Com si es tractés del Festival d'Edimburg, els músics de l'Orquestra Camera Musicae treuen a l'exterior faristols i partitures per atreure públic al local de la ciutat alemanya de Weimar on han d'actuar. A l'acollidora església de Sant Jacob, on al seu dia es va casar Goethe i al cementiri de la qual descansen els petits bessons de Bach, només hi han assistit quatre espectadors. La nit abans, a la berlinesa església de la Passió van actuar davantunadotzena.Estandegiraamb música catalana, i el seu objectiu s'aconsegueix només a mitges: cinc persones més s'asseuen entre les tombes de Sant Jacob atretes per la música de Pau Casals i Joaquim Serra, però no entren quan el concert continua a l'interior.

"Em sento una privilegiada escoltantaquestameravellosamúsica gairebé en solitari", diu Eva Tahler alfinaldelElcantdelsocells.Turista austríaca resident a Lisboa, ha vist els cartells per la ciutat. "Tot el que és de la península Ibèrica em crida l'atenció, però a l'oficina de turisme de Weimar no els constava aquest concert", adverteix.

És dimarts. Cinc privilegiats hem assistit a un concert deliciós en format de cambra ­onze cordes, piano i veu­ en què aquesta orquestra, creada fa nou anys a Tarragona i amb seu al Vendrell, defensa un programa cent per cent català. S'ha escoltat el Viatge al mar de Toldrà, Tres postals il·luminades de Montsalvatge i Quatre cançons tradicionals catalans segons Albert Guinovart, a banda d'una estrena seva: els poemes de Mònica Pagès ,que ha musicat i que canta la soprano MartaMathéu.AvuirepeteixenaPraga, divendres a Munic i dissabte a Basilea, on s'esperen més bons resultats de públic.

Per què aquest fiasco? Per què aquesta oportunitat perduda de divulgar entre la conreada audiència centreeuropea les obres d'audaços compositors amb la sòlida execució de la formació que dirigeix Tomàs Grau? Els músics, evidentment, no en són pas els culpables. Tot i que és cert que, sent una orquestra desconeguda, llogar les sales al marge de la seva programació sense fer una feina prèvia amb la premsa local és arriscar-se massa. Sobretot quan l'època de l'any no és la millor. Segons el director artístic de Sant Jacob, aquests dies de calor a Weimar es competeix amb grans esdeveniments culturals i molta gent està de vacances.

"Bé, és això, i també l'especificitat del programa, esclar", diu aquest músic, alumne del director Joan Pagès i el nostre home a Weimar.Iésquemésenllàdelesúltimes expedicions de l'Orfeó, quina orquestras'haatrevitasortirdegira amb un programa cent per cent català? El més usual és que a les sales europees no acceptin un altre repertori que no siguin grans de la clàssica i música molt coneguda que s'associa amb el català, com Concierto de Aranjuez o Falla.

Així doncs, una proposta tan singular va despertar l'interès de l'Institut Ramon Llull, que va aprovar una ajuda de 2.337 euros i va dir que contribuiria a la difusió. Ha anunciatlagiraalseuwebixarxessocials,i també ha activat els seus delegats en aquestes ciutats, si n'hi té. I el de Berlín, llàstima, ara està impartint un curs a la Universitat de Lleida.

"No venim a Alemanya a buscar públic, sinó a mostrar la nostra cultura i la nostra llengua, i aquesta és la definició del Llull, no?", es pregunta Grau. Amb aquest programa dels segles XX i XXI, el director de Camera Musicae demostra que hi ha un repertori català que sintonitza amb un mateix esperit mediterrani. "Toldrà és intuïció pura i dura, una música que agrada quan s'escolta per primer cop. Llàstima que deixés tan poca producció; tot el tempsquevadedicaradirigirl'OCB no el va dedicar a compondre". A Alexander Michel, per exemple, un metge de la Bayer que toca el clarinet en una de les diverses simfòniques amateurs de Berlín, Toldrà i la resta el van sorprendre gratament.

Casat amb la catalana Bibets Ramos, que es va encarregar de traduir les cançons i poemes per al programa, assenyala que el concert no s'anunciava al web d'Acanthus, associació que engloba la Passió i dues esglésies més per a conc erts a Berlín. Sales preparades, amb bona acústica i pianos, però ha vingut tant públic com músics hi ha sobre l'escenari. Així que l'endemà preguntem al director del Llull. "No és una gira que impulsem nosaltres, sinó que rep el nostre suport. Li atorguem ajuteconòmicatravésd'unaconvocatòria de concurrència pública", diu Àlex Susanna. "S'ho mereixen, així ho va decidir la nostra comissió tècnica.

"Em sento una privilegiada", diu una turista escoltant gairebé sola Toldrà a Sant Jacob de Weimar

Donem suport a 700 projectes a l'any, però cadascun és responsable de la seva gira; el nostre suport allà és complementari". I afegeix: "Hi ha diferents graus d'implicació, Avignon à la Catalane sí que és un projecte cent per cent nostre". El Llull envia l'Orquestra de Cambra de l'Empordà amb Jordi Puntí a Avinyó, però es limita a donar suport econòmic a programes de patrimoni? El patrimoni musical ha de quedar en mans privades pel que fa a la difusió? PerOriolPérezTreviño,membre de la comissió tècnica del Llull, "té sentit donar suport a una orquestra que de manera privada surt a fer un concert de música catalana a Berlín, però especialment en la comunicació més que en el trasllat.

És un temadepolíticacultural".Grausent que se'ls està desanimant a repetir. Veurem què passa a Praga, on sí que hi ha contacte previ amb la premsa. Formada per 70 músics catalans, Camera Musicae ha invertit 30.000 eurosenaquestagira.Nomésel19% del pressupost és públic. La Vanguardia ha viatjat convidada per Camera Musicae.