Cerca de notícies

Enquesta

El Real es rendeix a Rossini

7/4/2004 |

 

El coliseu presenta dues de les últimes òperes de l'autor, 'Semiramide' i 'Il viaggio a Reims'.

"Sense obres com 'Semiramide', l'òpera hauria desaparegut", opina la 'mezzo' italiana Daniela Barcellona

Una tragèdia babilònica i una comèdia monàrquica. Aquesta és la doble oferta rossiniana que presenta el Teatro Real.

El coliseu madrileny estrena diumenge que ve una coproducció de Semiramide ja vista l'estiu passat al Festival Rossini de Pesaro i que més endavant arribarà al Liceu. Com al certamen italià, l'òpera es representarà en la seva versió íntegra (unes quatre hores de durada) amb les veus d'Ángeles Blancas (Semiramide), Daniela Barcellona (Arsace), Ildar Abdrazakov (Assur) i Antonio Siragusa (Idreno).
Tot i centrar-se més en les obres còmiques que en les serioses, Blancas reconeix que Rossini és un dels "pilars" del seu repertori. Sobre el seu paper, va destacar que es tracta d'una dona "que es mou en un món d'homes, un personatge ple de força i sensibilitat, amb sentiments contradictoris que al final acaben amb ella".
Per la seva banda, Barcellona, una de les mezzos rossinianes més aclamades de l'actualitat i que ja va interpretar la mateixa producció a Pesaro, considera que "no és gens fàcil representar un home, no només des del punt de vista dramàtic sinó també musicalment. Per això, he hagut d'aprendre a expressar la masculinitat".

'Bel canto' pur
Per Barcellona, Rossini és "el bel canto pur, amb ell la paraula cantada està al servei de l'expressivitat. Utilitza multitud de variacions i cadències amb les quals reforça l'expressivitat de l'ària". La cantant italiana afegeix que, "per a un intèrpret, una partitura de Rossini no es pot llegir per sobre, s'ha d'anar més enllà". "Sense obres com Semiramide, l'òpera hauria desaparegut", conclou.
A Pesaro, el muntatge de Dieter Kaegi va ser durament criticat. El tenor Antonino Siragusa creu que "aquesta producció pot provocar un gran impacte, però mostra que la natura romàntica de Rossini es pot adaptar a tots els temps, fins i tot als més moderns": no debades Kaegi empra molta imagineria derivada dels films de Stanley Kubrick. El director d'escena creu que la música de Rossini actua "com una droga que et condueix a un estadi diferent de sentir, gairebé hipnòtic".
En aquesta edició tan íntegra de la partitura, Siragusa ha de batallar amb dues de les àries de tenor més difícils de tota la producció rossiniana, "sobretot la primera, que té un re natural sobreagut molt complicat".
Tota una autoritat en l'anomenat Cigne de Pesaro, Alberto Zedda, és el director musical de Semiramide, que defineix com "el testament" del compositor, lloant "la perfecció en la construcció i el seu particular dramatisme". Tot i la seva durada, el director i musicòleg italià creu que "no té ni un moment de cansament, d'avorriment". "El temps vola, es fa curt", afegeix.

Simposi rossinià
Kaegi afirma sobre això que, "en aquest cas, podria haver durat vint hores més per la manera en què et provoca els sentiments més diversos. Per mi, és tan contemporània que la compararia amb el minimalisme de Philip Glass".
L'oferta rossiniana del Real es completa amb l'estrena dilluns dia 12 d'Il viaggio a Reims, en un muntatge signat per Emilio Sagi, director artístic del teatre madrileny, una obra que l'autor d'El barber de Sevilla va compondre per a la coronació de Carles X de França. "És una producció molt senzilla" que es pot representar a la part davantera de l'escenari, explicava Sagi. A més, els dies 23 i 24 d'abril es desenvoluparan unes jornades de debat sobre Rossini amb la presència de diversos experts.

Avui