Després de 30 anys oblidada en la programació del Liceu, Don Pasquale, drama còmic de Gaetano Donizetti, torna a partir d'aquesta nit al Gran Teatre amb una aclamada posada en escena de Laurent Pelly. Després de presentar-se a Barcelona amb La fille du régiment, Les contes d'Hoffmann i Cendrillon, Pelly torna amb aquesta comèdia. Els seus personatges són Don Pasquale, un vell adinerat que pretén casar-se amb una noia per tenir un hereu; el seu nebot Ernesto, que no gaudeix de les simpaties de l'oncle; Norina, enamorada d'Ernesto, i el doctor Malatesta, que s'aliarà amb els amants perquè Don Pasquale acabi acceptant el matrimoni entre els dos joves.

Inspirada en la Commedia dell' Arte, humor i tendresa es combinen en aquesta peça que arrenca amb el casament davant un fals notari entre Don Pasquale i Norina, sota la personalitat, també falsa, de Sofronia. Norina/Sofronia entrarà com un cicló en la vida del septuagenari. Alterarà completament la seva existència i posarà literalment del revés el seu món. «Don Pasquale és un home que viu en un malson, obsessionat amb la idea de morir. Creu que ho podrà superar casant-se amb una noia jove», comenta Pelly. El director ho reflecteix situant Don Pasquale en una espècie de caixa, una habitació amb moltes portes, que representa el seu món. «No hi ha gaires objectes a la cambra, bàsicament una butaca i una cadira», assenyala Pelly, que, a més d'accentuar els elements còmics també incideix en els aspectes emotius, pertorbadors i burlescos de la peça. Pelly s'ha inspirat en el cine còmic italià dels anys 50 i 60 per ambientar aquesta òpera que, en la seva opinió, «podria ser perfectament qualsevol esquetx d'un film de Dino Risi». La producció és bastant senzilla. «El més important en aquesta obra són els cantants», va afegir. «M'he centrat a explotar el joc teatral entre ells per potenciar la comicitat. Don Pasquale és tot un clàssic, una obra mestra amb un extraordinari equilibri entre la música i el teatre», va dir Pelly, que té previst afegir a la seva carrera dos donizetti més: Viva la Mamma i Lucia di Lammermoor.

L'escenografia de Chantal Tho-mas, col·laboradora habitual de Pelly, imprimeix un toc surrealista per accentuar el malson en què es converteix la vida de Don Pasquale després de casar Norina/Sofronia, que està a punt d'arruïnar-lo amb els seus dispendis i despeses. El Liceu ofereix dos sòlids repartiments. El primer protagonitzat per Lorenzo Regazzo, baix-baríton que debuta al Gran Teatre, i Roberto de Candia, que ja va actuar a La forza del destino, de Verdi, en el segon. A la resta de funcions, Valentina Nafornita i Pretty Yende seran Norina; Juan Francisco Gatell i Antonino Siragusa, Ernesto; Mariusz Kwiecien i Gabriel Bermúdez, doctor Malatesta, i Marc Pujol, el notari.

«ESTIMULANT» /«Aquesta producció és molt estimulant per a un cantant com jo», va confessar Regazzo, que ja tenia experiència en el rol. «La idea de Laurent de col·locar el personatge en una mena de gàbia gairebé sense objectes m'ha obligat a trobar nous elements per interpretar el personatge. Tot i l'escassetat d'elements hi ha una tensió contínua en escena». De Candia, que debuta com a Don Pasquale, a més d'aprendre la partitura ha hagut de posar-se les piles per adaptar-se a l'enorme dinamisme que Pelly exigeix. «Ha hagut de treballar molt amb mi, ha tingut molta paciència», va reconèixer De Candia.

L'orquestra del Gran Teatre estarà capitanejada pel veneçolà Diego Matheuz, jove director musical de La Fenice de Venècia. «He trobat l'orquestra molt predisposada, molt oberta i fresca, ja que aquesta partitura és gairebé nova per a ells. Feia tant de temps que no s'interpretava aquí que no la tenien en el repertori», va dir Matheuz, entusiasmat no només pel seu debut al Liceu sinó també per la bona sintonia en l'equip, un fet també destacat per tots els seus companys.