Tot i que va estar aquí ja fa un any, el retorn de Daniel Barenboim i la Staatskapelle de Berlín és sempre un esdeveniment. Després d'oferir ahir el seu primer concert en l'obertura de Palau 100 amb preludis de Parsifal i Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner, i la Simfonia número 1, d'Elgar, aquesta nit el mestre ofereix un programa diferent amb l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau. El músic, director vitalici de la cèlebre formació germànica, amb la qual fa gairebé 25 anys que està i amb la qual respira a l'uníson, oferirà Quatre peces sacres, de Verdi, en un programa dedicat al compositor italià amb una primera part de preludis i obertures de les seves òperes.

Cantar amb una de les millors formacions del planeta dirigits per una llegenda de la música suposa un gran repte per als efectius vocals de l'Orfeó Català, hereus d'aquells que al seu dia van aixecar el Palau de la Música amb una subscripció popular. Els cantaires s'han estat preparant a fons. Barenboim ha pogut comprovar-ho en els assajos. «No imaginava que fossin tan excel·lents. Aquests conjunts tenen una gran qualitat vocal, una estupenda preparació musical. En els assajos estan molt alerta al més mínim detall», va destacar el director i pianista.

La seva primera actuació a Barcelona va ser a principis dels anys 60. «Barcelona és una ciutat molt especial. Té una interessant i important història amb la música. Va ser el primer lloc on es va estrenar Parsifal fora de Bayreuth i es va cantar la tetralogia en català, a principis del segle XX», va destacar abans de recordar altres fites com el Concert per a violí d'Alban Berg, estrenat al Palau de la Música el 1936, al Festival Internacional de Música Contemporània.

Barenboim va néixer a Buenos Aires el 1942 en el si d'una família de músics jueus arribats de Rússia. Té quatre nacionalitats: argentina, espanyola, palestina i israeliana. Més enllà de la seva dilatada carrera amb centenars de gravacions s'ha convertit en un abanderat per la pau al Pròxim Orient.

MÉS QUE MÚSICA / Juntament amb l'intel·lectual palestí Edward Said va impulsar el 1999 la West-Eastern Divan Orchestra, un espai de diàleg entre joves músics àrabs i israelians. El 2016 s'inaugurarà oficialment una acadèmia a Berlín on a més de músics del Pròxim Orient hi haurà estudiants europeus i de tots els països àrabs. «Aquest setembre posarem en marxa el projecte pilot», va destacar, que a part de música oferirà altres assignatures com Filosofia. «No només s'ha d'aprendre a tocar sinó a pensar. La música és matemàtica, física però també poesia i emoció».

Barenboim va lamentar la falta d'iniciativa de la Comunitat Europea al Pròxim Orient. «Europa ha de jugar un paper important en el conflicte palestino-israelià, que és humà, no polític, entre dos pobles que es creuen amb dret a viure en un petit tros de terra». I va desqualificar els Estats Units com a mediadors: «Els falta objectivitat». A Europa, a més d'estar molt més a prop, «li afecta el problema dels refugiats: tenim l'exèrcit de l'Estat Islàmic a la nostra riba», va assenyalar. La història d'Europa i la seva cultura podrien ser d'ajuda, «encara que des de la segona guerra mundial aquesta cultura de la qual s'està tan orgullós ningú la sosté amb la força i l'ímpetu necessaris».