"El llibre és sobre Bach, però també del meu camí cap a ell", diu el mestre que Vallcorba va aconseguir editar

"El llibre es sobre Bach, pero tambe sobre el meu descobriment d'ell, es la descripcio del meu cami cap a Bach, tant de la persona com del music. Perque no s'ha d'oblidar que vaig creixer mirant el seu re-trat", comenta el mestre a la Pedre-ra, on ahir a la tarda oferiria una conversa amb el literat i musicoleg Ramon Andres. El retrat a que es re-fereix, i que apareix en el volum edi-tat per Acantilado -"les converses amb Vallcorba van ser molt estimu-lants", apunta- es el segon que de Bach va fer Elias Gottlob Haus-smann a Leipzig. El compositor l'hi va donar al seu segon fill i aquest a la seva filla, que se'l vavendre...

Es curios com Gardiner s'entu-siasma narrant la trajectoria del re-trat. Realment es troba en la genesi de la seva passio il-limitada per Bach, i possiblement el va acompa-nyar durant els dotze anys que va estar escrivint el llibre. Per resumir direm que la tela va acabar a Angla-terrai finalmentenmans dels eupa-re, dipositari del quadre quan, du-rant la guerra, el llavors propietari, que era amic seu, es va recloure a l'illa de Man i li va cedir en custodia. El petit John Eliot hi passava per davant quatre i cinc vegades al dia quan penjava de la paret de la finca paterna, fins que amb 9 anys, l'amic del seu pare se'l va vendre per pagar els estudis dels seus tres fills, "que per cert eren amics meus", diu, en-dinsant-se en el terreny personal.

Gran retrat, sens dubte: "Reuneix les dues facetes de Bach: si el divi-deixes en dues meitats, veus el sever de nas cap amunt i el bon vivant de nas cap avall. Esclar que jo de petit percebia la part de dalt, i m'aterria. Va ser en aprendre de memoria els seus motets, amb8o9 anys, que vaig veure que estaven plens d'alegria".

Imaginin amb quin anim comen-9a Gardiner aquesta"indagacio"so-bre un dels personatges mes opacs de la historia de la musica, del qual no es conserven documents privats, ja fora perque el compositor no s'es-crivia amb la familia, a la que veia sovint, o perque no es van guardar cartes.Amb une quip de musicolegs investigadors, autentics recol-lec-tors de bolets, Gardiner ha desmun-tat la imatge que de Bach ofereixen les estatues amb perruca. "Sembla un politic alemany, oi? Nosaltres hem construit una nova estatua, un nou imaginari fet de fragments, in-vestigant sobre l'epoca, sobre el bullying a l'escola... I amb quins equi-vocs s'han trobat? "Per comenar, amb el mite que Bach era un repre-sentant del luteranisme; el mite d'hiperintel-lectual inaccessible; el d'home autoritari, quan en realitat tenia un conflicte amb l'autoritat, ja fos amb l'Esglesia, l'ajuntament o el princep...."Bachera subversiu;con-formista d'una banda, pero tambe subversiu. Religios, sens dubte, pe-ro un ser amb crisi de fe, cosa que el fa mes huma. De fet, la gent no reli-giosa pot trobar en laseva musica el con fort espiritual necessari.Enmo-ments d'escepticisme, genera pau interior, alegria."

"Escoltar la seva música ens diu com era l'home. Puc provar-ho? No, però m'he exposat moltíssim a Bach"

El que ha aconseguit Gardiner en aquest volum es poc usual. A la in-vestigacio sobre fets de l'epoca cal sumar-hi la intuicio, "que no vol dir especular". Intuicio sobre els sentiments de Bach, sobre lasevavisio... i alla juga un gran paper l'escolta, el discurs sonor, el poder de les notes. "L'escolta de la seva musica ens diu com era l'home. Ho puc provar? Es-clar que no, pero crec que no es arrogant dir que la meva exposicio a les seves cantates ha estat enorme, en la decada dels 2000 vaig assolir una concentracio en Bach com cap altre music. El compositor es inaccessible, si, pero l'interpret deixa pistes. La manera com utilitza la ploma o deixa espais en les partitu-res dona una idea del fraseig, et diu com respirar, et parla de la forma..."

El vast ventall de composicions va obligar Gardiner aconcentrar-se en una part. "El meu editor volia una cosa convencional, una biogra-fiaal'us,perojovoliacentrar-meen la musica cantada: les passions, la missa en si, els oratoris i les 200 can-tates. La meravellosa friccio entre les paraules i la musica era alla, per-que si be hi ha ocasions en que el text encaixa i hi ha empatia, tambe n'hi ha que cada un va pel seu costat. Els sacerdots luterans es devien sorprendre", riu Gardiner, amb es-purnes als ulls. De veritat te 72 anys? "No, no he escrit un llibre per a especialistes i musicolegs, encara que espero que els agradi".