Così fan tutte, una deliciosa òpera de Mozart estrenada a Viena el 1790, torna aquesta nit al Liceu amb dos sòlids repartiments joves. Un director d'escena de la seva mateixa generació, Damiano Michieletto, que s'ha guanyat el qualificatiu d'enfant terrible amb les seves atrevides propostes, debuta a Barcelona amb aquest muntatge que ambienta en un hotel de luxe. «És un lloc ideal per ser un lloc on ningú es coneix», diu Michieletto. El director ha convertit Don Alfonso (Pietro Spagnoli / William Berger) -personatge que s'aposta amb dos oficials de l'exèrcit que les seves nòvies els seran infidels i els convenç de participar en un joc d'enganys per demostrar-ho- en un personatge tòxic. «És el director de l'hotel i està sempre bevent. Està alcoholitzat perquè és un ressentit de la vida», diu Spagnoli, el més veterà del repartiment. Despina (Sabina Puértolas / Anna Tobella) -la criada que es posa d'acord amb ell i anima les dues germanes a divertir-se amb altres quan els seus promesos se'n vagin a la guerra- és una dona de la neteja d'aquell resort cinc estrelles que ha muntat el Liceu fins al 30 de maig.

«Encara que qualificada de drama giocoso l'obra és menys còmica del que aparenta. Tots acaben amb el cor trencat», destaca Mi-

chieletto. «El final és cruel. Tots són conscients d'haver perdut alguna cosa que no podran recuperar mai». Juliane Banse, soprano alemanya reina del lied, que encarna Fiordiligi, afegeix: «L'experiència per als joves és bastant traumàtica, destrueix la seva innocència». L'acompanyen en el primer repartiment Maite Beaumont (Dorabella), el puixant tenor Joel Prieto (Ferrando) i Joan Martín-Royo (Gugliermo). En el segon repartiment tots són cantants espanyols: Maite Alberola, Gemma Coma-Alabert, David Alegret i Anna Tobella. Josep Pons estarà al capdavant de l'orquestra.

Pels conflictes humans que planteja entre homes i dones Così fan tutte ha sigut sovint vista com una guerra de sexes, però l'obra va més enllà. Aborda les complexes contradiccions humanes, l'etern conflicte entre la raó i la passió. «¡Més d'una vegada he pensat per què al final he de demanar perdó però no puc canviar la partitura!», exclama Maite Beaumont respecte a la posició de debilitat en què queden les dones. «Es nota que va ser escrita en una època en què l'home tenia més poder».

Més enllà de la sorprenent posada en escena, amb una impressionant escenografia giratòria, els que vagin al Liceu descobriran altres sorpreses. La primera, al vestíbul, és una gran instal·lació en 3D de l'argentí Eduardo Relero inspirada en el món de l'òpera. La segona és la reproducció, al Saló dels Miralls, d'un modern bar, idèntic al que apareix en aquest Così, en què se serviran còctels i degustacions de luxe i la recaptació del qual es destinarà a la rehabilitació de la façana del Liceu.