"L'òpera s'associa amb la pompa però no és així"

Hi ha moments en la carrera dels grans tenors que desperten un cert morbo entre el públic aficionat. Li haurà canviat la veu? Encara podrà amb les coloratures? I si ja no té els mateixos aguts? Juan Diego Flórez (Lima, 1973), un dels tenors més cotitzats del món, passa per un moment dolç de la seva trajectòria artística. A 42 anys, la veu li experimenta canvis per ampliar el seu repertori sense perdre les habilitats belcantistes que l'han fet únic com a tenor líric lleuger. Avui té ocasió de demostrar-ho a Peralada, on obsequiarà el públic del festival amb una nit francesa amb l'OrquestradeCadaqués,dirigidaperEspartacoLavalle.AllàJuanDiegoFlórez serà Werther, Faust, Romeu...

Quaranta-dos anys, dos fills i unaveuqueestàenunmomentde canvi.COM ho porta, tot això?

Tampoc no és un canvi gaire notori. Passa a la part central de la veu, de manera que puc abordar papers del repertori francès que m'encanten, però ja des d'una altra dimensió. Amb l'edat, la veu canvia i exigeix un criteri per anar ajustant la tècnica. El millor és que acabo de fer l'Otel·lodeRossinialaScalaiencara puc amb aquelles coloratures endimoniades, amb aquells aguts. I alhoraheacceptatferRomeoiJulieta de Gounod, i també faré Lucia de Lammermoor al Liceu. A part d'això, sí, la família, els fills... és una altra vida. Els fills et canvien, no vius tant per a tu mateix sinó per al altres,toteslesaltrescosesqueetpreocupaven ja no et preocupen.

S'oblida de si mateix i canta millor, amb més naturalitat?

Estàs més relaxat, sí, tot té una dimensió diferent i això afecta en la manera com t'expresses cantant.

No se sent culpable d'haver permès que la seva dona deixés la carreradesopranoperseguir-loa vostè a tot arreu?

Vaig insistir, vaig insistir molt, li vaig fer fer audicions a la Juilliard i altres centres, i la van admetre. Li vaigdirquehaviad'estudiariseguir la seva vocació, però ella mateixa va decidir que volia estar amb mi, que volia acompanyar-me. I jo content, esclar, perquè és molt estrany que en aquest tipus de carrera la teva altra meitat et segueixi. Ja fa dotze anys que estem junts i n'estic encantat.

Presenta a Peralada el seu disc L'Amour. Un tast dels nous papers que té per endavant per a aquesta veu més central? Com adapta la seva naturalesa rossiniana al repertori francès?

Serà una mica el que vindrà, sí, tot i que sense deixar de fer Rossini. M'encanta aquesta vis romàntica de l'òpera francesa... l'any que ve faré Werther de Massenet en concert. Ja havia anat cantant àries franceses i havia fet La fille du régiment i GuillemTell,tambémoltromàntica. Per a qui canta Rossini és important no fer només Rossini, i el repertori francès, més central, ara em ve de natural. D'altra banda, crec que he trobat la manera de tornar a Rossini, d'ajustar les coses. Fins i tot en els meus primers anys de carrera, si deixavaunaSonnambulapertornar a Rossini, havia de posar-me un altre cop en fa, com aquell tennista que ha d'entrenar per competir a Wimbledon. Més enllà d'això, al setembre surt el meu nou disc, Italia, amb cançons populars com O sole mio o Arrivederci Roma, un homenatge simpàtic i divertit, perquè hi ha molts d'aquests temes que s'han gravat per a guitarra i veu.

CA NVI DE VEU A 4 2 A NYS"Puc abordar rols de veu més central sense deixar les endimoniades coloratures de Rossini"

Home, Juan Diego torna a agafar la guitarra, com en aquell concert que va fer a l'ONU l'any passat on es va despenjar amb Sólo le pido a Dios. Que emocionant!

No toco jo, al disc, però sí, la cosa va començaral'ONU.Semprehetocat la guitarra, tot i que no en concert. Cantantperalsmeusfillsvasortirla idea d'incorporar-la a l'escenari. L'he agafada a Viena, també a Tenerife, a Madrid... a la gent li encanta. La guitarra sempre és especial.

TE R C E R A VE GA D A A PE R A LA D A"Tots els concerts me'ls prenc a la valenta, sóc perfeccionista i a Peralada són exigents"

Digui'm que el seu concert d'avui a Peralada no serà un simple bolo.

Tots els concerts me'ls prenc molt a la valenta, sóc molt perfeccionista i noabaixomailaguàrdia.Lagentespera molt, i vols estar a l'altura, i Peralada és un festival de prestigi, amb un públic molt d'òpera que sap el que escolta. Vaig debutar-hi, ho recordo, l'any 2000 a l'església, i després vaig tornar-hi a l'aire lliure. És la meva tercera vegada.

I al desembre debutarà en el

arribar a sons extrems o dolorosos. Vostè no ha tingut pressa per cantar-ho tot, no s'exposa.

Perquè vull anar on la veu em porti, és el més intel·ligent. Veus gent jove que corren a cantar La Traviata i les sevescarreresnoanirangairelluny. Jo vull guardar-me la qualitat vocal individual, no forçar les coses. Amb 16 anys cantava papers per a nens, òperes de Britten, i tot i que ara la meva veu ha anat madurant i és més gran i potser més fosca, no està preparada encara per a Verdi més enllà d'una Nannetta a Falstaff.

Diuen de vostè que és la nova Netrebko, la nova Giorghiu...

Per ser sincera, em sembla una comparació difícil de fer. He treballat amb Anna Netrebko a Don Giovanni i l'admiro, però ella és soprano spinto i jo sóc molt lírica, i quan pujo a escena la gent espera que canti com ella, amb aquella potència... i em fa por decebre'ls. Jo tinc una qualitat més íntima.

L'elegància del seu lirisme és una cosa que s'aprèn a les classes?

És resultat de tenir al cap una idea del so que vols produir. Pots inspirar-teenelsodelviolí, per exemple, o en les paraules...

Així doncs, ni Verdi, ni Puccini... i encara menys Wagner. És molt dur haver d'esperar per cantar Wagner sent germànica?

Tant me fa que em quedi lluny.

N OVA R E IN A D E L' ÒP E R A"No m'heu de comparar amb Netrebko: ella és soprano spinto i jo lírica, no tinc la seva potència"

Quan de petita vaig descobrir L'anell a Bayreuth en vaig gaudir tant com a espectadora que no passa res per no poder-lo cantar de moment. Puc fer petits papers com el de donzella-flor a Parsifal, no em perdo l'experiència wagneriana.

Barenboim es va enamorar de vostè i la va incorporar a la Berlin Staastoper, on continua.

Bé, no sé si es va enamorar, però va veure en mi algú que aprèn ràpid i aprofita les oportunitats. Una de les primeres coses que vaig fer amb ell va ser precisament Parsifal, imagini's, al costat de Plácido Domingo (aquellvaserelseuúltimParsifal,fa uns cinc o sis anys). Jo estava ben preocupada per la meva veu petita i en canvi Barenboim volia una cosa molt lírica i dolça, aquell so preciós. I va aconseguir que l'orquestra sonés com si llancés roses: al·lucinant.

És cert que quan surt per Berlín va de gòtica?

Ja no surto gaire, m'he de cuidar la veu, però quan estic de vacances em relaxo i, sí, me'n vaig a la disco. M'encanta la música electrònica delsvuitanta,itambéelheavymetal emotiu com ara Metallica.

Està d'acord que el barroc és el més proper al rock?

Suposoquesí,perquèésmoltpopular, tothom coneix la Xacona, la Passacaglia, la Follia... és una cosa molt propera a la vida, no creu?

Soprano austríaca, avui debuta a Espanya al Festival de TorroellaANNA PROHASKA

paper d'Edgardo de Lucia de Lammermoor al Liceu. Hi ha qui diu que l'utilitzaràdelaboratori,quenogosariafer-lo per primera vegada al Covent Garden.

Noésaixí,decapmanera.Sifosunaprova no tindria aquest paper programat per a la temporada 2016-17 al Covent Garden. Serà la primera vegada al Liceu, però no és un assaig; ja hi he fet La favorita, una òpera que fou composta per al mateix tenor, Gilbert Duprez. A més, no crec que el Liceu sigui un teatre per experimentar.

Què li suggereix que el nou govern d'esquerres de l'Ajuntament de Barcelona decideixi cancel·lar l'ús d'una llotja per estalviar 100.000 euros l'any?

Normalment les esquerres són les que donen més suport a la cultura, almenys a Itàlia és així. El Liceu és tan emblemàtic a Barcelona i rellevant a nivell mundial que si cal donar mostres d'alguna cosa no és d'això. És vital transmetre no sols als barcelonins, sinó a la gent que arriba de fora, la seva importància, perquè fent un càlcul, el que ingressa la ciutat amb la gent que ve per veure òpera i paga hotel i restaurants segur que sempre és més.

Les esquerres tendeixen a veure l'òpera com una cosa elitista, burgesa.

No és així, no és cert que l'òpera no pertanyi al poble. La clàssica no és de classes altes, quan jo anava al conservatori al Perú tot era gent humil. És més, els fans al Perú, els aficionats, m'he adonat que no tenen res a veure amb l'elit, això és un clixé. A les inauguracions de gala sí que hi va molta gent d'elit, però si els preguntes res d'òperararamentensaben.S'associaamb la pompa, però no és així, és qüestió de sensibilitat, de si t'agrada l'òpera o no.

Moltagentjovequeemsegueixm'explica que ho passa malament perquè s'han de pagar bitllets d'avió barats, però que potser són cars per ells, i et diuen "no sé si et podré seguir". I igual com hi ha entrades cares n'hi ha també de barates, i són localitats bones. Cal trencar amb aquests prejudicis.

Vostè també trenca amb això des de la seva fundació Sinfonía por el Perú: 3.000 nens ja en 15 centres del Perú.

De retruc sí, perquè aquests nens pobres dels Andes tenen la música regional però també Mozart, Bach, Beethoven. La toquen perquè se l'estimen, i allà sí que no pots parlar d'elitisme. Fent això creixen en valors. Tenim una orquestra infantil nacional que tocarà aquest 11 d'octubre amb mi amb motiu de la cimera del Fons Monetari Internacional i del Banc MundialqueesfaalPerúperprimeravegada.