El Liceu inaugura oficialment la temporada el dia 7 amb una producció de Nabucco que porta la firma del milanès Daniele Abbado, fill de l'excepcional i ja desapareguda batuta Claudio Abbado. Es tracta deldebutalGranTeatred'undirector d'escena amb gairebé tres dècades de carrera a les espatlles. Graduat al Piccolo Teatro de Milano, precursor en el seu moment en l'ús de les tecnologies multimèdia i director artístic durant una dècada dels Teatri di Reggio de l'Emília a Itàlia, Abbado porta a Barcelona un muntatge "senzill" d'aquest Verdi, però gens tradicional. No esperin acabats teatrals ni assiris amb aspecte bàrbar, adverteix. Ell trasllada la història de l'Antic Testament

Ambrogio Maestri encarna el rei babilònic que ocupa Judea, si bé la trama es trasllada aquí a l'Holocaust

sobre l'opressió babilònica dels hebreusalsanysdel'Holocaustielgenocidijueu.Itot sotaunprismaminimal, convertint l'escenari primer en cementiri, un lloc sagrat, i després en desert, el lloc d'exili, fuga i desesperació, un lloc de la veritat. "El cost d'aquesta producció és modest i no només per raons econòmiques, sinó de relat", defensa el regista milanès, feliç de tenir Daniel Oren al fossat, ja que, efectivament, és l'òpera que millor defensa el director israelià. "La vam fer junts fa vint anys ­recorda l'autor del muntatge­, quan érem encara joves i només teníem el mur de les lamentacionscomafonsescènic".I afegeix:"Elteatrehadetenirtambé un sentit econòmic dels gestos, no estem en temps del teatre naturalista i descriptiu. I en òperes en les quals la música és tan eloqüent, el regista no ha de posar-se en primer pla". El Liceu obre així temporada amb un dels primers grans èxits de Verdi, una òpera que va compondre el 1842 devastat per la mort delasevadonaielsseusdosnadons

i que va provocar un gran interès entre els italians amb anhel d'independència. El llibret de Temistocle Solera basat en l'Antic Testament i en l'obra Nabucodonosor era "una troballa perfecta i inesperada". "Parlava de la identitat d'un poble i d'un poble a la recerca d'aquesta identitat, i els italians es van sentir identificats. És increïble ­prossegueix Abbado­ que Verdi fos capaç d'escriure tot això en una ciutat ocupada per l'exèrcit austríac, utilitzant expressions com `cal matar

els estrangers opressors'. A la censura li va passar per alt perquè estava previst que l'escrigués un compositor austríac". Tenint en compte les recents eleccions catalanes, espera Abbado alguna lectura fins i tot més actual d'aquest drama per part d'alguns liceistes? "Cada públic reacciona d'una manera diferent i el director d'escena ha de consentir que l'espectador pugui imaginar coses. Però jo sóc aquí un convidat i no em permeto pensar què podria imaginar el públic barceloní", respon. "Aquesta òpera és una història que parladelallibertat,unaparaulaque avui s'ha anat perdent". Nabuccodonosor, que aquí es converteix en un poderós i ric industrial dels anys trenta del segle passat, és l'exultant baríton Ambrogio Maestri (Luca Salsi en el segon repartiment). I dóna vida a la seva filla Abigaille la soprano Martina Serafin (Tatiana Melnychenko en l'altre cast). Veus totes dues que ja van demostrar l'excel·lència en la recent Tosca del Liceu i que s'enfronten a veritables reptes vocals. "Verdi componia per primera vegada un paper protagonista per a baríton ­apunta Maestri­, amb les seves àries i cabalette, cosa que t'obliga a utilitzar tessitures agudes i a cantar amb una inflexió ottocentesca"."Ésunpapermoltdifíciltècnicament, però meravellós ­afegeix Serafin­, vas de l'enveja i la set de revenja condemnada al fracàs, fins a la súplica del perdó de Déu". Aquesta coproducció que el Liceu va emprendre amb tres teatres d'òpera més es va estrenar el 2013 a l'Scala, va viatjar poc després al Covent Garden i posteriorment recalarà a la Lyric Opera of Chicago.