Dotze anys després de la seva última actuació al seu escenari, el pianista Murray Perahia torna avui al Palau de la Música en el cicle Palau 100. Creditor d’una de les trajectòries més sòlides de la pianística internacional, encara que poc donada al màrqueting, l’intèrpret nord-americà és el primer en reconèixer que “no comprenc quina ha estat la causa” d’aquesta prolongada absència.

Qui al seu dia va ser alumne de Pau Casals, amic personal de Vladímir Horowitz col·laborador habitual d’Abbado, Haitink, Solti o Fischer- Dieskau, continua en plena forma. Així ho demostren els seus notoris premis, com aquest Gramophone del 2011 pel disc de les Variacions sobre un tema de Händel. La seva musicalitat apassionada i extravertida –és, a més, el principal director convidat de l’Academy of Saint Martin in the Fields– desbordarà avui el Palau amb un recital que arrencarà amb la Suite francesa núm.6ami major de Bach, seguida de la Sonata en la bemoll major i les Variacions en fa menor de Haydn, i... la sonata Clar de lluna de Beethoven.

El pianista (Nova York, 1947), explica, en conversa amb La Vanguardia, que “la música és un mitjà molt difícil, cal arribar a les emocions, i és important arribar-hi. Solc trobar una història per explicar, però no sempre és literal, pot ser metafòrica. La música sempre és narrativa, de vegades està associada les i d’altres no”.

Sobre la seva relació amb l’esmentada Academy of Saint Martin in the Fields, el músic reconeix que “tot just hi dedico 4 o 6 setmanes a l’any, però m’agrada mantenir aquest contacte encara que la meva agenda de solista no m’ho posa fàcil”