ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Mor un dels grans mestres de l'escena italiana, el director Ruca Ronconi

22/2/2015 |

 

Havia dirigit el Teatro Stabile de Torí, el Teatro de Roma, la Biennal de Venècia i el Piccolo de Milà i era un referent a nivell internacional

Aquest diumenge, la bandera del Piccolo de Milà oneja a mitja asta. Dissabte a la tarda va morir a Milà l'actor i director de teatre italià Luca Ronconi (1933-2015) quan li faltaven pocs dies per fer 82 anys. Era un dels grans noms de l'escena italiana, renovador teatral i figura internacional de prestigi. Havia dirigit els principals teatres i esdeveniments del país –el Teatro Stabile de Torí, el Teatro di Roma, el Piccolo de Milà, la Biennal de Venècia, l'olimpíada cultural dels Jocs d'Hivern a Torí– i el president de la república, Sergio Mattarella, el recordava com "un gran mestre". A Catalunya havia presentat al TNC dues obres: 'Somni d'una nit d'estiu' de Shakespeare (2009) i 'Il ventaglio' de Goldoni (2007). 

Nascut a Tuníssia i graduat en art dramàtic a Roma, va fer els primers passos com a actor a les ordres de noms com Luigi Squarzina, Vittorio Gassman, Orazio Costa, Giorgio De Lullo o Michelangelo Antonioni. Comença a exercir de director el 1963 i aviat destaca com un exponent de l'avantguarda teatral. El seu primer gran èxit va ser el 1969 la versió d'Edoardo Sanguineti d''Orlando furioso' d'Ariosto, amb la qual va fer gira internacional i dues versions per a cinema i televisió. 

Va ser director de la secció de teatre de la Biennal de Venècia, de 1975 a 1977 –on el 2012 va rebre el Lleó d'Or a la seva trajectòria–. Del 1977 al 1979 funda el Laboratorio di progettazione teatrale di Prato. Són els anys d'espectacles grans i memorables com 'L'Orestea' d'Èsquil (1972), 'Utopia' d'Aristòfanes (1976), 'Les Bacants' d'Eurípies (1977), 'La torre' d'Hugo von Hofmannsthal (1978), 'Ignorabimus' de Holz (1986) o unes 'Tres germanes' de Txèkhov (1989). Va dirigir el Teatro Stabile de Torí (dal 1989 al 1994), el Teatro di Roma (de 1994 a 1998). El 1999 passa al Piccolo Teatro de Milà, d'on és director artístic i potencia sobretot la seva escola teatral. En aquests moments hi tenia en cartell la segona part de la 'Lehman Trilogy': Ronconi va encarregar al dramaturg Stefano Massini que expliqués la caiguda de Lehman Brothers a través de tres generacions d'una família.

Ronconi ha dirigit també òpera, tant clàssics italians (Monteverdi, Bellini, Rossini, Verdi i Puccini) com noms contemporanis; destaquen les obres 'Carmen' (1970), 'Das Rheingold' (1979), 'Nabucco' (1977), 'Il Trovatore' (1977), 'Macbeth' (1980), 'La Traviata' (1982), 'Aida' (1985) i 'L'incoronazione di Poppea' (2000). El 2006 va dirigir cinc espectacles per a la Olimpíada Cultural dels Jocs Olímpics d'Hivern de Torí.


Ara

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet