Com va poder succeir ? Com és possible que la de dimecres, amb tota una Orquestra del Mariinski, es convertís en una de les nits més frustrants que es recorden al Liceu ? Què és el que va fallar perquè nonomés un, sinó els dos cantants protagonistes fossin lluny de poder oferir un Tristan und Isolde del qual el públic pogués almenys oblidar-se’n sense gaires traumes ? Si algú tenia dubtes sobre la pervivència d’una tradició wagneriana a Barcelona, aquesta setmana les haurà dissipat.

Potser seran pocs, però són poc covards. I ho van demostrar quan un petitgrupvallançarunsbuusindignatsalfinaldel2nacte, desprésd’un desgraciat duo d’amor entre un tenor afònic i una soprano incapaç de controlar les inflexions de la seva veu. “ Senyors, espavilin!”, semblava dir el públic aguerrit. Altres per Twitter proposaven de salvar la vetllada pregant que el Liebestod el cantés Bangäne, la magnífica Iúlia Matotxkina. No era escabellat.

¿ Que potser tenia sentit assistir al Liceu a una versió concert d’aquest magistral títol si no era possible assolir un mínim gaudi musical... especialmentsiesdisposavadelmiracle Mariinski/Gergiev ? Si recapitulem es comprèn en part per què es pot arribar a produir aquest error. Per començar, cal dir que en contractar l’orquestra de Valery Gergiev per a peces líriques en concert, l’elecció del repartiment cau per defecte en mans del Mariinski. I es produeix bàsicamententreelseuensemble (veusde vegades de tercera fila). A més, la triaesfapúblicaquanliconvéaSant Petersburg, per la qual cosa, el teatre que els contracta com el públic que va a la taquilla no poden jutjar per endavant. Cal confiar-hi. I si no s’està disposat a confiar – el Liceu al cap i a la fi s’ha de responsabilitzar del producte que compra –, sempre espotnegociarambGergiev, queha demostrat estar molt obert. Així va passar, per exemple, amb la Iolanta de fa un parell d’anys: el Gran Teatre va proposar que Anna Netrebko debutés amb aquell paper i la va contractar pel seu compte.

Amb tot, s’ha de dir que aquest Tristan und Isolde que venia aixoplugat pel Mariinski era de fet un pla B pel qual es va optar després que el Liceu es fes enrere d’un projecte que, tot i ser interessant per al seu cor, resultava onerós ateses les circumstàncies econòmiques. Es tractava d’un Parsifal en gira amb l’Orquestra del Mariinski i el Cor del Liceu, factible aquestes dates perquè s’aprofitava el fet que Siegfried no requereix cor. Aquell pla A es va gestar en temps de l’anterior directorartístic, lasevatransformació en B va coincidir amb l’època de director interí i el concert de dimecres es va fer havent aterrat la nova responsable..., de manera que les possibilitats de veure-les a venir i reaccionar, és a dir, garantir veus a l’altura d’un Mariinski al Liceu, eren reduïdes. El nord-americà Robert Gambill, que no forma part de l’ensemble de Sant Petersburg, possiblement va firmar contracte deixant que els russos el creguessin en forma.

IdelasopranoLarissaGógolevskaia... ja el 2006 la va poder “ valorar ” el Liceu en el paper de Kundry (Parsifal) en uns concerts Wagner del Mariinski. Fa nou anys! Peròelliceismenoesmamaeldit.

“ De què ens estranyem ?”, es preguntaven alguns després del fiasco.

“ El públic del Liceu ha valorat semprelesveuspersobredelesesceno- grafies i les orquestres – assenyalava Manel Bertran, del Grup Wagner –, i allò de dimecres, que alguns jasospitavenenveurequenoesfeia públic qui vindria a cantar fins uns dies abans, va ser absolutament intolerable. Dubto que pugui escoltar un Tristan pitjor que aquest”.

Després del disgust del ‘ Tristan ’, el Mariinski ja no hauria d’escatimar veus al públic barceloní; i tampoc al Liceu

Per sort, el Liceu no té intenció de deixar de comptar amb Gergiev després del trist episodi. Vol la millor versió del mestre, la versió “ miracle”. Isilacondiciódegenielfaen ocasions irregular, està disposat a jugar-se-la. Però no quan es tracta de les veus, aquesta lliçó està apresa. Escatimar en el repartiment no és cosa que el Mariinski es pugui tornar a permetre a Barcelona. I tampoc el Liceu. Almenys no quan s’hagi de posar veu al so instrumental de l’orquestra russa.