Peralada es prepara per a un gran dissabte líric amb l'estrena d'una nova producció d'Otello, de Verdi. El repartiment de categoria està encapçalat pel tenor Gregory Kunde (Otello) -un fora de sèrie capaç d'alternar aquesta obra amb la representació de l'Otello de Rossini a la Scala de Milà-, el baríton Carlos Álvarez (Yago) i la soprano Eva Maria Westbroek (Desdèmona). L'orquestra i cor del Liceu estaran a les ordres de Ricardo Frizza.

Tots han entrat en el joc escènic proposat per Paco Azorín, que debuta a Peralada. El director i escenògraf va ser responsable del Festival Shakespeare i coneix a fons l'obra teatral del bard en què s'inspira el llibret d'Arrigo Boito. La seva intenció és ser fidel a l'original i afegir detalls per dotar de més profunditat psicològica els personatges.

UN HOME EN DECLIVI

«Hi he posat més perfum de Shakespeare», comenta en relació amb aquesta peça adaptada. Azorín, per exemple, recupera aquesta escena al principi de l'obra, on queda patent que la unió entre Otello i Desdèmona no és ben vista pel pare d'ella a causa de la diferència d'edat, de classe i de pell entre tots dos. «Otello és molt més gran que ella, és negre i no té l'estatus de la seva jove esposa, d'aquí surten les seves pors», comenta Azorín. Yago utilitzarà aquestes debilitats per infondre en Otello el verí de la gelosia. «Otello és un home en declivi. Aquesta idea està subratllada en l'escenografia a partir d'uns murs en forma descendent que són moguts pels esbirros de Yago», afegeix.

LA GELOSIA

«Otello és un home obsessionat amb la gelosia», diu Kunde, un dels pocs cantants capaços d'adaptar-se tant a tessitures líriques com dramàtiques, que va debutar en el rol verdià el 2012. Està encantat de debutar a Peralada, on a part de treballar, espera disfrutar del golf i del concert d'Earth, Wind & Fire, dels quals és fan. «Abans de dedicar-me a l'òpera, en la meva joventut, vaig tenir un grup que imitava Chicago», recorda. Kunde, com la resta del repartiment, està encantat amb aquest Otello. «M'agrada que Azorín, un dels directors més preparats amb qui he treballat, mostra el canvi que es produeix en ell. La seva evolució d'home bo a malvat, per culpa de Yago».

GENEROSA DESDÈMONA

Álvarez, que ja ha treballat en tres produccions d'Otello amb Kunde, també elogia Azorín. «Comparteixo la seva idea de Yago com a catalitzador, com a deus ex machina que provoca situacions i es converteix en director d'escena de tot el que passa», explica el baríton, encantat de tornar a Peralada, on l'any passat va triomfar amb Andrea Chénier, de Giordano, i l'anterior amb Don Giovanni, de Mozart. «El joc que proposa Azorín m'ha obligat no només a estar atent al meu personatge sinó també a tot el que està al meu voltant». En contrast amb el ma­quiavèl·lic Yago brilla en el muntatge l'enorme generositat de Desdèmona, «una persona que mai podrà entendre Yago», defensa Ana Maria Westbroek. «És una dona que lluita des de l'amor i que pateix com tantes dones al món», diu en referència a les que acaben morint assassinades per les seves parelles.

PROJECCIONS

La posada en escena és atemporal. Azorín recorre a l'aigua com a element real i simbòlic. La primera escena transcorre al mar, que al final de cada acte l'envaeix a través de projeccions.

A diferència del primer Otello que va programar Peralada el 1991, amb una producció del Covent Garden de Londres protagonitzada per Plácido Domingo i amb Gregory Gergiev en la direcció musical, aquesta vegada tots els decorats i escenografia s'han fet en els tallers de l'Empordà. «Aquesta òpera s'ha construït a l'Empordà però es veurà en altres llocs», va destacar Oriol Aguilà després d'anunciar que el Festival d'òpera de Macerata (Itàlia) s'unia a ells com a coproductor. Entre les produccions made in Peralada de més èxit destaca la versió de Carmen, amb posada en escena de Calixto Bieito. Deu anys després d'estrenar-se allà es va muntar al Liceu i ha viatjat a nombrosos coliseus, entre ells el Covent Garden, que recentment la va retransmetre mundialment a través de sales de cine. I tot va començar a Peralada.