Sorpresa al concurs internacional de piano Paloma O'Shea de Santander. L'andalús Juan Pérez Floristán (Sevilla, 1993) es va erigir ahir en guanyadord'aquestcertamentrianualies va imposar als altres cinc finalistes, tots asiàtics. No guanyava un espanyol des de l'any 1978, amb el triomf de Josep Colom. El coreà David Jae-Weon Huh va obtenir el segon premi d'aquesta 18a edició, mentre que el xinès Jianing Kong va quedar tercer. El jurat internacional del premi avala així el gran pianisme de Pérez Floristán, de família de músics, amb un pare director d'orquestra i una mare professora del conservatori de Sevilla.

Esprimatxat, àgil i de gran força expressiva, a més a més va superar en la seva interpretació de Rakhmàninov la potència de l'orquestra en empenta i brillantor singular. Després d'estudiar cinc anys a l'escola Reina Sofía, ara és deixeble d'Edgar Nebolsin a Berlín. Un concurs d'un nivell tan alt com elqueacaba de culminar té en compte diversos flancs d'acció. Els vint músics seleccionats inicialment, d'entre un ventall de 203 sol·licituds, han passat proves dures. Molts pianistes joves rebutgen aquesta opció i prefereixen plantejar una carrera amb altres vicissituds.

Deixeble a Berlín de Nebolsin, fill de músics, el seu Rakhmàninov va superar l'orquestra en empenta

Però entre els elegits hi haurà molts dels noms que veurem en el futur. Les proves finals es van celebrar dilluns i dimarts amb molta expectació i amb una sala plena de gom a gom al Palau dels Festivals. L'Orquestra RTVE va estar dirigida per Pablo González, que a fer una bona feina. Els vint participants seleccionats van fer recitals com a solistes en repertoris de diferents estils. D'aquest total, dotze semifinalistes van tocar peces de cambra amb el Quartet Casals, abans de passar els sis seleccionats a la prova final amb orquesta.

El coreà David Jae-Weon Huh va sortir de les previsions amb un Prokófiev de temps canviants, desordenat. Una mica més consistent va ser el núm. 4 de Beethoven que va tocar Jianing Kong, tot i que d'escassos matisos, amb més musicalitat però poca gradació de tensions. També va destacar el japonès Akihiro Sakiya, que va fer l'Emperador amb una concepció plana, quadriculada i sense musicalitat.

Però aquests pianistes tan joves ­n'hi ha de 18 anys!­ sorprenen pel que han sabut incorporar. D'aquí fins a ser intèrprets... hi ha distància, i no només per l'edat. Del coreà Jinhyung Park vam escoltar un Chopin amb toc fluid i elegància, subtil en matisos. Del japonès Kazuya Saito vam rebre un Prokófiev molt eloqüent, contundent quant a concepció, d'exposició clara.

Hi va haver en competició un altre bon pianista, Juan Barahona, semifinalista,denacionalitatfrancesa. Curiós, només dues noies entre els vint, i com sempre, a més de la presència oriental, també bastants pianistes de l'àmbit rus. Les accions musicals de la Fundació Albéniz desperten molta atenció en el públic de Santander, que omple les sales. Aquesta vegada el concurs ha comparegut dins del renovat Festival Internacional de Música de Santander, que, dirigit per Jaime Martín i Valentina Granados, desenvolupa una programació de caràcter i idees. Aquests mesos d'estiu Santander presenta una veritable festa musical.