Apunt de donar el tret de sortida a la seva segona temporada com a directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann (Hamburg, 1965) va sortir ahir en defensa de l’únic títol contemporani que penja del cartell.

Després de subratllar l’ocasió extraordinària de veure Benvenuto Cellini de Berlioz, que arriba de la màdeTerryGilliam, iderecordarla sonada celebració dels 50 anys de Plácido Domingo al Gran Teatre o eldebutdeJuanDiegoFlórezalpaper d’Edgardo de Lucia di Lammermoor, l’ex-directora general de l’Òpera d’Oman, que just acaba d’arribar d’unes vacances als Emirats Àrabs –“ ho trobo molt a faltar ”–, va defensard’entrelaprogramació que ve l’estrena a Espanya de

Written on skin (2012), de George Benjamin, que arriba al març, dirigida pel mateix compositor i amb el repartiment original.

“ Crec molt en l’òpera contemporània, aquesta serà una cita forta ”, va dir, abans d’anunciar el retorn d’Àlex Ollé – que des de Le grand macabrenohaviatornat – amblainnovadora Quartett de Luca Francesconi, basada en l’obra homònima de Heiner Müller.

“ És fantàstica, una òpera d’impacte, d’hora i quart, i la producció d’Ollé és fascinant. I és que cal pensar en un públic més jove que no vindrà a veure un Elisir d’amore ”, va dir la directora artística. D’altra banda, el Liceu harecuperatelcompromísambBenet Casablancas per produir una òpera la temporada 2018-19. I aquí no acaba el local: Scheppelmann ha realitzat 111 audicions de talents catalans des del gener.

Una aposta pel contemporani quenopassad’untítolpertemporada. Si en lloc de ser només una òpera de les nou en cartell en fossin dues, seria un equilibri excessiu a favor de la contemporaneïtat ?

En aquests moment sí, per això vull apostar per fer coses al Foyer, encara que en format concert – no ens podem permetre cap altra cosa – i amb compositors catalans o espanyols. Si no ho intentem, morim.

Què li agrada del furer Àlex Ollé ?

La creativitat, la força, l’entusiasme, que sempre hi ha un sentit darrere del que fa. I aquesta producció de Quartett és genial, dos cantants en aquesta caixa durant hora i quart... té molta força teatral. Si tens unacosapotentpotsajudarelgènere operístic que tingui un futur.

Acaba de firmar un acord de col · laboraciósensedatalímitamb el festival de música d’Abu Dhabi que dirigeix Hoda I. Al Khamis- Kanoo. En què consisteix ?

En el compromís de desenvolupar una col · laboració entre el festival i el Liceu amb un aspecte d’intercanvi: cantants i músics del Liceu seran presentsenlasevatemporadaartística, mentrequeaquíesfaràunaexposiciósobreAbuDhabi. Peramiés important donar informació sobre aquestapartdelmóndelaqualhiha tantes idees equivocades. M’he discutit tantes vegades per això, per aquests clixés. I també es tracta que enviïn alguns músics d’allà i que amb alguns d’aquí es pugués fer un concert al Foyer. La improvisació de la música àrab té molt en comú amb el jazz, encara que la música per a ells es basa en quarts de to, i no en tons o mitjos tons com aquí.

Podria fer la sensació que va ser elegida per al càrrec al Liceu perquè era un bon pont per a aquest acord. És molt beneficiós econòmicament ?

No hi ha interès econòmic. Si fem alguna cosa allà cobrirà just les despeses. Ésuninterèsdecol · laboració internacional que es dóna molt poquesvegadesiquemoltselvoldrien [el festival d’Abu Dhabi té acords amb el Carnegie Hall i amb la Royal Opera House]. Han firmat també un acord amb el concurs de piano de Paloma O’Shea, ja que la senyora Kanoohitéamistat. Peròtotaixòhasorgit abans que jo arribés al Liceu, desconec com va començar tot, però no té res a veure amb el fet que m’elegissin pel càrrec.

QÜESTIÓ DE GUSTOS “ Hi ha fans al 4t i 5è pis, són gent normal que en lloc de gastar-se’ls en el Barça va a l’òpera ”

Un de cada quatre títols del Liceu va esgotar la taquilla la temporada passada. És un bon percentatge ?

Anem molt bé. Els teatres subvencionats d’Alemanya, Àustria i Suïssa en tenen prou de cobrir el 15 % del seu pressupost amb la taquilla, peròno tenim res a envejar. Crec que a les institucions catalanes i espanyoles els falta una mica d’orgull. Mira queoferimmoltidegranqualitaten la vida musical, i no ho evidenciem prou, som una mica tímids, encara pensem que Viena, París i Londres són millors. Però els artistes que vénen a Barcelona, a L’Auditori, el Palau, el Liceu, són els mateixos que van a París i Berlín. El panorama musical a Espanya és molt fort i encara seguim venent Picasso, Gaudí, Velázquez i Goya. Però no oblidem que una mala funció també es pot veure en aquestes altres capitals.

FALTA D’ORGULL “ El panorama musical aquí és molt potent i encara seguim venent Picasso, Gaudí, Goya...”

L’Ajuntament de Barcelona ha expressat la seva prioritat per la cultura de base. Què hi pot aportar una institució com el Liceu ?

Doncs el que estem fent. Tenim activitats socials per a nens, escoles, famílies... i preus que van dels 5 als 200 euros. No és que el Liceu no sigui accessible. Però els mateixos que parlen de política social són els que es gasten cent euros per veure Lady Gaga o Sting. Aquesta és una discussió una mica problemàtica perquè es creu que l’òpera per defecte és elitista, i no hi estic d’acord, hosento. Quaneraestudiantinotenia ni un ral anava tres cops a la setmana a l’òpera. Elitista és un terme que ve d’elegir: depèn del meu gust, no de quant costa. No estic d’acord queelpúblicdelLiceusiguiunaelit: miri quants fans hi ha al 4t i 5è pis, sóngentsupernormalqueenllocde gastar-se’ls al Barça va a l’òpera.

Com ha viscut el rebuig de l’alcaldessa a la llotja que (encara) té l’Ajuntament al Liceu ?

Va ser una cosa gratuïta. Venint del seu ambient polític, em sembla lògic que la senyora Colau hagi hagut de dir certes coses. No ho trobo comprensible però té la seva lògica. Si volem col · laborar amb certes institucions hem d’intentar entendre’ns, i jo estic disposada a entendre el seu punt de vista.