23/2/2015 |
Luca Ronconi, considerat un dels innovadors del teatre contemporani tant italià com europeu, ha mort als 81 anys d'edat en un hospital de Milà, on estava ingressat des de fa dies a causa d'una pulmonia.
Els mitjans de comunicació van assenyalar que el decés es va produir dissabte al vespre i les seves causes es deuen a "complicacions lligades a una grip".
Nascut a Tunis el 8 de març de 1933, Ronconi ha sigut un mestre per a diverses generacions d'actors i directors, a més d'estret col·laborador de grans batutes com Claudio Abbado o Riccardo Muti, amb els quals va revolucionar l'òpera amb atrevides posades en escena.
Es va llicenciar com a actor a l'Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic de Roma a els 20 anys. Aviat va destacar al situar-se a l'avantguarda dels corrents teatrals i va dirigir temples com el Teatro Stabile de Torí (1989-1994) , el Teatro de Roma (1994-1998) o el Piccolo de Milà, casa seva des del 1999.
Com a actor va treballar en produccions de Luigi Squarzina, Orazio Costa i Michelangelo Antonioni, entre altres.
El 1963 va debutar com a director escènic. Va dedicar la seva vida a qüestionar i desxifrar la realitat a partir del teatre. Al llarg de la seva dilatada carrera va adaptar des de tragèdies gregues fins a obres de Giorgio Bruno, Vladimir Nabokov i Jean-Luc Lagarde. El seu primer èxit com a director va arribar el 1969 amb 'Orlando Furiós', d'Ariosto que anys després adaptaria en cine i televisió. Altres muntatges avantguardistes que van deixar empremta van ser 'La Orestíada' d'Èsquil (1972), 'Utopia', d'Aristòfan (1976) i 'Les Bacants', d'Eurípides (1977).
«El teatre pot ser tot», va declarar Ronconi, autor de muntatges que van fascinar directors musicals com Riccardo Muti, que va comptar amb ell per a la reobertura de l'òpera de la Scala de Milà el 2004 amb la 'L’Europa riconosciuta', d'Antonio Salieri. Muti va saber de la seva mort a Chicago i li va dedicar el 'Rèquiem' de Mozart que va dirigir dissabte passat. “És el director amb qui més vaig treballar, vam connectar des de la primera vegada que vam fer a Florència el 'Orfeu i Eurídice' de Gluck», ha reconegut Muti. «Eren els anys setanta i vam tenir un gran èxit, la seva direcció escènica va revolucionar la manera d'entendre el teatre d'òpera”.
Entre les seves produccions s'inclouen òperes com 'Carmen' (1970), 'Das Rheingold' (1979), 'Nabucco' (1977), 'Il Trovatore' (1977), 'Macbeth' (1980), 'La traviata' (1982), 'Aida' (1985), el seu polèmic 'Don Giovanni' a Salzburg (1999) i 'L'incoronazione di Poppea' (2000).
Doctor 'honoris causa' per la Universitat de Bolonya, Perugia, Urbino i Venècia, Ronconi va rebre entre altres premis el Lleó d'Or a la seva trajectòria en la Biennal de Teatre de Venècia del 2012.
El primer ministre d'Itàlia, Matteo Renzi, va qualificar Ronconi com "un gran visionari que ha sabut aprofundir en l'ànima humana i representar-lo". En la seva opinió "Va ser un gran protagonista de la vida cultural i civil del país. Un compromís visionari que ha sabut aprofundir en l'ànima humana i representar-la en escena amb força".
Per la seva part, el ministre de Cultura italià, Dario Franceschini, va qualificar el director en el seu perfil de Twitter com "un gran del teatre durant més de cinquanta anys que ha innovat amb coratge i passió".
El Periódico de Catalunya