“Una de les primeres vegades que vaig estudiar aquesta òpera vaig pensar, equivocat, que era molt divertida i còmica”, va afirmar Damiano Michieletto, el director escènic de la producció de La Fenice de Così fan tutte que s’estrena aquesta nit al Gran Teatre del Liceu. “Però quan vaig intentar entendre el que passa verdaderament en aquesta història i amb aquests personatges -va afegir-, vaig veure que era molt cruel, molt cínica”.

L’acció de Così fan tutte, l’última de les tres col·laboracions de Mozart amb el llibretista Lorenzo Da Ponte, es desencadena quan, al començament de l’obra, Don Alfonso es juga amb dos oficials (Ferrando i Guglielmo) que les seves promeses (Dorabella i Fiordiligi) són tan volubles que només trigaran un dia a ser-los infidels. Ells s’hi presten: fingeixen que són cridats a la guerra i tornen disfressats per posar a prova les dones. “És un joc cínic: Don Alfonso els aboca a un intercanvi de parelles que farà que aquests joves perdin les il·lusions i trencarà el seus somnis”, va subratllar el director. “Les dinàmiques de l’obra són divertides però els personatges es van trencant gradualment i això porta a un final trist, amarg, en què els personatges han madurat però han perdut la ingenuïtat”, va subratllar Michieletto. “Al començament els personatges estan molt enamorats, estan molt contents amb la parella que tenen, però al final no existeix ni una parella ni l’altra”, va explicar la soprano alemanya Juliane Banse, que interpreta el paper de Fiordiligi. “El que han viscut marcarà sobretot les relacions que tindran en un futur imaginari -va aventurar-. Estaran marcats per aquesta experiència traumàtica”.

De l’alegria a la desesperança

Aquesta versió de Così fan tutte està ambientada en un hotel de luxe i també té la particularitat que Don Alfonso, que apareix com el director de l’establiment, està en escena durant l’obra. També és un home ressentit que beu massa per evadir-se dels cops que li ha donat la vida. Vol advertir els joves que no es facin gaires il·lusions perquè no es desenganyin, però els acaba contagiant la seva amargura. Despina, en origen la criada de Don Alfonso, aquí és l’encarregada de l’hotel. “Per trobar un marc on pogués explicar amb detall aquestes dinàmiques em va venir al cap un hotel, on aquests joves estan de vacances”, va explicar Michieletto. Al començament esperen passar una setmana contents i feliços. “Un hotel és un lloc on tothom és anònim. Hi pots passar un dia, dos o fins i tot un mes i no conèixer ningú i que ningú no et conegui, i aquest anonimat estimula l’erotisme. Per això em va semblar un escenari plausible”, afegeix el director.

“Ens trobem davant del Mozart madur -va explicar el director musical de l’obra, Josep Pons-. En aquesta etapa arriba a una concisió única, mai amb tan poc s’ha dit tant. Els elements rítmics i els girs orquestrals són sempre més o menys els mateixos i amb ells expressa el dolor, la ràbia, la tristesa, la complaença, el cinisme i l’engany, i ho fa d’una manera meravellosa. Fins i tot d’una manera que va més enllà de la nostra comprensió: amb una música absolutament transcendent podem sentir les coses més tremendes”.

Così fan tutte, que torna al Liceu després d’onze anys i es podrà veure del 20 al 30 de maig -la inauguració, per cert, cau en el Dia Sense Música-, ha sigut titllada molt sovint de misògina. “No és únicament una obra sobre la infidelitat femenina, és més complexa”, va argumentar Michieletto. “Al final l’obra mostra que tant homes com dones no són fidels”, va concloure Banse.