Pablo González arriba al final de la seva etapa al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) visiblement relaxat i satisfet de la feina feta. Un final de cicle en el qual s'aprecia que gaudeix més dirigint, sobretot si es tracta de Mahler, el seu compositor de capçalera, l'eix del seu projecte amb la formació barcelonina. En aquests cinc anys, el batuta asturià ha programat pràcticament la integral de les seves simfonies i n'ha dirigit la majoria. Totes tret de la 5a i la 7a. Aquest cap de setmana s'acomiada de L'Auditori in-terpretant precisament la 9a, la que el compositor bohemi va completar abans de la seva mort i que va tenir una estrena pòstuma. Colpidora, potser la millor peça de Mahler, la més eloqüent juntament amb La cançó de la Terra i la incompleta 10a simfonia, la Novena és sens dubte un comiat de gran volada.Iamésambrevàlida,ja que està pràcticament acordat que Pablo González tornarà el gener del 2016 a dirigir la 3a de Mahler, el que és una manera de tancar un cercle amb l'OBC, ja que aquesta va ser la primera peça que va abordar com a titular de l'orquestra.

Adéu, així doncs, a un director jove, d'empenta i gran dedicació, i també d'idees pròpi-es, moltes de les quals ha posat en pràctica, i que si bé algunes no han estat del gust de tot l'ensemble, el cert és que el balanç de la seva etapa no pot sinó ser positiu.

Mozart, Txaikovski, Xostakóvitx i Strauss han estat, per aquest ordre, i després de Mahler, els seus eixos de treball amb l'OBC. L'asturià ha aportat frescor i proximitat envers els músics, i ha apostat per iniciatives socials que acostessin l'orquestra a grups desfavorits. Ara comença una etapa en què vol romandre dos anys sent director convidat en orquestres de nivell europeu abans d'assumir una altra titularitat. Ja té diverses invitacions, moltes d'elles procedents d'Alemanya.