelona es pot plantejar una empresa així? És molt difícil, però, en qualsevol cas, la capital catalana té més necessitat que Berlín de situar-se al mapa de la clàssica. Vista la manera com la cita berlinesa ha atret mitjans internacionals, valdria la pena que el Liceu, el Palau de la Música i l'Auditori exploressin la possibilitat.

De fet, les tres institucions, juntamentambIbercamera,jaformen part de Barcelona Obertura. Classic & Lyric, una idea de Barcelona Global que vol situar la ciutat a l'agenda de l'òpera, la clàssica i la dansa. I artistes catalans amb gran prestigi a l'exterior, com Jordi Savall,LaFuradelsBausoCalixtoBieito, podrien ser d'ajuda per impulsar un projecte d'aquestes característiques. "Com pronuncieu Calixto?", vol saber el crític de The Guardian desplaçat a Berlín.

En la premsa mundial. El fet d'haver programat en només tres dies a Berlín un trio d'espectacles de primeríssim nivell ha permès atreure a la ciutat periodistes especialitzats de tot el món. Bé, és veritat, l'organització s'ha encarregat de les despeses d'allotjament. Però no és fàcil, en un món tan competitiu com el de les ciutats que programen òpera, captar fins a aquest punt l'atenció dels mitjans. "BerlínéslaRomadelsegleXXI, la gent vol visitar-la, però potser són viatges de quatre dies, i això significavisitarnomésmuseus.Cal fer un esforç, presentar-nos bé, en diferents llengües...", diu Konrad Schmidt-Werthern, responsable dels assumptes culturals del go-

vern local. Una lliçó per a Barcelona: no fa falta complimentar els reporters i els crítics passejant-los per la ciutat en microbusos amb els vidres fumats. A Berlín, els organitzadors faciliten a cadascun un tiquet de 72 hores per al transport públic.

Sense privilegis per als vips. A les estrenes de Berlín tampoc no s'espera que hi assisteixin les autoritats. És als festivals d'estiu on es deixa veure Angela Merkel (mai no es perd la cita anual de Bayreuth). A Alemanya la cultura musical és infinitament superior a la nostra, el públic va a les òperes per gaudir de l'espectacle, no a deixarse veure. I l'exigència està servida. La directora d'escena Vera Nemirova s'acaba d'emportar una bona esbroncada pel seu muntatge de Vasco daGama: unaapostakitschi d'estar per casa. Un aspecte interessant de l'experiència berlinesa és que la festa posteriorambelscantantsielscossos artístics està oberta a tot el públic. En un lloc equivalent al Foyer o al saló dels Miralls del Liceu, Barenboim i Klaus Florian Voigt intercanvien salutacions, felicitacions i copes de xampany ­el tenor prefereix una beguda calenta per suavitzar el coll­ amb els espectadors de la Staatsoper que han optat per quedar-se. La Staatsoper ocupa ara el teatre Schiller, la seva reforma no estarà a punt abans del 2017. Cal admetre que això és possible perquè l'actitud del públic és discreta. A Berlín no s'assetgen les celebritats. A Centreeuropa en general els cantants són simplement artistes que fan la seva feina, mentre que en altres latituds són famosos amb els quals cal fer-se una selfie. Entendreix veure a un envellit Daniel Barenboim ­director vitalici de la Staatskapelle de Berlín a la Staatsoper Under den Linden­ assistir al brindis posterior a la seva exitosa producció dels Cantors assegut tranquil·lament en una cadira sense que ningú se li acosti.

Mestre de cerimònies. Aquest natural acostament al públic que es produeix quan s'acaben les funcionsd'òperaaAlemanyatéamésun mestre de cerimònies. El director artístic de la casa és en general qui s'encarrega de presentar l'elenc. Si,amésamés,comvaserelcasdel premiat Barrie Kosky ­l'australià que dirigeix la Komische Oper des de 2012­ és el responsable del brillant muntatge que s'acaba de veure, l'adrenalina que es transmet no és poca.

Diners i activitat. Fins a 640 funcions d'òpera té programades Berlín per a aquesta temporada. De públic, no en falta pas (83 per cent d'ocupació) i de diners, tampoc. El pressupost dels tres teatres suma gairebé 200 milions, i el Govern hi contribueix en un 80 per cent. "Els diners públics s'hi han de continuar destinant, ja que els mecenes aporten poc: consideren que ja ho paguen amb els impostos", explica el regidor.