NOTÍCIA

És una notícia excel·lent que, per posar només un exemple, els liceistes puguin descobrir l’any vinent l’òpera Writen on Skin del genial (i viu!) compositor George Benjamin. De fet, el públic del Gran Teatre podrà gaudir la música del londinenc perquè Joan Matabosch, antic i enyorat director artístic del Liceu, va cultivar l’art de l’òpera anglesa programant-hi regularment obres de Purcell i Britten, sense les quals hom no podria entendre la música anglesa del present. Si es fa amb Benjamin, així doncs: com és que no ho pot fer amb la música del propi país, amb els autors que millor poden, en definitiva, adreçar-se a l’esperit de la seva audiència? De fet, el Liceu no només té l’obligació de programar els nostres autors, sinó també la d’oferir als ciutadans unes pautes de recepció a partir de les quals puguin entendre l’evolució de la música catalana al llarg de la història.

Com va demostrar Xavier Albertí en la inauguració del TNC d’enguany amb una antologia de la sarsuela en català que ens va descobrir música exquisida, existeix un patrimoni escènic musical català d’una riquesa extraordinària que només està esperant que les institucions del país el descobreixin i l’exposin als timpans dels melòmans. Com es pot entendre, per exemple, que el Liceu hagi programat manta vegada les sens dubte genials òperes de Händel i bandegi sistemàticament les del nostre genial Terradellas, un dels compositors més reconeguts del seu present? Com podrem intentar conduir als melòmans d’avui perquè apreciïn la música dels nostres joves compositors (Codera Puzo, Magrané, Bonfill) si ningú no té ni la més mínima idea de la tradició musical que els precedeix? Quina opinió té el conseller Mascarell d’aquesta nul·la presència d’òpera catalana al Liceu? De fet… en tenia notícia?

PS1: Acabat aquest escrit, procedeixo a situar el text a la carpeta d’Articles Inútils. Un més no hi farà nosa.