Des que als deu anys el va captivar completament el film Amadeus, la seva passió per Mozart no ha deixat d’augmentar. Per un Mozart sense cotilla, adverteix, ja que Kristian Bezuidenhout, el pianista de referència del públic de la seva generació (nascut a Sud-àfrica el 1979), va créixerlògi camenten voltatd’a quelles interpretacions apol · línies que buscavenl’encant, la calidesaielre finament a Mozart... fins que als 13 va descobrir un enregistrament de John Eliot Gardiner i els seus criteris historicistes.

“ Allò era increïblement commovedor. Gardiner encapsulava com cap altre músic de la seva generació un nou estil, una nova actitud ”, comenta en una trobada al Palau de la Música, on avui finalitza la interpretació de les 18 sonates per a piano sol de Mozart que va començar el 2014.

“ D’una manera inconscient vaig saber que hi havia d’haver un lloc al món per a aquesta actitud, i això que encara no havia descobert el pianoforte! Quan vaig començar amb l’instrument – afegeix – va ser com veure la llum al final del túnel, aportava claredat. Per a mi, tot el potencialdelamúsica de Mozart, el seu món teatral és a les seves peces per a piano. El repte era ser capaç d’injectar-lo allà. I alliberar-se de la tirania de l’escola i la partitura”.

Si Maria João Pires o Mitsuko Uchidahavien fetelpasd’a lleugerir Mozart, el següent era interpretarlo amb el pianoforte, cenyir-se més a la literalitat alhora que se’l llegia entre línies. El resultat és que la sèrie de deu àlbums que Bezuidenhout va enregistrar amb la música per a piano de Mozart s’ha fet amb el premi Diapason Découverte.

“ Hi ha moltes tradicions a l’hora de llegir Mozart – diu el músic format a Austràlia i els Estats Units –, ja que amb ell cal entendre el subtext. I no vull semblar arrogant, però la nostra feina com a intèrprets és prendre una decisió, escollir unes dinàmiques, unes formes... i la meva lectura no és la correcta, però en el procés d’arribar-hi hi ha la diferència entre un Mozart apassionat i un de còmode, segur, elegant.

Deixeble de MalcomBilson, eljovepianista – quejapen saenabordar Beethoven, també amb pianoforte – se sent a gust al Palau, amb un públic, diu, obert als descobriments. I ho compara amb la seva experiència a Salzburg, el bressol de Mozart, encara tan influït per la lent de Karajan. “ Veus que la gent et qüestiona, són lleials a la interpretació polidademitjans de lsegleXX, però també Salzburg és capaç de canviar. No s’ha de tenir por de Mozart, cal acostar-s’hi amb amor i una actitud relaxada”.