Cerca de notícies

Enquesta

La invasió dels violins

7/4/2004 |

 

Aina s'ha omplert durant cinc dies de 60 joves instrumentistes L'objectiu de les colònies musicals de l'IAEM és combinar moltes hores d'estudi amb l'esbarjo i compartir experiències a l'hora de tocar.

Els passadissos i les sales de la casa d'Aina estan envaïts de faristols (tots amb un nom escrit amb retolador), violins, arquets, flautes travesseres, violoncels... I de 60 músics de set a 18 anys. Hi ha adolescents vestits a la moda, cinc professors, joves a punt d'anar a Barcelona i gent que ha vingut expressament de fora. Algun dels concertistes encara no fa mig metre i puja l'escala amb el faristol en una mà i el violí a l'altra. En algun esglaó sembla que trontolla, però no cau. És qüestió de voluntat i de constància. Molta constància.
La invasió va començar dissabte i s'acaba avui amb un concert de cambra a Aina al matí i amb un de tota l'orquestra aquesta tarda a l'església de Canillo. El ritme de treball ha estat molt intens: de 10.00 a 12.00, classes d'instruments; de 12.15 a 13.30, orquestra; de 17.00 a 18.00, música de cambra, i de 18.30 a 20.30, un altre cop orquestra. "És clar que es cansen, però els encanta, vénen amb una il.lusió enorme", explica Jordi Albelda, encarregat de les classes amb Eva Santamargarita, Sílvia García, Estefania Santamargarita i Lluís Heras. Aquest professor de violí de l'IAEM --i director de les orquestres infantil i juvenil d'aquest conservatori-- es va inventar les colònies musicals de Setmana Santa ara fa 13 anys copiant el model que havia vist a València. "La filosofia de base és la convivència entre músics, un aspecte molt important en qualsevol orquestra. A classe no sempre hi ha temps de conèixer-se i aquí sí", continua.
Josep Martínez, un violinista de 18 anys que el curs que ve vol entrar en un conservatori de Barcelona, també assenyala aquest aspecte com el més important de les colònies. "Els amics que tinc no són músics; en canvi, aquí estàs amb gent que també toca i li agrada, que és com tu. Quan estàs tocant sempre estàs sol i aquests dies ens ajudem, ens intercanviem experiències: '¿Com toques això?' '¿Com soluciones allò?'", resumeix.
Els més grans toquen al pis de dalt, mentre que els petits omplen la sala de jocs del soterrani. La taula de billar o el futbolí estan plens de partitures i capses d'instruments. "No, no som sempre seriosos i aplicats, diferenciem molt bé quan estem fent feina i quan estem de festa. Però és cert que la música és molt absorbent i demana molta voluntat", matisa Martí-
nez, que assisteix a les colònies per novè any consecutiu. Un noi com ell ha d'estudiar 14 anys per acabar la carrera de violí --i encara pot fer algun postgrau. Ara n'ha fet deu i avança: "M'agradaria primer treure'm el títol a Barcelona i després fer cursos a Londres, l'Haia o Viena, que és on hi ha les grans escoles. No sé quin serà el meu futur, si tocaré en una orquestra, si em dedicaré a l'ensenyament..." Tal com molts altres, ha hagut de fer-
se el típic plantejament: "Sí que m'han dit '¿Nen, et guanyaràs la vida amb la música?', però ho fa que no vinc d'una família de músics. De tota manera, confiem en mi".
Els moments d'esbarjo inclouen jocs de tota mena, segons les edats. "És sorprenent veure els més grans a la nit, mirant junts DVD amb reportatges de Yehudi Menuhin o intercanviant CD, després de tot un dia assajant", comenta Albelda. Per participar en les colò-
nies musicals de l'IAEM no hi ha proves de nivell ni grans pressupostos. "Això surt de la voluntat i de les ganes, a més de la col.laboració d'Aina. ¡Vam començar amb 20 alumnes i hi ha hagut anys que n'han vingut 80!", conclou.

Roser Porta
El Periòdic d'Andorra